Olga Merino López
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1965  (60/61 anys)Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, escriptora |
  | |
Olga Merino López (Barcelona, 1965)[1] és una periodista i escriptora catalana.[2][3] Des de fa anys publica cròniques culturals i articles d'opinió al diari El Periódico de Catalunya.[4]
Biografia
[modifica]Nascuda a Barcelona, es va formar en Ciències de la Informació. Posteriorment va viure a Londres, on va cursar un màster en Història i Literatura Llatinoamericanes. A Moscou va viure la transició del sistema soviètic a l'economia de mercat després de l'esfondrament de la Unió Soviètica.[3] Durant cinc anys, des de la capital russa va exercir de corresponsal d'El Periódico de Catalunya, mitjà en què segueix col·laborant com a cronista cultural. També és professora a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Barcelona.[2]
Va debutar com a novel·lista el 1999 amb Cenizas rojas (Ediciones B), una obra sorgida dels seus anys com a corresponsal a Moscou, que la van convertir en testimoni directe de la caiguda del sistema soviètic. Després del seu debut, ben rebut per la crítica,[1] ha publicat altres novel·les de la mà de l'Editorial Alfaguara, com Espuelas de papel (2004) i Perros que ladran en el sótano (2012).[2]
El 2006 va ser reconeguda amb el Premi Vargas Llosa NH de relats per Las normas son las normas, un conte de nou pàgines ambientat en la guerra de Crimea, a mitjans del segle XIX, amb un soldat ferit i l'enfermera que el cuida com a protagonistes.[2][3]
Amb la publicació de La forastera el 2020, Merino va firmar la seva obra més lloada per la crítica, essent guanyadora i finalista de diversos premis literaris. La forastera és un cant a la llibertat i la resistència de l'ésser humà que es teixeix des d'una mirada transparent i profunda al suïcidi i l'aïllament a l'Espanya rural.[5][2] La novel·la va rebre el XIX Premi de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola a la Millor Creació Literària, així com el premi Pata Negra i Cubelles Noir. La forastera també fou finalista del Premi Biennal de Novel·la Mario Vargas Llosa, del VII Premi Ciutat de Santa Creu de Novel·la Criminal, així com del Premi Internacional de Novel·la Rómulo Gallegos de 2025, que s'havia retrassat a causa de la pandèmia.[6]
Després de l'èxit de La forastera, en plena pandèmia, recuperà els diaris que havia escrit durant la seva estada a Moscou i dos anys després en sorgí Cinco inviernos (2022), un llibre de memòries centrat en el lustre que passà a Moscou com a corresponsal d'El Periódico de Catalunya els anys 1990, on narra l'esfondrament de la Unió Soviètica i les seves conseqüències per als moscovites.[7] En aquest llibre, Merino viatja pels escenaris que van protagonitzar les notícies russes dels anys noranta, passant per indrets com Txernòbil o Txexènia.[8] Paral·lelament, aprofundeix en l'angoixa personal soferta, causada pel seu desig de bolcar-se de ple en la seva vocació literària i alhora la por a la incapacitat per fer-ho tan bé com li agradaria.[6]
La seva obra ha estat traduïda a diferents idiomes, com ara anglès, xinès, àrab, serbi, etc.
Obra
[modifica]- Cenizas rojas. 1999
- Espuelas de papel. Alfaguara. 2004.
- Perros que ladran en el sótano. Alfaguara. 2012.
- La forastera. Alfaguara. 2020.
- Cinco inviernos. Alfaguara. 2022.[9]
Premis i reconeixements
[modifica]- 2006 - X Premi Mario Vargas Llosa NH de Relats per Las normas son las normas.
- 2021 - Premi Cubelles Noir i Pata Negra per La forastera.[9][10]
- 2022 - Premi de la Reial Acadèmia Espanyola a la Millor Creació Literària per la novel·la La forastera.[11]
Referències
[modifica]- 1 2 «Olga Merino», s/f. [Consulta: 1r novembre 2021].
- 1 2 3 4 5 «Olga Merino». Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 20-04-2021. [Consulta: 1r novembre 2021].
- 1 2 3 «Olga Merino», s/f. [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ «Olga Merino». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 març 2016].
- ↑ González Harbour, Berna «Olga Merino: “Quería hablar de suicidio y me salió un canto a la libertad”». El País, 28-05-2020 [Consulta: 1r novembre 2021].
- 1 2 «No se puede pasar por la vida de puntillas. Entrevista a la escritora Olga Merino». 142 Revista Cultural, 28, gener, febrer i març 2026.
- ↑ «“Rússia, un país deixat de la mà de Déu” (Olga Merino recorda a “Cinco inviernos” la seva corresponsalia a Moscou)». Catalunya Press, 24-01-2022. [Consulta: 28 gener 2022].
- ↑ González Harbour, Berna. «Dos mujeres en deuda con Rusia». El Mundo, 18 d’agost 2022.
- 1 2 «La guanyadora del premi Cubelles Noir en castellà és… Olga Merino amb “La forastera”». Cubelles Noir, 21-08-2021. [Consulta: 12 abril 2026].
- ↑ Prieto, Alba R. «La forastera – Olga Merino» (en castellà), 21-02-2022. [Consulta: 12 abril 2026].
- ↑ Martínez, Beatriz. «Olga Merino recibe el premio RAE de Creación Literaria por 'La forastera'» (en castellà), 22-12-2022. [Consulta: 21 juny 2023].