Orélie Antoine de Tounens

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaOrélie Antoine de Tounens

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Antoine de Tounens Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 maig 1825 Modifica el valor a Wikidata
Chornhac (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 setembre 1878 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Tortoirac (França) Modifica el valor a Wikidata
Rei
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióavoué (en) Tradueix, aventurer, advocat Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

Orélie Antoine de Tounens (nascut Antoine Tounens) en castellà usualment citat com Orelio Antonio [1] (Chornhac, França, 12 de maig de 1825 - Tourtoirac, França, 17 de setembre de 1878) [2] ser un procurador el Tribunal de primera instància de Périgueux a França i un aventurer francès que va afirmar que les regions de l'Araucanía i la Patagonia oriental no necessitaven dependre de cap altre estat. Antoine de Tounens va ser arrestat el 5 de gener de 1862 per les autoritats xilenes i va ser empresonat i declarat boig en un judici al tribunal de Santiago el 2 de setembre de 1862.[3] i va ser expulsat cap a França el 28 d'octubre de 1862.[4] Més tard, en tres ocasions, Antoine de Tounens va intentar tornar a l'Araucanía per reclamar el seu regne, però va ser expulsat en tots els intents.

Biografia[modifica]

Va néixer a La Chaise, un poble de la comuna de Chornhac, a la Dordonya el 12 de maig de 1825.[2][5] Va ser el vuitè fill dels camperols Jean Tounens (1781-1862) [6] i Catherine Jardon.

Des 1851, va ser procurador del tribunal de primera instància de Périgueux.[5] En 1854, va ingressar a la maçoneria de Périgueux.[2] En aquesta època, va començar la lectura de llibres de viatgers amb la il·lusió d'emular aquestes aventures i la idea de «reunir les repúbliques hispanoamericanes sota el nom d'una confederació monàrquica constitucional dividida en disset estats».

Arribada a Xile[modifica]

Tounens vestit de maputxe.

En 1858, Antoine de Tounens, després de ser influenciat pel llibre "L'Araucana" per Alonso d'Ercilla, va decidir anar a Araucanía per fundar un regne.[7]

Amb trenta-tres anys, Tounens va desembarcar al port de Coquimbo el 22 d'agost de 1858.[2][5] Tounens es va establir a Valparaíso, on va aprendre l'idioma espanyol, a més de relacionar-se amb les lògies maçòniques del port i Santiago, i després es va dirigir a la zona de l'Araucanía des del port de Valdivia. Allà es va contactar amb el lonco Quilapán, a què va suggerir la idea de fundar un Estat per al poble maputxe amb la promesa d'aconseguir suport diplomàtic francès per als maputxes durant l'època final de la Guerra d'Arauco. El seu propòsit era, segons assegurava en la seva correspondència, «civilitzar als araucans».[8]

Quilapán va permetre l'ingrés de Tounens a les seves terres, el pas estava prohibit per als huincas (estrangers), el 17 de novembre de 1860.

Proclamació del regne de l'Araucania i de la Patagonia[modifica]

Orélie Antoine de Tounens aclamat pels caps maputxes.

El 17 de novembre de 1860, per un decret redactat per ell mateix, Antoine de Tounens va afirmar que les regions de l'Araucanía i la Patagonia oriental no necessitaven dependre de cap altre estat i va fundar el Regne de l'Araucanía, de l'es va proclamar sobirà amb el nom d'Orélie Antoine I.[9] El 20 de novembre de 1860,[2] de Tounens va decidir annexar els territoris de la Patagònia al pretès regne, fixant les seves fronteres en els rius Biobío (a Xile) i Negre (a Argentina) pel nord, el oceà Pacífic per l'oest, el oceà Atlàntic per l'est i el estret de Magallanes pel sud.

Les fonts històriques, escasses, asseguren que va tenir cert contacte amb algunes autoritats del poble maputxe, si bé el rei mai va tenir el control de cap punt del territori. Les autoritats tradicionals maputxes van continuar en funcions, no es van alterar els costums i l'estat mai va arribar a establir-se. De Tounens va ser acceptat per la comunitat, especialment per Quilapán, com un estranger capaç de assolir el suport d'una potència europea; no hi ha indicis que ho reconegués com sobirà, si bé va seguir alguns dels seus consells i li va permetre usar el títol de rei.[10]

Els maputxes coneguts com a abajinos, gent de les planes de l'Vall Central, entre els rius Biobío i Toltén, mai van reconèixer a Tounens i ho van denunciar davant Saavedra .

Tounens va viatjar a Valparaíso per donar a conèixer el seu regne al govern de Xile, per aquell temps sota la presidència de Manuel Montt, qui no va reconèixer el nou Estat. Després de tornar a l'Araucanía, el govern xilè sota el mandat del nou president José Joaquín Pérez va ordenar la recerca i arrest d'Orélie Antoine, sota els càrrecs de pertorbació a l'ordre públic. Un dels seus acompanyants, crioll i probablement membre de l'exèrcit xilè, el va entregar a la vora del riu Malleco, el gener de 1862, sent traslladat a Naixement i després a Los Angeles.

Segrest, judici i expulsió[modifica]

Els projectes independentistes van arribar a oïdes de l'president de la República de Xile, José Joaquín Pérez, qui va instruir a les reparticions estatals l'ordre de trobar a Tounens i capturar-lo. Va ser traït i entregat a la policia xilena per un dels seus col·laboradors xilens [2] -anomenat Joan Baptista Rosales, terme segon de l'regiment de Naixement - el 5 de gener de 1862 i jutjat pel comandant local; Manuel A. Faes.

El gener 7, va ser traslladat a Los Angeles, on va ser interrogat per l'intendent d'Arauco, el coronel Cornelio Saavedra Rodríguez .[1] Durant el judici, va emmalaltir de disenteria i li va caure el cabell. Acusat per pertorbar l'ordre públic, va ser condemnat en primera instància a deu anys de presó.

Pensant en la seva possible mort, Tounens va escriure el seu testament amb aquestes paraules: «Atès que, en previsió del nostre mort, hem de determinar des i als drets a la nostra successió; i en tal virtut instituïm com els nostres successors a la corona d'Araucanía i Patagonia a Jean de Tounens, el nostre pare ben estimat ».[5]

Antoine de Tounens va ser jutjat boig per una fallada de la cort de Santiago del 2 de setembre de 1862 [3] i expulsat a França el 28 d'octubre de 1862.[4]

Retorn a França i últims anys[modifica]

A Europa, Tounens va promocionar la seva aventura, sent recolzat per alguns empresaris per finançar un segon viatge, realitzat a finals de 1869. No obstant això, durant aquells anys, el govern xilè havia realitzat maniobres militars al territori per incorporar-lo a la República, per la qual cosa Tounens no va ser rebut amb el suport anterior, i s'han fugir a Buenos Aires. Se suposa que en aquesta ocasió va arribar amb un navili carregat amb armes i alguns petrechos militars.[11]

Tounens es va mantenir desafiant i va publicar les seves memòries en 1863. Va passar sis anys a França realitzant propaganda de les seves accions en l'Araucanía i així va obtenir recursos per a una segona etapa del seu regne. Amb l'ajuda d'un tal Sr. Planchu, va tornar a Xile a finals de 1869.

Al seu retorn a l'Araucanía, la situació havia canviat: en els seus nou anys d'absència, l'Estat de Xile havia començat la colonització del territori i el domini sobre els maputxes.[1] Amb les seves forces reduïdes, a més de la nul·la força de rei per enfrontar-se a l'exèrcit xilè, els caps indígenes van fer impossible realitzar la seva idea.

A l'saber que el coronel Saavedra havia posat preu al seu cap, va deixar Xile en 1871 [2] amb destinació a Buenos Aires, on va arribar al juliol d'aquest any. Va tornar a França a l'any següent.

Al seu retorn a França, va publicar un segon conjunt de les seves memòries.

Tounens va intentar tornar a l'Araucanía en dues ocasions més, el 1874 [2] i en 1876, només arribant a Argentina, sent forçat a tornar a Europa.

Tounens va morir en la misèria el 17 de setembre de 1878 a Tourtoirac a França [2] La municipalitat d'aquesta comuna va col·locar la següent làpida sobre la seva tomba: Ici reposi De Tounens Antoine Orllie I. er roi d'Araucanie et de Patagonie Dc à Tourtoirac li 17 7bre 1878 ('Aquí reposa De Tounens Antoine Orllie [sic] 1. er Rei d'Araucanía i de Patagònia Mort en Tourtoirac el 17 de setembre de 1878 ').

Pretendents al tron d'Araucania i Patagonia després d'Antoine de Tounens[modifica]

El 28 d'agost de 1873, el tribunal de París va dictaminar que Antoine de Tounens, conegut com a "rei d'Araucania i Patagonia" no va justificar la seva condició de sobirà.[12]

Antoine de Tounens no va tenir fills, però des de la seva mort en 1878, ciutadans francesos sense cap relació familiar amb ell es declaren pretendents a tron de l'Araucanía i la Patagonia sense que quedi clar si els aborígens maputxes accepten o estan informats.[13]

En 1882, tres anys i mig després de la mort d'Antoine de Tounens, un francès Achille Laviarde va declarar que Antoine de Tounens l'havia nomenat hereu de tron d'Araucania per un testament. Achille Laviarde es va declarar rei d'Araucania sota el nom d'Aquil·les I.

Els pretendents a tron d'Araucania i la Patagonia són designats com a sobirans de fantasia,"[14][15][16][17][18] tenint només pretensions imaginàries d'un regne sense existència legal i sense reconeixement internacional".[19]

El 1986, es va estrenar el film argentí La pel·lícula del rei, dirigit per Carlos Sorín, una variació sobre la història d'Orélie Antoine de Tounens. La cinta relata un intent previ per realitzar el film sobre la història, sobre la base de l'experiència dels que van col·laborar amb el frustrat realitzador de l'film.[20]

En 2017 es va estrenar a Xile el llargmetratge Rei al Festival Internacional de Cinema de Valdivia, amb la direcció de Niles Atallah i l'actuació principal de Rodrigo Lisboa i Claudio Riveros. El director va voler plasmar en la pel·lícula la contraposició entre la història real i la ficció que envolta aquest personatge amb tècniques experimentals d'edició, així mateix explicar la història d'Orélie Antoine, l'Estat de Xile i els maputxe independents durant l'època de la Ocupació de l'Araucanía. Destaca l'ús de l'mapudungún i la participació de l' tresor humà viu Lorenzo Aillapán conegut com a "home ocell" o "üñümche".[21]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Orellie Antoine». www.memoriachilena.cl. [Consulta: 30 maig 2011].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Sarramone, Alberto. «Orellie-Antoine I: Un rey francés de Araucanía y Patagonia». Editorial Biblos. [Consulta: 1r juny 2011].
  3. ↑ 3,0 3,1 Robert L. Scheina, Latin America's Wars: The age of the caudillo, 1791-1899, Brassey's, Incorporated, 2003, página 367.
  4. ↑ 4,0 4,1 Jacques Lagrange, Le roi français d'Araucanie, PLB, 1990, página 11.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Orelie Antoine». Semanario El Ciudadano. [Consulta: 30 maig 2011].
  6. ↑ «Transcription de l'arrêt de la cour de Bordeaux du 27 juillet 1857» (HTML) (en francès). jean.de-tounens.over-blog.com. [Consulta: 22 setembre 2013].
  7. ↑ Christian Rudel, Le Chili, KARTHALA Editions, 2011, página 114.
  8. ↑ Sarramone, Alberto. Orllie-Antoine I: un rey francés de Araucanía y Patagonia p. 73/74
  9. ↑ Bengoa, José. Historia del pueblo mapuche: (siglo XIX y XX) Ediciones Sur, Santiago 1996 (primera edición 1985). Página 186 y ss.
  10. ↑ Bengoa, José. Historia del pueblo mapuche: (siglo XIX y XX) Ediciones Sur, Santiago 1996 (primera edición 1985), página 188.
  11. ↑ Bengoa, José. Historia del pueblo mapuche: (siglo XIX y XX) Ediciones Sur, Santiago 1996 (primera edición 1985), página 187, nota.
  12. ↑ Le XIXe siècle : journal quotidien politique et littéraire,1873.
  13. ↑ Anthony Peregrine, France's forgotten monarchs, Telegraph 5 de febrer de 2016.
  14. ↑ Bruno Fuligni, Politica Hermetica Les langues secrètes, Edición L'Age d'homme, 1999, página 135.
  15. ↑ Journal du droit international privé et de la jurisprudence comparée, 1899, página 910.
  16. ↑ Henri Montaigu Histoire secrète de l'Aquitaine, Edición A. Michel, 1979, página 255.
  17. ↑ Camille Lavoix Argentine : Le tango des ambitions, Edición Nevicata 2015, página
  18. ↑ Bulletin de la Société de géographie de Lille, 1907, página 150.
  19. ↑ Intermédiaire des chercheurs et curieux, 1972, página 51.
  20. ↑ La película del rey (1986), en Cine Nacional. Consultat el 7 de juny de 2011.
  21. ↑ Crítica: Rey (2017), de Niles Atallah (14 Nov, 2017). Consultada 24/06/2019

http://www.memoriachilena.cl/archivos2/pdfs/MC0033386.pdf

Bibliografia[modifica]

  • Braun-Menéndez, Armando: El Regne d'Araucanía i Patagonia. Editorial Francisco d'Aguirre. 5a edició. Buenos Aires i Santiago de Xile, 1967. Primera edició: Emecé, Col·lecció Bon Aire, Buenos Aires, 1945.
  • Magne, Leo: L'extraordinaire aventure d'Antoine de Tounens, roi d'Araucanie-Patagonie. Editions France-Amérique latine, Paris 1950.
  • Philippe Prince d'Araucanie: Histoire du Royaume d'Araucanie (1860-1979), uneix Dynastie de Princes Francais en Amérique Latine. SEA, Paris 1979.
  • Silva, Víctor Domingo: El rei d'Araucanía. Empresa Editorial Zig-Zag. Santiago de Xile, 1936.
  • Sarramone, Alberto: Orllie-Antoine I: un rei francès d'Araucanía i Patagonia. Editorial Biblos. Buenos Aires, 2005.
  • Jean Raspail Moi, Antoine de Tounens, roi de Patagonie, éditions Albin Michel, 1981 (Gran premi du roman de l'Académie françai

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Orélie_Antoine_de_Tounens&oldid=32247687»