Orada

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Orada (constel·lació)».
Infotaula d'ésser viuOrada
Sparus aurata Modifica el valor a Wikidata
SardinianFish.jpg
Exemplar fotografiat a la costa nord-occidental de l'illa de Sardenya
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN170253 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSpariformes
FamíliaSparidae
GènereSparus
EspècieSparus aurata Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Aurata aurata (Linnaeus, 1758)
  • Chrysophrys aurata (Linnaeus, 1758)
  • Chrysophrys aurathus (Linnaeus, 1758)
  • Chrysophrys crassirostris (Valenciennes, 1830)
  • Pagrus auratus (Linnaeus, 1758)
  • Sparus auratus (Linnaeus, 1758)[1][2]
Distribució
Sparus aurata mapa.svg
Distribució geogràfica (en blau)

L'orada, l'aurada, la daurada, la doradeta o la moixarra[3] (Sparus aurata) és una espècie de peix pertanyent a la família dels espàrids i l'única del seu gènere.[4] És present a la mar Negra,[5][6][7] la Mediterrània (incloent-hi els Països Catalans)[8] i l'oceà Atlàntic des de les illes Britàniques[9][10] fins a Cap Verd,[11] Madeira[12] i les illes Canàries -ocasional a les illes orientals, tot i que a Gran Canària i Tenerife han arrelat poblacions a partir de peixos escapats de piscifactories-.[13] Els intents d'introduir-la al golf d'Àqaba,[14][15] Kuwait, Israel,[16][17] l'Aràbia Saudita, Oman, els Emirats Àrabs Units i Bahrain no han reeixit.[18] És inofensiva per als humans[19] i la seua longevitat és d'11 anys.[20][21]

Morfologia[modifica]

Detall de les dents de l'orada

Els exemplars més vells poden pesar 17,2 kg[22] i passar dels 70 cm de longitud, tot i que la seua mida normal n'és de 35.[23] Té el cos ovalat, comprimit per ambdós costats i de color gris platejat al ventre, verd blavós al dors i groc grisenc als flancs. El cap és gran, arrodonit i amb la vora dorsal corbada. Té els ulls petits, les galtes escamoses i el preopercle sense escates. Boca baixa i molt poc inclinada. Llavis gruixuts. La primera filera de dents està composta per 4, 5 o 6 ullals punxeguts, subjectes a unes fortes mandíbules. Les dents molars se situen després dels ullals, en 4 o 5 fileres. Té una gran taca negra a l'origen de la línia lateral (la qual desborda per l'opercle, on va subratllada per una àrea vermellosa), una franja daurada entre els ulls (vorejada per dues zones fosques) i els extrems de la cua vorejats de negre. Musell fosc i de mida més del doble de llarg que el diàmetre de l'ull. Presenta una sola aleta dorsal. Onze espines i 13-14 radis tous a l'aleta dorsal, i 3 espines i 11-12 radis tous a l'anal. Aletes dorsal i anal amb la part anterior espinosa i la posterior tova. Aletes pectorals llargues i punxegudes. Cua en forma de "V". Entre 73 i 85 escates a la línia lateral fins a la base de l'aleta caudal. Branquiespines curtes.[24][19][25][13]

Ecologia[modifica]

És una espècie força solitària, eminentment litoral i de clima subtropical (62°N-15°N, 17°W-43°E), que viu sobre fons de sorra, roques o posidònies dels 0 als 150 m de fondària[24] (normalment, entre 1 i 30). A la primavera, pot fer incursions en llacunes[26] i estuaris d'aigües salabroses i dolces.[25][19][27]

Es nodreix de peixos, crustacis i mol·luscs, especialment de bivalves (com ara, musclos i ostres),[19] els quals desenterra amb la seua cua per després triturar-ne les valves i menjar-se'n la carn.[25][28][29][30] També pot alimentar-se d'algues i posidònies.[31]

A França, és depredada pel corb marí gros (Phalacrocorax carbo).[32][33]

La reproducció ocorre entre els mesos d'octubre i desembre, i la maduresa sexual els arriba, als mascles, abans dels dos anys de vida (20-30 cm de llargària), i a les femelles, entre el segon i el tercer any (30-40 cm). Aquest fenomen s'explica perquè aquesta espècie és hermafrodita i, en una primera etapa, actua de mascle i, posteriorment, de femella.

Usos[modifica]

És capturada amb canya, soltes, tresmalls, pesca submarina i, menys sovint, arrossegament, i cuinada cuita al vapor, fregida, rostida, bullida, enfornada o feta al forn microones.[34] La seua talla mínima legal de pesca és de 20 cm.[25] És una espècie amb una producció creixent en aqüicultura a Grècia, Xipre, Itàlia, l'estat francès i l'estat espanyol (només a les illes Canàries se'n van produir 700 t l'any 2002 i 2.300 t el 2003).[35] Per la seua forma i color, aquest peix, quan és venut sencer, no presenta risc de ser substituït per una altra espècie i, fins i tot, la diferenciació entre moixarres salvatges i de piscifactoria es basa en la major o menor vivesa de la franja daurada que tenen entre els ulls. Això no obstant, quan l'orada es comercialitza com a producte transformat pot haver-hi confusió amb els derivats d'altres espàrids (sobretot, amb el pagre -Pagrus pagrus-, Pagrus auriga, el pagre reial -Pagrus caeruleostictus-, Dentex gibbosus, etc.).[13]

Com que és una espècie d'aigües temperades, es pot criar en piscifactories a la Mediterrània.[36][37] En aquestes granges, les femelles reproductores poden pondre fins a 2 milions d'ous per cada quilo de pes.[25][38][39][40][41]

Té una carn blanca i ferma, la qual, per cada 100 g comestibles, té un contingut d'1,9% de greixos, 20% de proteïnes, 96 quilocalories i 0,40 mg d'àcids grassos omega 3.[13]

Referències[modifica]

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. uBio (anglès)
  3. TERMCAT (català)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. Tkachenko P. V., 2005. A Find of the Sparus aurata (Perciformes, Sparidae) in the northwestern part of the Black Sea. Vestnik Zoologii 39(2):89–90.
  6. Magoulas, A., K. Sophronides, T. Patarnello, E. Hatzilaris i E. Zouros, 1995. Mitochondrial DNA variation in an experimental stock of gilthead sea bream (Sparus aurata). Mol. Mar. Biol. Biotechnol. 4(2):110-116.
  7. Bat, L., Y. Erdem, S. Ustaoglu, Ö Yardim i H. Hüseyin Satilmis, 2005. A study on the fishes of the Central Black Sea coast of Turkey. J. Black Sea/Mediterranean Environment 11:291-296.
  8. Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  9. Wheeler, A.C., N.R. Merrett i D.T.G. Quigley, 2004. Additional records and notes for Wheeler's (1992) List of the Common and Scientific Names of Fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 65 (Supplement B): 1-40.
  10. Swaby, S.E. i G.W. Potts, 1990. Rare British marine fishes - identification and conservation. J. Fish Biol. 37 (Suppl. A):133-143.
  11. Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  12. Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 PescaBase (castellà)
  14. Khalaf, M. A. i A.M. Disi, 1997. Fishes of the Gulf of Aqaba. Marine Science Station, Aqaba, Jordània. 252 p.
  15. Khalaf, M.A., 2005. Fish fauna of the Jordanian Coast, Gulf of Aqaba, Red Sea. Journal of King AbdulAziz University-Marine Sciences. Vol. 15.
  16. Tandler, A., 1993. Marine aquaculture in Israel with special emphasis on larval rearing. J. World Aquacult. Soc. 24(2):241-245.
  17. Golani, D. i D. Mires, 2000. Introduction of fishes to the freshwater system of Israel. Isr. J. Aquacult. / Bamidgeh 52(2):47-60
  18. FishBase (anglès)
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 FishBase (anglès)
  20. Campillo, A., 1992. Les pêcheries françaises de Méditeranée: synthèse des connaissances. Institut Francais de Recherche pour l'Exploitation de la Mer, l'Estat francès. 206 p.
  21. Cassie, R. M., 1956. Age and growth of the snapper Chrysophrys auratus Forster, in the Hauraki Gulf. Trans. Royal Soc. N.Z. 84(2):329-339.
  22. IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units
  23. Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1986. Sparidae. P. 883-907. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. Vol. 2. UNESCO, París.
  24. 24,0 24,1 Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  25. 25,0 25,1 25,2 25,3 25,4 Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. Pàgs. 94-95. ISBN 978-84-9809-050-5
  26. Gordo, L.S. i H.N. Cabral, 2001. The fish assemblage structure of a hydrologically altered coastal lagoon: the Obidos lagoon (Portugal). Hydrobiologia 459:125-133.
  27. Arias, A., 1980. Crecimiento, régimen alimentario y reproducción de la dorada (Sparus aurata L.) y del róbalo (Dicentrarchus labrax, L.) en los esteros de Cádiz. Invest. Pesq. 44(1):59-83.
  28. Kraljevic, M., 1984. On the experimental feeding of sea bream (Sparus aurata, L.) under aquarium conditions. Acta Adriatica 25(1/2):183-204.
  29. Pita, C., S. Gamito i K. Erzini, 2002. Feeding habits of the gilthead seabream (Sparus aurata) from the Ria Formosa (southern Portugal) as compared to the black seabream (Spondyliosoma cantharus) and the annular seabream (Diplodus annularis). J. Appl. Ichthyol. 18:81-86.
  30. Rosecchi, E., 1987. L'alimentation de Diplodus annularis, Diplodus sargus, Diplodus vulgaris et Sparus aurata (Pisces, Sparidae) dans le Golfe du Lion et les lagunes littorales. Rev. Trav. Inst. Pêches Marit. 49:125-141.
  31. Club d'immersió biologia (català)
  32. Lekuona, J. M., 2002. Food intake, feeding behaviour and stock losses of cormorants, Phalacrocorax carbo, and grey herons, Ardea cinerea, at a fish farm in Arcachon Bay (Southwest France) during breeding and non-breeding season. Folia Zool. 51(1):23-34.
  33. FishBase (anglès)
  34. Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p.
  35. PescaBase (anglès)
  36. Garibaldi, L., 1996. List of animal species used in aquaculture. FAO Fish. Circ. 914. 38 p.
  37. Bartley, D.M. (comp./ed.), 2006. Introduced species in fisheries and aquaculture: information for responsible use and control (CD-ROM). Roma, FAO
  38. Alessio, G. i G. Gandolfi, 1975. Riproduzione artificiale di orata Sparus aurata (L.). IV. Sviluppo embrionale postnatale. Instituto Lombardo (Mem. Sc. Mat.) 26:95-132.
  39. Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  40. Buxton, C.D. i P.A. Garratt, 1990. Alternative reproductive styles in seabreams (Pisces: Sparidae). Environ. Biol. Fish. 28(1-4):113-124.
  41. Devauchelle, N., Y. Letty i M. Quere, 1986. Experimental units for incubation and larval rearing with special reference to four marine fish species. Aquaculture 58:297-304.

Enllaços externs[modifica]