Orde Sobirà i Militar de Malta

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Orde Sobirana i Militar de Malta)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sobirana Orde Militar i Hospitalària de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta
Lema nacionalTuitio Fidei et Obsequium Pauperum
(«Defensa de la fe i ajuda al pobre»)
Capital Palazzo Malta,[1] Roma
Idiomes oficials Llatí
Govern Monarquia electiva
  Gran mestre
Gran Comandant
Gran Canciller
Matthew Festing
Carlo d’Ippolito di Sant’Ippolito
Jean-Pierre Mazery
Establiment
 
- Reconeixement papal de la sobirania
- Pèrdua de Malta
- Seu a Roma
Al voltant del 1099

1113
1798
1834 
Població
 -  Cens  3 ciutadans[2][3]
13.000 membres i 80,000 voluntaris 
Moneda Escut maltès

El Sobirà Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta, més conegut com l'Orde Sobirà i Militar de Malta, és un orde religiós catòlic amb un caràcter, tradicionalment, militar, cavalleresc i noble.[4] És l'orde de cavalleria encara en funcionament més antic.[5] L'Orde Sobirà i Militar de Malta té la seu a Roma i és àmpliament considerat un subjecte sobirà pel dret internacional.

Història[modifica | modifica el codi]

Fundat a Jerusalem el segle xi per comerciants amalfitans. Va néixer dins el marc de les croades i des d'un principi, juntament amb l'activitat hospitalària, va desenvolupar accions militars contra els exèrcits musulmans àrabs, i més tard també turcs.[6] En l'actualitat és reconegut internacionalment per les nacions com un subjecte de dret internacional. La seva seu central, que ha canviat de lloc en diverses ocasions, es troba a la ciutat de Roma, Itàlia, a la Via dei Condotti prop de la plaça d'Espanya. Aquest edifici i el Palau de l'Aventino, que funciona com la seva ambaixada davant la Santa Seu i Itàlia, tenen estatut d'extraterritorialitat.

L'Orde Sobirà i Militar de Malta és la continuació moderna de l'orde original medieval de Sant Joan de Jerusalem,[7] conegut com la "Fraternitas Hospitalaria" i més tard com els cavallers hospitalaris, un orde fundat a Jerusalem al voltant del 1050 com a hospital amalfità per a atendre pobres i pelegrins malalts a Terra Santa. Després de la conquesta de Jerusalem el 1099 durant la Primera Croada, va esdevenir un orde militar sota els seus propis estatuts. Amb la pèrdua dels territoris cristians a Terra Santa, l'Orde es va instal·lar a Rodes (1310-1523) i més tard a Malta (1530-1798), territoris sobre els quals tenia la sobirania.

Napoleó Bonaparte va expulsar l'orde de l'illa de Malta. No obstant això, l'orde com a tal va sobreviure. En virtut del dret internacional, l'orde conserva la seva sobirania i té la condició d'observador permanent davant les Nacions Unides.[8] L'orde emet els seus propis passaports, segells postals així com una insígnia formal, una Creu de Malta daurada o blanca. La Mare de Déu és considerada la seva patrona i intercessora espiritual.

El Govern de l'Orde[9][modifica | modifica el codi]

El gran mestre[modifica | modifica el codi]

Al gran mestre, com a cap de l'Orde, li corresponen les prerrogatives i honors sobirans, el títol de Príncep del Sacre Imperi Romanogermànic i el tractament d'Altesa Eminentíssima.

El gran mestre és triat de per vida pel Consell Ple d'Estat entre els cavallers professos, amb deu anys almenys de vots solemnes, si la seva edat és inferior a cinquanta anys. Per als cavallers professos d'edat superior, membres de l'Orde des d'almenys deu anys, són suficients tres anys de vots solemnes. El gran mestre i el lloctinent del gran mestre han de posseir els requisits de noblesa prescrits per a la classe d'honor i devoció. L'elecció del gran mestre és comunicada al Sant Pare, abans de la presa de possessió del càrrec, mitjançant carta de l'escollit. El gran mestre electe presta jurament[10] davant el cardenal patró, en sessió solemne del Consell Ple d'Estat.

La renúncia a l'ofici de gran mestre ha de ser acceptada pel Consell Sobirà i comunicada, sota pena d'ineficàcia, al Sant Pare.

S.A.E. Fra Matthew Festing, Príncep del Sacre Imperi Romanogermànic i gran mestre de l'Orde de Malta

El gran mestre, assistit pel Consell Sobirà, exerceix l'autoritat suprema, l'assignació dels càrrecs i dels llocs de treball i el govern general de l'Orde. Li correspon en particular:

  • Emanar, previ vot decisori del Consell Sobirà, disposicions legislatives en les matèries no regulades per la Carta Constitucional i pel Codi.
  • Promulgar mitjançant decret els actes de govern.
  • Admetre, previ vot decisori secret del Consell Sobirà, als membres en la primera classe al Noviciat, als Vots Temporals i Perpetus, i als membres de la segona classe a l'any de prova.
  • Admetre, previ vot decisori del Consell Sobirà, als membres de la primera classe a l'Aspirantatge.
  • Rebre a l'Orde els membres de la tercera classe, previ vot deliberatiu del Consell Sobirà o amb disposició de Motu Propio.
  • Administrar, amb l'assistència del Consell Sobirà, els béns del Comú Tresor i cuidar les seves propietats.
  • Executar les actes de la Santa Seu que facin referència a l'Orde i informar-la sobre l'estat i les necessitats de l'Orde.
  • Ratificar, previ vot decisori del Consell Sobirà, els acords internacionals.
  • Convocar el capítol general Extraordinari, el qual tindrà la facultat de dissoldre el Consell Sobirà i triar-ne un de nou, d'acord amb les normes de la Carta Constitucional i del Codi.

Els decrets del punt 2 són anomenats magistrals o consiliares, segons si l'acte de govern dimana directament del gran mestre o s'hagi donat l'assistència o la prèvia deliberació del Consell Sobirà. En el cas de vot decisori, el gran mestre no pot emetre un decret disconforme amb l'acord, està obligat a emetre un de conforme.

El gran mestre des de l'any 2008 és S.A.E. Fra Matthew Festing.

El Govern extraordinari[modifica | modifica el codi]

En cas d'impediment permanent, de renúncia o mort del gran mestre, l'Orde serà regida per un lloctinent en la persona del Gran Comanador, el qual pot realitzar actes d'ordinària administració fins a la cessació de la vacant.

L'impediment permanent del gran mestre és declarat pel Tribunal Magistral de primera instància, amb procediment de cambra de consell i amb recurs deliberat de la majoria de dos terços dels membres del Consell Sobirà, convocat i presidit pel Gran Comanador o pel Gran canceller, o autoconvocat per majoria absoluta.El recurs és presentat pel Gran Canceller, o per un altre membre del Consell Sobirà delegat a aquest efecte. Si el recurs té resultat positiu, el Gran Comanador assumeix la Lloctinència interina.

En cas d'impediment del gran mestre durant un període superior a un mes, el Gran Comanador assumeix l'administració ordinària de l'Orde i convoca immediatament al Consell Sobirà per a la confirmació.

Emm. i Rvdm. Mons Raymond Leo Burke, Cardinalis Patronus de l'Orde de Malta.

En cas d'impediment del Gran Comanador, el Consell Sobirà tria un lloctinent interí en la persona d'un propi membre, Cavaller Profess de Vots Perpetus.

El lloctinent de gran mestre és elegit entre els cavallers que acrediten els requisits requerits per a l'elecció de gran mestre. Abans d'assumir el seu ofici, el lloctinent de gran mestre preresta jurament. La renúncia del lloctinent del gran mestre ha de ser acceptada pel Consell Sobirà i comunicada, sota pena d'ineficàcia, al Sant Pare.

El Cardinalis Patronus[modifica | modifica el codi]

El Summe Pontífex nomena com a representant seu davant l'Orde a un cardenal de la Santa Església Romana, al qual li és conferit el títol de "Cardinalis Patronus" amb facultats especials. El cardenal té com a funció promoure els interessos espirituals de l'Orde i dels seus membres i les relacions entre la Santa Seu i l'Orde. Actualment ocupa aquest càrrec l'Emm. i Rvdm. Mons. Raymond Leo Burke.

El prelat[modifica | modifica el codi]

El prelat és nomenat pel Summe Pontífex entre una terna de noms proposada pel gran mestre, previ vot deliberatiu del Consell Sobirà. En el cas que cap dels candidats presentats rebi l'aprovació del Sant Pare, seran proposats altres noms. El prelat ajuda al cardenal patró en l'exercici del seu ofici davant l'Orde.

El prelat és el superior religiós del clergat de l'Orde en la funció sacerdotal i vigila la vida religiosa i sacerdotal dels capellans i sobre el seu apostolat amb la finalitat que el realitzin segons la disciplina i l'esperit melitenses.

El prelat assisteix al gran mestre i al gran comanador en la cura de la vida i de l'observança religiosa dels membres de l'Orde i en tot el que té a veure amb el caràcter espiritual de les obres de l'Orde.

En cada sessió del capítol general ordinari, el prelat presenta una relació sobre l'estat espiritual de l'Orde.

El prelat és l'Excm. i Rvdm. Mons. Jean Laffitte.

El Consell Sobirà[modifica | modifica el codi]

Palau Magistral de Roma, seu de l'Orde de Malta.

El Consell Sobirà assisteix al gran mestre en el govern de l'Orde. Formen part del Consell Sobirà: el gran mestre o el lloctinent, que el presideix, els titulars dels quatre alts càrrecs[11] i sis consellers.

Els membres del Consell Sobirà, excepte el gran mestre i el lloctinent, són elegits per majoria dels presents en el capítol general. El Gran Comendador i almenys quatre membres del Consell Sobirà han de ser cavallers professos de Vots Perpetus o Temporals.

Per a l'admissió dels membres pertanyents a la primera classe tenen dret de vot tan sols els membres del Consell Sobirà que siguin cavallers professos de Vots Perpetus o Temporals.

Els membres del Consell Sobirà romanen en el càrrec fins al successiu capítol general i poden ser reelegits. Per a una tercera o una ulterior reelecció consecutiva per al mateix càrrec, es requereix la majoria de dos terços dels vots dels presents.

El gran mestre no participa en la votació en matèries en les que el Consell Sobirà té vot deliberatiu o ha d'expressar un parer. En cas d'igualtat de vots entre els membres, inclosos els alts càrrecs, la decisió del gran mestre té valor diriment. Si el gran mestre no expressa opinió, el tema es considera en suspens.

Membres del Consell Sobirà (2014-2019)
S.E. Fra Ludwig Hoffmann von Rumerstein Gran Comanador
S.E. Albrecht Freiherr von Boeselager Gran Canceller
S.E. Dominique Príncep i Comte de La Rochefoucauld-Montbel Gran Hospitaler
S.E. János Conde Esterházy de Galántha Receptor del Comú Tresor
S.E. Fra John E. Critien Membres
S.E. Fra John T. Dunlap
S.E. Fra Duncan Gallie
S.E. Fra Emmanuel Rousseau
S.E. Winfried Graf Henckel von Donnersmarck
S.E. Geoffrey D. Gamble

El Consell de Govern[modifica | modifica el codi]

El Consell de Govern és un òrgan consultiu de discussió de la línia política, religiosa, hospitalària, internacional, o d'altres aspectes generals de la vida de l'Orde i pot donar suggeriments als titulars dels quatre alts càrrecs i al tribunal de comptes. Es reuneix com a mínim dues vegades l'any.

Formen part del Consell de Govern sis consellers de diferents àrees geogràfiques elegits pel capítol general entre els membres pertanyents a les tres classes de l'Orde. Els consellers romanen en el càrrec fins al successiu capítol general i poden ser reelegits només una vegada.

Estan presents en les reunions del Consell de Govern: el gran mestre o el lloctinent, que el convoca i el presideix, els membres del Consell Sobirà i el prelat de l'Orde, sempre que es tractin qüestions de la seva competència.

El capítol general[modifica | modifica el codi]

El capítol general és la suprema assemblea de l'Orde i està constituït per representants de les tres classes. Es convoca cada cinc anys i sempre que el gran mestre, escoltat el Consell Sobirà, ho consideri oportú, i també a petició adreçada al gran mestre per la majoria dels Priorats, Subprioratos i associacions.

Formen part del capítol general: el gran mestre o el lloctinent, que el presideix, els membres del Consell Sobirà, el prelat, els Priors o, en cas de vacant, els seus substituts permanents, els balís professos, dos cavallers professos, a falta d'un d'aquests un Cavaller a Obediència, delegats per cada Priorat, un Cavaller Professo i un Cavaller a Obediència delegats pels cavallers del "Gremi religionis", cinc regents dels Subprioratos, quinze representants de les diverses associacions, a tenor del Codi i els sis consellers del Govern de l'Orde.

El capítol general es reuneix per elegir els membres del Consell Sobirà, als Consellers de Govern, als membres del tribunal de comptes; per tractar eventuals modificacions de la Carta Constitucional i del Codi; per conèixer i tractar els problemes més rellevants, com l'estat espiritual i temporal, el programa de les activitats, i les relacions internacionals de l'Orde.

Per a l'aprovació de modificacions a la carta Constitucional es requereix la majoria de dos terços. Per a l'aprovació de modificacions al Codi es necessita la majoria absoluta, a excepció dels articles que es refereixen exclusivament al rang de primera classe, per al qual es requereix, no només la majoria absoluta de vots, sinó també la majoria dels cavallers professos amb dret de vot.

El Consell Ple d'Estat[modifica | modifica el codi]

El Consell Ple d'Estat escull el gran mestre o al lloctinent de gran mestre. Es requereix el vot de la majoria més un dels presents amb dret de vot.

Tenen dret de vot: el lloctinent de gran mestre o el lloctinent Interí, els membres del Consell Sobirà, el prelat, els Priores o, en cas de vacant, els seus substituts permanents, els balís professos, dos cavallers professos delegats per cada priorat, un cavaller profés i un cavaller en obediència delegats pels cavallers del "Gremi religionis", cinc regents dels Subprioratos, quinze representants de les Associacions, a tenor del Codi.

Els membres de primera classe que formen part del Consell Ple d'Estat tenen la facultat de proposar tres candidats. Si dins de la primera jornada de reunions del Consell Ple d'Estat no és presentada la terna de candidats, o si en les tres primeres votacions no s'aconsegueix triar un candidat des d'aquesta proposta electoral, els membres del Consell Ple d'Estat tenen lliure facultat de elecció en les successives votacions.

Després de la cinquena votació infructuosa, el Consell Ple d'Estat delibera, amb la mateixa majoria, pel període d'un any, si procedir a l'elecció d'un lloctinent de gran mestre. En cas negatiu es reprenen les votacions per a l'elecció del gran mestre. En cas positiu el lloctinent de gran mestre és elegit, en segona volta, entre els dos candidats amb major nombre de vots en la cinquena votació. A la segona volta preval el que entre els dos candidats obté major nombre de vots. Si el candidat és únic, és necessari el vot de la majoria dels presents.

Si és elegit, el lloctinent del gran mestre ha de convocar de nou al Consell Ple d'Estat abans que acabi el seu mandat.

El poder judicial[modifica | modifica el codi]

Les causes de competència del fòrum eclesiàstic són sotmeses als tribunals eclesiàstics ordinaris, d'acord del Codi de Dret Canònic. Per les causes de competència del fòrum laïcal entre persones físiques i jurídiques de l'Orde, la funció jurisdiccional és exercida pels Tribunals Magistrals, a tenor de Codi.

El gran mestre, previ vot deliberatiu del Consell Sobirà, nomena als presidents, als jutges i al canceller dels Tribunals Magistrals. Els jutges dels Tribunals Magistrals són elegits entre membres de l'Orde particularment experts en Dret. Romanen en el càrrec durant tres anys i poden ser reelegits.

L'ordenament judicial i el procediment davant els tribunals Magistrals és regulat pel Codi.

El tribunal de comptes[modifica | modifica el codi]

El tribunal de comptes vigila i controla els ingressos, les despeses i el patrimoni de l'Orde. És també òrgan consultiu del Receptor del Comú Tresor. Està compost per un president, quatre consellers titulars i dos suplents.

Els membres del tribunal de comptes són elegits pel capítol general en primera votació amb majoria dels que tenen dret de vot i amb la dels presents en les successives. Són elegits entre cavallers competents en disciplines jurídiques, econòmiques i financeres. Romanen en el càrrec fins al pròxim capítol general, poden ser reelegits per a un mandat successiu i amb els dos terços dels vots per a un tercer mandat.

L'Orde en l'actualitat[modifica | modifica el codi]

Avui en dia l'orde té al voltant de 13.000 membres, 80.000 voluntaris permanents i 20.000 membres del personal mèdic (incloent-hi metges, infermeres, auxiliars i personal paramèdic) en més de 120 països. L'objectiu de l'orde és ajudar arreu del món gent gran, nens, discapacitats, refugiats, persones sense llar, malalts terminals i de lepra, sense distinció de raça o religió.[12] En diversos països (entre ells França, Alemanya i Irlanda), les associacions locals de l'orde proveeixen de formació en primers auxilis, serveis de primers auxilis i serveis mèdics d'emergència. A través dels seus cossos d'ajuda internacional, l'orde es dedica a ajudar a víctimes de desastres naturals, d'epidèmies i de conflictes armats.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orde Sobirà i Militar de Malta Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Palazzo Malta
  2. "Report from Practically Nowhere" by John Sack, 1959, published by Harper, page 140: "Com a part del pacte només tres homes, el gran mestre, el Gran Comandant, i el Gran Canceller, poden ser ciutadans. Els altres membres de l'orde han de ser ciutadans del país que on viuen"
  3. Sovereign Military Order of Malta, 2008-12-26 by rob raeside: "per acord amb el govern italià, els ciutadans de l'Orde es limiten a tres: el gran mestre, el Gran Comandant, i el Gran Canceller. Ells poden posseir passaports de l'Orde de Malta. Els altres membres de l'Orde segueixen sent ciutadans dels seus propis països respectius."
  4. Missió de l'Orde - pàgina web de l'Orde de Malta
  5. Sainty, Guy Stair, ed. World Orders of Knighthood and Merit", Burke's, August 2006.
  6. Pàg. 22 de Histoire de l'Ordre de Malte, de Bertrand Galimard Flavigny, Perrin, París, 2006.
  7. Declaració conjunta de l'Orde Sobirà i Militar de Malta i l'Aliança dels Ordes de Sant Joan de Jerusalem, Roma, 22 d'octubre del 2004
  8. «www.un.int». [Enllaç no actiu] Missió d'observador permanent de l'Orde de Malta davant les Nacions Unides a Nova York
  9. «Constitució de l'Orde de Malta». [Consulta: 22 octubre 2016].
  10. Jurament del gran mestre en l'assumpció del càrrec: Jo ... prometo solemnement i juro per aquesta Sacratíssima Creu i pels Sants Evangelis de Déu, observar la Carta Constitucional, el codi, les regles i les lloables costums del nostre Orde, i regir en consciència la seva activitat. Que Déu m'ajudi i si no els compleixo sigui en perill la meva ànima.
  11. Els quatre alts càrrecs són: el Gran Comanador, el Gran Canceller, el Gran Hospitalari i el Receptor del Comú Tresor.
  12. Com indica la pàgina web de l'orde, "els seus programes inclouen assistència mèdica i social, assistència en cas de conflictes armats i catàstrofes naturals, serveis d'emergència i cossos de primers auxilis, ajuda a la gent gran, els discapacitats i els nens necessitats, provisió de formació en primers auxilis, i ajuda als refugiats i desplaçats interns sense tenir en compte la raça, l'origen i la religió dels afectats."

Coord.: 41° 54′ 19″ N, 12° 28′ 50″ E / 41.905191666667°N,12.480572222222°E / 41.905191666667; 12.480572222222