Vés al contingut

Oms (Constructors d’instruments de vent)

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Es tracta d'un instrument construït a Barcelona a finals del segle xviii, per Oms. (Museu de la Música de Barcelona)

Els Oms són una família de constructors d'instruments de vent, del segle xviii, a Barcelona. Pertanyien al gremi de torners i constructors d'instruments de Barcelona.

Els primers Oms, Pere i Victòria van viure a la Plaça Nova,[1] de 1780 a 1790. En aquest domicili no hi va viure Anton Oms (major) durant el temps que li correspondria fer l'aprenentatge. Els fills d'aquest van viure al carrer de l’’Ensenyança.

La família Oms van estar relacionats amb Louis Boisselot, apadrinat per Anton Oms (major) i Francisco Bernareggi, dos constructors d'instruments. Aquests constructors van poder accedir al gremi de torners gràcies a l'apadrinament de Anton Oms. Cal dir que aquests dos personatges ja eren constructors experimentats.

Instruments Conservats[2][modifica]

  • Xeremia tible de dues peces (Calatayud, Colegiata del Santo Sepulcro)
  • Xeremia tible de dues peces (Calatayud, Colegiata del Santo Sepulcro)
  • Xeremia tible de dues peces i dues claus (Calatayud, Colegiata del Santo Sepulcro)
  • Flauta travessera d'una clau (Barcelona, MDMB 368)
  • Flauta travessera d'una clau (Barcelona, MDMB 543)
  • Detall d'una flauta travessera on podem observar la inscripció d'Oms.
    Flauta-bastó (Igualada, col·lecció particular)
  • Oboè de dues claus (Monestir de Montserrat, només la part inferior i la campana)
  • Oboè de dues claus (Museu de Reus, «Santiago Vilaseca» 2313 "incomplet")
  • Oboè de dues claus (Vermillion, University of South Dakota, USA, The Shrine to Music Museum, núm. d'inventari 6026)
  • Requint (clarinet) de cinc claus (Barcelona, MDMB 131)
  • Clarinet de sis claus (Madrid, col·lecció particular)
  • Fagot de set claus (Barcelona, MDMB 551)
  • Fagot de set claus (Monestir de Ripoll -incomplet-)—
  • Serpent (Barcelona, MDMB 1756)

Genealogia[modifica]

  • Pere Oms (Tremp, ?) + Victòria ? (Tremp, ?)
  • Anton Oms (Tremp, 1755 – ?) + Teresa Farràs (Barcelona, ?)
  • Anton Oms i Farràs (Barcelona, 1780)
  • Pere Oms i Farràs (Barcelona, 1781-1856

Pere Oms[modifica]

Pere Oms va néixer a Tremp, Casat amb Victòria ?. Van viure a la Plaça Nova, de 1780 a 1790.

Anton Oms[modifica]

Anton Oms (1755-?) va néixer a Tremp, examen de maestria l'any 1781, el seu padrí[3][4] va ser Joan Badia.

Anton Oms i Farràs[modifica]

Anton Oms i Farràs (1780-?) va néixer a Barcelona, examen de maestria l'any 1799, el seu padrí va ser Anton Oms, el seu pare.

Pere Oms i Farràs[modifica]

Pere Oms i Farràs (1781- 30/11/1856)[5] va néixer a Barcelona, examen de maestria l'any 1799, el seu padrí va ser Anton Oms, el seu pare.

Bibliografia[modifica]

  • MUSEU DE LA MÚSICA DE BARCELONA. 1/Catàleg d'instruments. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1991.
  • WATERHOUSE, W. The New Langwill Index. A Dictionari of Musical Wind-Instruments Makers and Inventors. Londres, 1960. Ed: Tony Bingham. pàg 286
  • Aviñoa, Xosé (dir.):Història de la música Catalana, Valenciana i Balear. Vol. 2 Edicions 62. Barcelona, 2000. pàgs: 137-138.
  • BORRÀS, J., “Constructors d'instruments de vent-fusta a Barcelona entre 1742 i 1826”. Revista Catalana de Musicologia, núm: 1: 93-156.

Referències[modifica]

  1. ↑ Arxiu Històric de Santa Maria del Pi: Llibretes de Comunió Pasqual, anys 1746 a 1790, armari XI, prestatge I, vols. 38 a 70.
  2. ↑ «Col·leccions del Museu». Museu de la Música de Barcelona, 2017. Arxivat de l'original el 2017-01-18. [Consulta: 18 gener 2017].
  3. ↑ La figura del padrí en aquests exàmens és susceptible d'un altre estudi més concret per tal d'esbrinar la relació amb el fadrí examinat. A cop d'ull, la funció de padrinatge podria tenir més relació amb el protocol de l'acte de l'examen que no pas amb una vessant directa d'aprenentatge, d'acord amb la figura tradicional de padrí que actua com a presentador i avalador
  4. ↑ Borràs, Josep «Constructors d'instruments de vent-fusta a Barcelona entre 1742 i 1826». Revista Catalana de Musicologia, 2001, pàg. 93-156.
  5. ↑ «Defuncions.Any 1856.Llibre 4. Registre núm.670. (pdf.pàg.35)». arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 30-11-1856.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Oms_(Constructors_d’instruments_de_vent)&oldid=32244327»