Omar al-Bashir

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Omar Hassan al-Bashir)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaOmar Hassan Ahmad al-Bashir
عمر حسن أحمد البشير
Omar al-Bashir, 12th AU Summit, 090131-N-0506A-342.jpg
Nom original (ar) عمر البشير
Biografia
Naixement 1 de gener de 1944 (1944-01-01) (75 anys)
Hosh Bannaga
(Regne d'Egipte i Sudan)
  President de Sudan
13 d'octubre de 1993 – 11 d'abril de 2019
en el càrrec →
Vicepresident Salva Kiir Mayardit
Ali Osman Taha
  Primer Ministre de Sudan
30 de juny de 1989 – 13 d'octubre de 1993
Càrrec abolit
Dades personals
Nacionalitat Sudanesa
Religió Islam sunní
Formació Acadèmia Militar Sudanesa
Activitat
Ocupació Polític
Partit Congrés Nacional
Branca militar Airborne forces Tradueix
Rang militar mariscal
Comandament Forces Armades Sudaneses
Conflicte Guerra del Yom Kippur, Segona guerra civil sudanesa, Conflicte del Darfur i Guèrra frontaliera Sodanesa Tradueix
Família
Cònjuge Fatima Khalid

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Omar Hassan Ahmad al-Bashir —en àrab عمر حسن احمد البشير, ʿUmar Ḥasan Aḥmad al-Baxīr— (Hosh Bannaga, 1944) és un cap militar i polític sudanès, president d'aquest país de 1993 a 2019 i líder del partit del Congrés Nacional. Arribà al poder l'any 1989 com a coronel de l'Exèrcit sudanès, quan dirigí un cop d'Estat no sagnant contra el govern del Primer Ministre Sadiq al-Mahdi.

L'octubre de 2004, el govern d'al-Bashir negocià el final de la Segona guerra civil sudanesa, una de les guerres més llargues i mortíferes del segle XX, concedint autonomia limitada a Sudan del Sud. D'ençà, tanmateix, s'ha criticat àmpliament el seu govern pel seu paper en el conflicte de Darfur, on la neteja ètnica contra la població no àrab s'ha arribat a xifrar entre 200.000 i 400.000 víctimes. La seva acció de govern va portar a la milícia Janjaweed i grups de rebels com l'Exèrcit d'Alliberament del Poble Sudanès (SPLA), l'Exèrcit d'Alliberament del Sudan (SLA) i el Moviment Justícia i Igualtat (JEM) a desencadenar lluites violentes en forma de guerra de guerrilles a la regió de Darfur. La guerra civil va comportar 2,5 milions de persones desplaçades, i una situació de crisi diplomàtica entre Sudan i Txad.

El juliol de 2008, el fiscal de la Cort Penal Internacional, Luis Moreno-Ocampo, acusà a al-Bashir de genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra a Darfur. El 4 de març de 2009 el jutjat va emetre una ordre de detenció contra al-Bashir per crims de guerra i crims contra la humanitat, però determinà que no hi havia suficients proves per a processar-lo per genocidi. L'ordre seria lliurada al govern sudanès, que molt probablement no l'executaria. Al-Bashir fou el primer cap d'Estat processat a la CPI.

Al-Bashir fou un dels candidats en les eleccions presidencials sudaneses de 2009, participant de la primera elecció democràtica amb partits polítics múltiples en nou anys. El seu rival polític fou el vicepresident Salva Kiir Mayardit, líder de l'Exèrcit d'Alliberament del Poble Sudanès. Bashir va comptar amb el suport d'un partit creat per ell i els antics Germans Musulmans del Sudan, el Partit del Congrés Nacional del Sudan.

L'11 d'abril de 2019 Omar al-Bashir va ser destituït com a president sudanès, segons un comunicat de l'exèrcit nacional. La destitució va ser el resultat d'una ona de protestes contra el règim sudanès després de la tardor de 2018.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Omar al-Bashir Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Profile: Sudan's Omar al-Bashir» (en anglès). bbc.com, 11-04-2019.