Ogodei

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ogodai Kahn)
Infotaula de personaOgodei

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(mn) ᠣᠭᠡᠳᠡᠢ ᠬᠠᠭᠠᠨ
(mn) Өгэдэй хаан Modifica el valor a Wikidata
Nom de temple太宗 Modifica el valor a Wikidata
Nom pòstum英文皇帝 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(mn) ᠣᠭᠡᠳᠡᠢ Modifica el valor a Wikidata
c. 7 novembre 1186 Modifica el valor a Wikidata
Khamag Mongol Modifica el valor a Wikidata
Mort11 desembre 1241 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Imperi Mongol Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia i alcoholisme Modifica el valor a Wikidata
2n Khagan de l'Imperi Mongol Imperi Mongol
13 setembre 1229 – 11 desembre 1241
← Tolui – Toragana → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióTengrianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciókan Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolKagan Modifica el valor a Wikidata
FamíliaBorjigin i Gengiskhànides Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBorakchin Khatun
Hutieni
Möge Khatun
Toragana Modifica el valor a Wikidata
FillsGuyuk
 ( Toragana)
Khashi
 ( Borakchin Khatun)
Khadan
 ( )
Mieli
 ( Hutieni)
Khorachar
 ( )
Godan Khan
 ( Hutieni)
Khochu
 ( )
Sürkhakhan
 ( ) Modifica el valor a Wikidata
ParesGenguis Khan Modifica el valor a Wikidata  i Borte Modifica el valor a Wikidata
GermansChecheyikhen, Alahaibieji, Tümelün, Aletalun, Huochenbieji, Yeli'andun, Jotxi, Txagatai Khan, Wuluchi, Kuoliejian, Chawuer, Shuerche i Tolui Modifica el valor a Wikidata

Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon kan suprem o kagan (kakhan) de les tribus turcomongoles o Imperi Mongol, en el qual va succeir el seu pare. Fou considerat el fill preferit del seu pare tot i ser el tercer. Era un home carismàtic i alegre, intel·ligent i interessat, pragmàtic, humil, disposat a escoltar i deixant tasques als seus generals.

Història[modifica]

Origen[modifica]

Ogodei era el tercer fill de Temüjin i Börte Ujin. Va participar en els turbulents esdeveniments de l'ascens del seu pare. Quan Ögedei tenia 17 anys, Temüjin va experimentar la desastrosa derrota de Khalakhaljid Sands contra l'exèrcit de Jamukha. Ögedei va quedar greument ferit i es va perdre al camp de batalla.[1] El germà adoptiu i company del seu pare Borokhula el va rescatar. Encara que ja estava casat, el 1204 el seu pare li va donar Töregene, la dona d'un cap Merkit derrotat. L'addició d'aquesta dona no era estranya a la cultura de l'estepa.

Intervingué militarment per primer cop el 1203 (amb uns 17 anys) quan es va produir la ruptura entre mongols propis i kerait. Genguis es va retirar a la serralada de Maooundur i després cap a la muntanya Alan o Nga-lan,[2] contrafort de la cadena del Khingan, prop del naixement del Khalkha-gol. La batalla decisiva es va produir poc després i les forces de Genguis Khan es van retirar-se en arribar la nit, unint-se poc després a les forces que dirigien el seu fill Ogodai (que va ser ferit) i els seus lloctinents Bo'ortchu i Boroqul, per anar cap a territori de la tribu qongirat, la tribu de Borte, dona de Genguis i mare d'Ogodei.

Expansió a l'orient mitjà[modifica]

El 1213 apareix a la campanya del seu pare contra els jurchen (dinastia Jin) dirigint el primer cos d'exèrcit, junt amb els seus germans grans Jotxi i Txagatai. Els tres van penetrar cap al Shansi central en direcció a Tai-yuan i Ping-yang que presumiblement van ocupar[a] però van evacuar després per emportar-se el botí a zona més segura al nord.

La tardor del 1219 Genguis va iniciar la seva campanya contra l'Imperi Khwarizm en la qual igualment va participar Ogodei. El kan va atacar per Otrar, on va quedar una divisió a les ordes de Txagatai Khan i Ogodei, fills del kagan. Després d'un llarg setge van conquerir Otrar i es van reunir al seu pare a Samarcanda, ciutat que es va rendir al cap de cinc dies (març de 1220). L'abril del 1220 va anar en ajut dels seus germans Jotxi i Txagatai per conquerir la vella capital de Khwarizm, Urgendj (Gurgandj) prop de Khivà. A l'any següent, junt amb Txagatai, es va reunir amb el seu germà Tului i el seu pare a Talikan, que fou destruïda i tots van travessar l'Hindu Kush per anar a assetjar Bamian i va participar en tota la campanya, retornant després a Mongòlia.

Ogodai va rebre com a "ulus" les terres a l'est del Balkai, el Iemil, el Tarbagatai, el Irtix Negre i el Urungu. El seu campament era normalment al Iemil. A la mort de Genguis Khan el 18 d'agost de 1227[b] se li van assignar 4000 soldats.

A la primavera del 1229 es va celebrar el gran kuriltai a la riba del Kerulen. Segons la voluntat de Genguis, Ogodei fou escollit, probablement el 13 de setembre del 1229. La residència ordinària es va establir a Karakorum. El kitan de cultura xinesa Ye-liu Tch'ou-ts'ai dirigia l'administració, i va crear els departaments corresponents, el sistema de correus, el pressupost, i l'obertura d'escoles (a la Xina únicament) per l'educació de joves mongols. Un altre ministre destacat fou Tchinqai, un kerait nestorià[c] que afegia una línia en uigur a cadascun dels decrets.[d]

Després de la mort de Muqali, els Aizong de Jin va recuperar la conca del Wei inclosa la plaça forta de Tong-kuan que protegia l'entrada al Honan, i la fortalesa de Ho-tchong al nord del riu Groc, a l'angle sud-oest del Shansi, a més de conservar el Honan a l'entorn de Kaifeng, i Aizong de Jin podia aspirar a mantenir el regne. El 1229, les forces mongoles van ser derrotades a la batalla de Dachangyuan i es va haver d'aixecar el setge de Qingyang i l'any següent, les forces mongoles van ser derrotades de nou a la batalla de Weizhou. Ugedei Khan, tercer fill de Genguis Khan estava enfurismat per les notícies de les derrotes i va convocar a Subotai des del front rus per ajudar en la campanya.[3] El 1231 però els mongols van reprendre l'ofensiva i van ocupar les viles del Wei; Ping-leang, Fong-siang i altres; per la campanya del 1232 i al no poder forçar el pas de Tong-Kuan, el van rodejar pel nord-est i sud-oest, i mentre Ogodei amb màquines de guerra ocupava Ho-tchong i creuava el riu Groc, el seu germà Tului dirigia 30000 homes pel sud-oest entrant deliberadament en territori Song, i d'allí cap a la vall del Wei i l'alt Han, ocupant Han-tchong i descendent al Setchwan per la vall del Kia-ling assolant el districte de Pao-ning i després girant al nord-est per la vall mitjana de l'Han (que va creuar el 31 de gener de 1232) i va aparèixer a territori Jin al sud de l'Honan pel costat de Nan-yang.

Mentre Ogodei després de conquerir Ho-tchong, va travessar el riu Groc i va entrar també a Honan pel nord (febrer del 1232), trobant a l'altre exèrcit a Kiun-tcheu, on pocs dies abans Tului havia derrotat els Jin.[e] Els Jin van oferir una resistència molt forta; els generals es deixaven executar abans que unir-se al conqueridor. Els mongols van ocupar finalment Tong-kuan (març de 1232); Subotai fou encarregat de conquerir Kaifeng que finalment va ocupar després d'una llarga resistència, el maig del 1233. La ciutat no fou destruïda per consell de Ye-liu Tch'ou ts'ai.

La caiguda de la dinastia Jin[modifica]

El rei Nin Kia-su havia abandonat ja la ciutat per intentar organitzar la resistència a províncies i s'havia refugiat primer a Kuei-to i després a Ts'ai-tcheu (moderna Juning); quan aquesta vila fou assaltada pels mongols el rei es va suïcidar (febrer o març del 1234). Els Song xinesos van ajudar els mongols amb algun contingents d'infanteria i en recompensa Ogodei va cedir a l'imperi Song alguns districtes al sud-est del modern Honan.[f] Amb les darreres operacions del 1234 el regne Jin va quedar totalment sotmès als mongols.

Els Song van fer la imprudència d'atacar als mongols per incorporar tot el Honan[4] i es van apoderar de Kaifeng i Loyang (juliol i agost del 1234), però els mongols no van tardar a recuperar-les. En un kuriltai fet el 1235 l'emperador Ogodei va fer declarar la conquesta del regne Song i tres exèrcits mongols van envair Xina:

  1. El primer dirigit per Qada'an fill d'Ogodai, que va entrar a Setchwan i va ocupar Tcheng-tu (octubre del 1236).
  2. El segon dirigit per Kutchu, fill també d'Ogodai, i pel general Temutai, va ocupar Siang-yang al Hupei (març del 1236). Els song la van reconquerir el 1239.
  3. I el tercer dirigit pel príncep Kun-buqa i el general Tchagan, va arribar fins a Huang tcheu (més avall de la moderna Hang Keu) al Yang tseu, però no s'hi va poder sostenir.

Corea[modifica]

Un quart exèrcit va anar a sotmetre Corea. Ja els mongols havien conquerit la capital coreana Kai-syeng (nord-est de la moderna Seul) el desembre del 1231, i el país havia quedat sota protectorat governat per 72 darugatchi, però aquestos havien estat massacrats el 1232 per orde del rei de Corea Ko-tjong que es va refugiar tot seguit a l'illot de Kang hua a l'oest de Seul (juliol del 1232). L'exèrcit d'Ogodai va ocupar sòlidament Corea el 1236, però la cort coreana es va mantenir a l'illot i encara que després de 1241 va enviar ambaixades declarant el seu vassallatge, va restar durant trenta anys sense control.

Djalal al-Din Manguberti havia reconstruït l'imperi dels khwarizmshahs (1224-1230). El 2 d'abril de 1230 va prendre Khelat (al nord-oest del llac Van) al soldà aiúbida de Damasc, Al-Ashraf (2 d'abril del 1230).[5] Al-Ashraf es va aliar al soldà seljúcida de Rum o Konya, Ala al-Din Kai Kobad I, i junts van derrotar a Djalal al-Din prop d'Erzindjan (agost del 1230). Justament el 1230 Ogodei havia enviat a Pèrsia un exèrcit de 30000 homes per fer front a la inesperada restauració del khwarizmshah; aquest exèrcit estava sota la direcció del general i noble Tchormaghan o Tchormaqan.[6] A l'hivern del 1230 al 1231 van arribar a l'Iran pel Khurasan i Rayy, i es van dirigir de dret a l'Azerbaidjan abans que Djalal al-Din, que generalment vivia a Tabriz, pogués reunir les seves forces. Djalal es va esverar i va fugir cap a la plana del Moghan o Mukan, i cap a l'Arran, prop de la desembocadura dels rius Araxes i Kura, i d'allí va passar al Diyarbekir, perseguit pels mongols, i a les muntanyes d'aquest regió fou obscurament assassinat per un camperol kurd (15 d'agost de 1231).

Tchormaghan va restar deu anys al front de l'exèrcit mongol acampat al nord-oest de Pèrsia, generalment a la plana del Moghan i de l'Arran, on les pastures d'aquesta estepa anaven bé per la seva cavalleria.[g] L'exèrcit mongol es va dedicar al pillatge, primer a Armènia i després a l'Azerbaidjan. Més al sud, al Diyarbakir, el país fou assolat; també fou saquejada Arbela i la seva regió. Després els mongols van pujar cap al Caucas, van destruir Gandja i van entrar a Geòrgia, on la reina Russudan va haver de fugir de Tbilissi cap a Kutaisi (probablement el 1236). La regió de Tbilissi va quedar sota protectorat mongol, i els feudals georgians van haver de servir als exèrcits mongols com auxiliars. El 1239 Tchormaghan va entrar a la Gran Armènia on va saquejar les ciutats de Kars i Ani.[7]

Europa[modifica]

Batu Khan, per orde del kagan Ogodei de 1234, va dirigir un gran exèrcit de 150.000 homes cap Europa. L'acompanyaven els seus germans Orda, Berke i Shayban; Guyuk i Qaidan, fills d'Ogodai; Qaidu, net d'Ogodai; Mongke, fill de Tului; Baidar, fill de Txagatai; i Buri net de Txagatai (fill de Mutugen). Segons el yuanshi l'orde es va donar el 1234 i Mengke s'hi va incorporar el 1235. La direcció efectiva de l'expedició corresponia al general Subotai que tenia llavors uns 60 anys. La invasió mongola va aturar les lluites entre búlgars i russos que havien durat prop de dos segles. El 1236 segons les cròniques musulmanes o el 1237 segons les russes, els mongols van atacar Bulghar i la van destruir i van aniquilar l'estat búlgar, que fou incorporat als dominis de Batu Khan de l'Horda d'Or.[8]

L'11 de desembre de 1241 va morir Ogodei. Això va provocar l'evacuació d'Hongria pels mongols. La regència de l'imperi a la mort d'Ogodei fou confiada a la vídua khatun Toragana[h] fins al kuriltai que es va celebrar a la primavera o estiu del 1246 prop del llac Kuku Nor, a les fonts de l'Orkhon, i no lluny de Karakorum, on, conforme als desitjos de la regent, Guyuk, fill d'Ogodei, fou escollit i entronitzat el 24 d'agost de 1246.

Personatge[modifica]

Ogodei també era conegut per ser un home humil, que no es creia un geni, i que estava disposat a escoltar i utilitzar els grans generals que el seu pare li va deixar, així com els que ell mateix trobava més capaços. Era l'emperador però no un dictador.[9] Com tots els mongols de la seva època, va ser criat i educat com a guerrer des de la infància, i com a fill de Gengis Khan, va formar part del pla del seu pare per establir un Imperi mundial. La seva experiència militar va destacar per la seva voluntat d'escoltar els seus generals i adaptar-se a les circumstàncies. Era una persona pragmàtica, com el seu pare, i mirava el final més que els mitjans. La seva fermesa de caràcter i fiabilitat eren els trets que més valorava el seu pare, i que li van fer guanyar el paper de successor del seu pare, malgrat els seus dos germans grans.

Estàtua d'Ogodei Khan a Mongòlia

Ogodei va ser considerat com el fill preferit del seu pare, des de la seva infantesa. Com a adult, era conegut per la seva capacitat per influir en qualsevol debat en què estigués involucrat, simplement per la força de la seva personalitat. Era un home físicament gran, jovial i carismàtic, que semblava principalment interessat a gaudir dels bons moments. Era intel·ligent i de caràcter ferm. El seu carisma es va acreditar parcialment pel seu èxit a l'hora de mantenir l'Imperi mongol en el camí que el seu pare havia marcat. Ögedei era un home pragmàtic, tot i que va cometre alguns errors durant el seu regnat. Ögedei no tenia cap il·lusió que era l'igual del seu pare com a comandant o organitzador militar i utilitzava les habilitats dels que trobava més capaços.[10]

Ögedei era conegut pel seu alcoholisme. Chagatai va confiar a un oficial per vigilar el seu hàbit, però Ögedei va aconseguir beure de totes maneres. Es diu comunament que Ögedei ho va fer prometent reduir el nombre de tasses que bevia al dia i després tenir tasses el doble de la mida creada per al seu ús personal. Quan va morir a l'alba de l'11 de desembre de 1241, després d'una copa nocturna amb Abd-ur-Rahman, la gent va culpar la germana de la vídua de Tolui i Abd-ur-Rahman. Els aristòcrates mongols van reconèixer, però, que la manca d'autocontrol del khan l'havia matat.

La mort sobtada de Tolui el 1232 sembla haver afectat profundament a Ögedei. Segons algunes fonts, Tolui va sacrificar la seva pròpia vida, acceptant una beguda enverinada en un ritual xamanista per tal de salvar Ögedei que patia una malaltia.[11] Altres fonts diuen que Ogodei va orquestrar la mort de Tolui amb l'ajuda dels xamans que van drogar l'alcohòlic Tolui. [12]

Segons Pamela Kyle Crossley, un retrat pòstum de la dinastia Yuan d'Ogodei el representa amb una complexió robusta, una barba vermella i ulls color avellana.[13] Autors xinesos contemporanis com Xu Ting van escriure que la barba d'Ögedei era inusual per a un mongol perquè la majoria tenia poc pèl facial.[14]

Una presumpta violació massiva[modifica]

Notes[modifica]

  1. ↑ segons el Yuanshi
  2. ↑ Data donada pel Yuanshi
  3. ↑ Plan Carpin el qualifica de protonotari, és a dir camarlenc imperial
  4. ↑ va tenir dos fills que portaven noms cristians: Yokmut (en xinès Yao chou mou), i Jordi (en xinès K'ou-li-ki-sseu).
  5. ↑ A Tului l'acompanyaven els generals del seu pare, Chigi-qutuqu i Tuqulqu-tcherbi, aquest darrer germà del gran general Bo'ortchu
  6. ↑ el govern song i l'emperador Li-tsong (1225-1264) es van considerar mal recompensats i considerava que se'ls havia de donar tot l'Honan
  7. ↑ Arran és Karabagh, plana entre el curs oriental de l'Araxes i el curs oriental del Kura; Mughan, Mukhan o Moghan és la plana al sud i est del curs inferior del Kura després de confluir amb l'Araxes, fins a la mar Càspia
  8. ↑ M. Pelliot dona algunes dades sobre aquest princesa a Les Mongols et la Papauté, Revue de l'Orient Chretien 1931-1932, pàgina 53

Referències[modifica]

  1. ↑ Secret history of the Mongols, $3, II
  2. ↑ Rashid al-Din l'anomena Khalaldjin-alt}}
  3. ↑ Atwood, Christopher P. «Pu'a's Boast and Doqolqu's Death: Historiography of a Hidden Scandal in the Mongol Conquest of the Jin». Journal of Song-Yuan Studies, 45, 2015, pàg. 264. ISSN: 1059-3152. JSTOR: 44511263.
  4. ↑ Instruction d'un futur empereur de Chine en 1193', traducció de Chavannes a Mémoires concernant l'Asia orientale, I, 1913
  5. ↑ René Grousset, Histoire des Croisades, III, pàgina 366
  6. ↑ M. Pelliot, Les Mongols et la Papauté, Revue de l'Orient chretien, 1924
  7. ↑ G. Altunian, Die Mongolen und ihre Eroberungen in kaukasischen und kleinasiatischen Ländern
  8. ↑ Liptai, Ervin. Military history of Hungary (en anglès). 2. Budapest: Zrínyi katonai Kiadó, 1985. ISBN 963-326-337-9. 
  9. ↑ David Morgan The Mongols, p. 104.
  10. ↑ The Secret history of the Mongols
  11. ↑ Denis Sinor, John R. Krueger, Rudi Paul Lindner, Valentin Aleksandrovich The Uralic and Altaic Series, p. 176.
  12. ↑ Weatherford, 2011, p. 92.
  13. ↑ Crossley, Pamela Kyle. Hammer and Anvil: Nomad Rulers at the Forge of the Modern World (en anglès). Rowman & Littlefield, 28 febrer 2019, p. 119. ISBN 978-1-4422-1445-3.  "Ogodei va ser confirmat com a nou governant l'any 1229 i va regnar fins a la seva mort l'any 1241. És possible que sabem com era, gràcies al seu conegut retrat, (pintat uns cent anys després de la seva mort), que el mostrava com a corpulent a la de la mateixa manera que Gengis, amb barba vermella, ulls color avellana i ben preparat per als interiors del nord amb el seu casc d'hivern amb cúpula i retallada de pell".
  14. ↑ Garcia, Chad D. Journal of Song-Yuan Studies, 42, 2012, pàg. 335. ISSN: 1059-3152. JSTOR: 43855132. "La importància de la barba d'Ogodei és esmentada per Xu Ting quan escriu "Els mongols negres tenen poc pèl facial. Per tant, les barbes plenes han de ser molt valorades per ells". Aquí, les paraules de Xu reflecteixen de prop les de Zhao Gong, ja que no només descriuen la barba plena d'un Khan, sinó que la majoria dels mongols no van poder fer-los créixer.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ogodei
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ogodei&oldid=33473687»