Omphale
| Forma musical | obra de composició musical  |
|---|---|
| Tonalitat | sol bemoll major |
| Compositor | Mélanie-Hélène Bonis |
| Data de publicació | 1910 |
  | |
Omphale, op. 86, és una obra per piano de la compositora Mel Bonis.
Composició[modifica]
El manuscrit, sense data, té l'anotació « publicat per Breitkopff, Leipzig ». L'obra va ser publicada per Simrock editions el 1910. Va ser reeditada l'any 2004 per Furore.[1] S'ha elaborat una versió per a orquestra.[2]
Anàlisi[modifica]
Omphale és una de les nou peces del conjunt que retrata figures d'heroïnes mitològiques: Le Songe de Cléopâtre, Ophélie, Viviane, Phœbe, Salomé, Mélisande , Écho i Desdèmona.[3] L'obra requereix uns requisits tècnics força avançats, i permet situar-la, pel seu títol i la seva estètica, en un estil proper al simbolisme[4]
L'obra està articulada per un sol motiu. Aquest representa el fil que la reina lidia va filar a Hèracles.[5] És una peça amb un gran poder evocador.[6]
Recepció[modifica]
L'obra es va estrenar el 30 de maig de 1907 a la casa de Jeanne Monchablon. Hauria estat publicada per Hachette el 1901. Va rebre un premi de la revista alemanya Signale per die musikalische Welt el 31de maig de 1909[7]. Els membres del jurat van ser Ferruccio Busoni, Gustav Hollaender i Philipp Scharwenka i van haver de triar entre 874 composicions. Els resultats es van anunciar el 8 de desembre de 1909. Mel Bonis va quedar en cinquè lloc i va rebre una marca de 100 punts[5] .
Referències[modifica]
- ↑ Jardin, 2020, p. 63.
- ↑ Jardin, 2020, p. 427.
- ↑ Jardin, 2020, p. 29.
- ↑ Jardin, 2020, p. 307.
- ↑ 5,0 5,1 Jardin, 2020, p. 339.
- ↑ Jardin, 2020, p. 341.
- ↑ Jardin, 2020, p. 21.
Bibliografia[modifica]
- Jardin, Étienne. Mel Bonis (1858-1937) : parcours d'une compositrice de la Belle Époque, 2020. ISBN 978-2-330-13313-9. OCLC 1153996478.
- Bonificacions : Dones llegendàries, obres per a piano (Els compositors, Vol. 2), Maria Stembolskaya, Ligia, 2010