Ordona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaOrdona
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 19′ 00″ N, 15° 38′ 00″ E / 41.3167°N,15.6333°E / 41.3167; 15.6333
EstatItàlia
RegióPulla
ProvínciaProvíncia de Foggia Modifica el valor a Wikidata
CapitalOrdona Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.805 (2023) Modifica el valor a Wikidata (70,89 hab./km²)
Geografia
Superfície39,57 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud120 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniLeo of Catania (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal71040 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0885 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT071063 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaM266 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcomune.ordona.fg.it Modifica el valor a Wikidata

Ordona és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla i a la província de Foggia. L'any 2009 tenia 2.656 habitants. Limita amb els municipis d'Ascoli Satriano, Carapelle, Foggia, Orta Nova i Cerignola.

Es troba 20 kilòmetres al sud de Foggia i dins la línia ferroviària Foggia-Potenza, situat als turons de Tavoliere, on hi ha els jaciments de l'antiga Herdònia.

Història[modifica]

Època romana[modifica]

Prop de la ciutat romana d'Herdònia Arxivat 2010-10-03 a Wayback Machine. es van lliurar dues grans batalles entre els romans i les tropes cartagineses d'Aníbal els anys 212 aC i 210 aC, durant la Segona Guerra Púnica.

Aníbal, que en aquells moments dominava el territori entre les actuals Pulla i Campània, després d'aconseguir vèncer als romans a Cannes (216 aC) i Herdonea (212 aC), el 211 aC va intentar sense èxit moure les seves tropes per a setjar Roma.[1]

Per la seva lleialtat a la República de Roma i oposició a Cartago,[2][3] Herdònia va ser cremada i destruïda per ordres d'Aníbal després de la Segona Batalla (210 aC).

Només després de 89 aC va ser refundada com a municipi de Roma.[4]

La ciutat conegué la seva màxima esplendor i prosperitat durant l'Imperi Romà gràcies a la construcció de la via Trajana i de la successiva via Herdonitana (que la comunicava amb Venosa). Entre els segles I i IV dC Herdonia esdevé un gran centre de trànsit i de comerç del blat del Tavoliere.[4][5]

Com a testimoni d'això encara avui es troben les restes del nucli neuràlgic de la ciutat romana: les ruïnes del Fòrum, de la basílica, de l'amfiteatre, del mercat (macèl·lum), de les termes, de les tavernes i de nombrosos magatzems de dipòsit del gran (les horrae) al llarg de la via Trajana.[6]

Després del terratrèmol que el 346 dC va sacsejar Irpinia i Sannio i que l'afectà en part, molts edificis ja no foren restaurats i foren reconvertits en altres ússos: així, el centre de la ciutat es va traslladar del fòrum a les zones veïnes a la via Trajana.[4][5]

Dels segles V a VII la ciutat restà com a centre de menor importància, com ho mostren les troballes d'aquest període.

Edat mitjana[modifica]

Amb l'arribada del cristianisme a Itàlia hi ha el testimoni a Herdònia de la presència de dos màrtirs d'Àfrica del Nord, els sants Donat i Fèlix.[7] Immediatament després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, les fonts l'acrediten com a seu episcopal. Així va romandre durant molt de temps sota la protecció d'un bisbe, una figura administrativa de referència per als nous governants de l'època i que compensà pel prestigi, aleshores perdut, de la civitas romana.[8]

Durant l'edat mitjana va rebre diferents noms (Aerdonia, Erdonia, Ardonia, Ardona, o Herdoniae), segons es desprèn dels nombrosos documents medievals i del segle xviii.[9][10][11]

Sembla que va sobreviure als atacs dels ostrogots de Totila (segle vi) i a la invasió de l'emperador romà d'Orient Constant II, i durant el segle vii s'enfrontaren als llombards de la Capitanata.[12][13][14]

La difícil situació política i econòmica medieval va transformar la vila, de manera que va tenir un caràcter més rural. Això va donar lloc a la dispersió parcial de la població[15] des del centre cap a la rodalia. Moltes de les estructures romanes, com tavernes i termes[15] van ser reconvertides entre els segles vi i vii amb finalitats residencials, mentre que l'amfiteatre va ser ocupat pel cementiri.[16]

Al final de l'alta edat mitjana la ciutat es va reduir encara més, i el seu territori fou invadit pels boscos i camps de conreu. Durant el període de Frederic II es va revisar una construcció religiosa normanda del XI (castellum[17]) i reconvertida en domus imperial. Això va permetre una repoblació parcial del territori. La vila medieval d'Herdònia fou abandonada definitivament entre els segles XIV-XV.

L'actual Ordona[modifica]

Entre els segles xvii i xviii començà el reassentament de l'actual ciutat a una zona contigua a l'antiga ciutat. Sobre el lloc que naixerà l'actual ciutat d'Ordona es va crear una hisenda agrícola dels jesuïtes i posteriorment una de les colònies conegudes com a Cinc indrets reials impulsades per Ferran IV de Borbó per a repoblar els turons meridionals.

Evolució demogràfica[modifica]

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
2010- Rocco Settimio Formoso Llista Cívica

Referències[modifica]

  1. ↑ (italià) Storia di Roma d'Adam Ziólkowski (2006) La risposta di Roma e il cambio di strategia di Annibale, che dal 211 a.C. passò alla difensiva
  2. ↑ Antica topografia istorica del regno di Napoli (1818) de Domenico Romanelli, pag. 255. (italià) Annibale sdegnato dalla fedeltà di Herdonia a Roma
  3. ↑ Arpi: l'ipogeo della Medusa e la necropoli de Marina Mazzei i Fabio Colivicchi, pag. 65. I principi di Herdonia che tramarono contro Annibale
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Estudis fets pels arqueòlegs Joseph Mertens i Giuliano Volpe, i de la universitat de Foggia i Bari.Herdonia. Breve profilo storico-archeologico Arxivat 2010-10-03 a Wayback Machine.
  5. ↑ 5,0 5,1 da Contadini, pastori e mercanti nell'Apulia tardoantica di G.Volpe, pàg. 127-132, 156, 259, 352 Le ragioni dell'importanza di Herdonia nel periodo imperiale e tardoantico romano
  6. ↑ da Contadini, pastori e mercanti nell'Apulia tardoantica de Giuliano Volpe, pag. 127 i següents, 156, 259, 352 Le ragioni dell'importanza di Herdonia nel periodo imperiale e tardoantico romano
  7. ↑ da La daunia alle origini cristiane di Di Ada Campione, Donatella Nuzzo, pag. 63 e seguenti I martiri Felice e Donato e l'attestazione della diocesi
  8. ↑ da Archeologia e società fra il tardo antico e l'alto medioevo de Giuliano Volpe, pàg. 87, 88. I vescovi e la società nell'alto medioevo Arxivat 2011-11-12 a Wayback Machine.
  9. ↑ Dizionario universale della lingua italiana de Carlo Antonio Vanzon (1844), pàg. 299, I vari nomi medievali attribuiti al luogo di Herdonia
  10. ↑ Atti della Società pontaniana di Napoli (1825), pàg. 286, 287 e 288, Gli scritti dello storico romano Tito Livio La confusione di alcuni geografi medievali con Lacedonia
  11. ↑ Antica topografia istorica del regno di Napoli Domenico Romanelli (1818), pàg. 256, 257 Il luogo storico di Herdonia, cui si attribuirono anche i nomi Herdonea, Ardonea e Cerdonia
  12. ↑ Codice diplomatico longobardo dal DLXVIII al DCCLXXIV di AA.VV., pàg. 56, Herdonia e la presunta distruzione longobarda
  13. ↑ Della storia di Bari de Giulio Petroni, pàg. 39, L'invasione di Costante II in Puglia,
  14. ↑ Cenni storici su la origine della città di Foggia... de Casimiro Perifano, pag. 42, L'invasione di Costante II e l'occupazione di Herdonia,
  15. ↑ 15,0 15,1 da Città apule fra destrutturazione e trasformazione: i casi di canusium e Herdonia de Giuliano Volpe, pag.568 i ss. Herdonia dopo il V Secolo Arxivat 2011-09-17 a Wayback Machine.
  16. ↑ da Puglia paleocristiana e altomedievale de Giuseppe Di Cagno, pàg.21 L'anfiteatro e le necropoli
  17. ↑ de Castelli medievali de Raffaele Licinio, pàg. 152 Il castello di Dordano, donato dal normanno Guiscardo ai benedettini di Venosa

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ordona
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ordona&oldid=33058750»