Odigitriaïta

Odigitriaïta
Fórmula química	CsNa₅Ca₅[Si14B₂O38]F₂
Epònim	ruta i líder
Localitat tipus	Glacera Darai-Pioz (Dara-i-Pioz; Dara-Pioz), Serralada Alai (Alayskiy), Mont Tien Shan, Regió sota subordinació republicana, Tadjikistan
Classificació
Categoria	silicats
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 16,652(5) Å; b = 9,598(3) Å; c = 22,120(7) Å; β = 92,87(1)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/b
Color	incolor
Exfoliació	perfecta en {001}
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa	5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,80(2) g/cm³ (mesurada); 2,830 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	nα = 1,502(2) nβ = 1,564(2) nγ = 1,576(2)
Birefringència	δ = 0,074
Pleocroisme	no pleocroica
Angle 2V	mesurat: 46° (2)
Dispersió òptica	r > v, feble
Impureses comunes	Mn, OH, (Y, Fe, Al, Pb)
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2015-028
Any d'aprovació	2015
Símbol	Odi
Referències

L'odigitriaïta és un mineral de la classe dels silicats. El terme odigitriaïta prové de la paraula grega Oδηγήτρια (ella qui mostra el camí), indicant el seu fraccionament extrem.

Característiques

L'odigitriaïta és un silicat de fórmula química CsNa₅Ca₅[Si₁₄B₂O₃₈]F₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2015. Cristal·litza en el sistema monoclínic, i es troba en forma de grans irregulars allargats de fins a 100 μm de longitud. Presenta un nou tipus d'estructura, i una combinació única d'elements, sent el segon mineral de cesi, sodi i calci després de la senkevichita. Aquesta nova estructura es basa en una làmina de borosilicat de doble capa, amb intercalación cesi i sodi; les capes dobles estan connectades mitjançant àtoms de calci i sodi.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersman, a Moscou (Rússia), amb el número de registre 4706/1.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la glacera Darai-Pioz, a la serralada Alai, dins la regió sota subordinació republicana, al Tadjikistan. Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.