Salomé (Bonis)
| Forma musical | obra de composició musical  |
|---|---|
| Tonalitat | re bemoll major |
| Compositor | Mélanie-Hélène Bonis |
| Data de publicació | 1909 |
| Dedicat a | Paul Locard |
   | |
Salomé, op. 100, és una obra de Mel Bonis, composta el 1909.
Composició[modifica]
Mel Bonis escriu dues verisons per Salomé: una per piano i l'altra per orquestra. Dedicada al M. Paul Locard, la versió per piano va ser publicada el 1909 per éditions Leduc i va ser reeditada l'any 2004 éditions Furore[1], així com la versió orquestral, però aquesta només va ser publicada pòstumament[2].
Anàlisi[modifica]
Salomé forma part d'un conjunt d'obres que descriuen grans heroïnes mitològiques. Aquestes peces mostren figures arquetípiques i permeten una reflexió en torn al lloc que ocupen les dones i el destí que els homes els reserven. Aquesta peça forma part d'un cicle pòstum : « dones llegendàries », que també inclou Mélisande, Ophélie, Viviane, Phoebe, Cléopatra, Écho, Desdèmona i Omphale[3] « La seva interpretació requereix requisits tècnics avançats[4] .
La versió orquestral de l'obra mostra un gran domini compositiu[5]. El seu estil té connexió amb un orientalisme present en obres com Hérodiade de Jules Massenet, d'Édouard Lalo o, fins i tot, d'Ernest Reyer[6] .
Recepció[modifica]
La pròpia compositora va interpretar l'obra el 1909, en un concert on també es van tocar obres de Cécile Simon i de Cécile Chaminade. Segons La Française, l'obra és descrita com una fantasia oriental [7]
L'obra va tornar a ser interpretada l'any 1923 per Yvonne Herr-Japy[8] .També va tornar a sonar el 26 de febrer de 1927, aquesta vegada, en mans de Marguerite Moreau-Leroy i al costat de Mélisande[9] .
Discografia[modifica]
- Bonis: The Wounded Cathedral, Pianoworks, Veerle Peeters (piano), Et'Cetera, 2010
Referències[modifica]
- ↑ Jardin, 2020, p. 63.
- ↑ Jardin, 2020, p. 79.
- ↑ Jardin, 2020, p. 45.
- ↑ Jardin, 2020, p. 307.
- ↑ Jardin, 2020, p. 241.
- ↑ Jardin, 2020, p. 346.
- ↑ M. G. L. «La Française : journal de progrès féminin» (en francès). Gallica, 07-08-1909. [Consulta: 10 abril 2022].
- ↑ Jardin, 2020, p. 174.
- ↑ Jardin, 2020, p. 172.
Bibliografia[modifica]
- Jardin, Étienne. Mel Bonis (1858-1937) : parcours d'une compositrice de la Belle Époque, 2020. ISBN 978-2-330-13313-9. OCLC 1153996478.