Falguera reial
Osmunda regalis  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 164368 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Polypodiopsida |
| Ordre | Osmundales |
| Família | Osmundaceae |
| Gènere | Osmunda |
| Espècie | Osmunda regalis L., 1753 |
La falguera reial (Osmunda regalis) és una espècie de falguera de la família Osmundaceae, nativa d'Europa, Àfrica, Àsia, Amèrica, que creix en llocs humits com marges de rierols i pantans.[1][2] El nom "reial" li ve per ser una de les falgueres europees més grosses. També és coneguda com a falguera florida a causa de l'aparença de les seves frondes fèrtils.
Noms comuns[modifica]
Osmunda regalis rep nombrosos noms comuns:[3] falguera de rei, falguera gran, osmunda, falguera, falguera de riera, falguera florida, falguera reial, foguera, foguera de rei, foguera de riera, foguera gran.
Característiques[modifica]
És una falguera que produeix separadament frondes fèrtils i unes altres estèrils. Les estèrils s'expandeixen, 6-16 dm d'altura i 3-4 dm d'ample, bipinnades, amb 7-9 parells de pinnes de 3 dm de llarg, on cada pinna amb 7-13 parells de pínnules de 2,5-6,5 cm de llarg i 1-2 cm d'ample. Les frondes fèrtils són erectes i més curtes, 2-5 dm d'altura, usualment amb 2-3 parells de pinnes estèrils en la base, i 7-14 parells de pinnes fèrtils sota l'esporangi, densament tancades.
Història natural[modifica]
Es desenvolupa preferentment en ecosistemes fluvials. És un bon indicador de l'estat de conservació de l'ecosistema ripari.[4] En moltes àrees, s'ha tornat rar com a resultat de drenatge de terres pantanoses per a agricultura. Es troba al Pirineu Oriental i a les serralades entre Girona i Barcelona.[5]
Usos[modifica]
La falguera de rei és un remei popular molt valorat a Cantàbria i a altres regions del nord de la península ibèrica. El macerat del rizoma amb vi blanc ajudaria a soldar trencaments, trastorns de les articulacions i dolors reumàtics.[6] Les dones embarassades no han de prendre'l, doncs es considera abortiu.[6] Aquest ús pot amenaçar les poblacions de falguera en certes zones per sobreexplotació. Si la demanda creix, serà necessari cultivar la planta per protegir les poblacions feréstecs.[6][7]
Referències[modifica]
- ↑ «Osmunda regalis L.». Flora Catalana. Associació Flora Catalana, s.d. Arxivat de l'original el 2018-11-21. [Consulta: 21 novembre 2018].
- ↑ «Falguera reial». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Cercaterm | TERMCAT - Osmunda regalis». [Consulta: 24 agost 2022].
- ↑ Valls, Gerard Pié; Mateo, Sònia Sànchez; Boada, Martí «Caracterització de noves poblacions de falguera reial (Osmunda regalis l.) al Montseny (Catalunya) i proposta d'ús d'aquesta espècie com a indicador de sistemes fluvials». Acta botánica barcinonensia, 52, 2009, pàg. 115-124. ISSN: 0210-7597.
- ↑ «Osmunda regalis L.». Mapes de distribució. Banc de dades de biodiversitat de Catalunya, s.d. [Consulta: 21 novembre 2018].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Reyes García, Victoria «La falguera reial, un secret ben guardat» (pdf). Medi ambient i Conservació.. Universitat Autònoma de Barcelona, 10/2009.
- ↑ Molina, María; Reyes-García, Victoria; Pardo-de-Santayana, Manuel «Local Knowledge and Management of the Royal Fern (Osmunda regalis L.) in Northern Spain: Implications for Biodiversity Conservation» (en anglès). American Fern Journal, 99, 1, 2009., pàg. 45-55. DOI: 10.1640/0002-8444-99.1.45.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Falguera reial |