Otto Toeplitz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaOtto Toeplitz

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r agost 1881 Modifica el valor a Wikidata
Breslau (Imperi Alemany) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 febrer 1940 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri jueu del Mont de les Oliveres 31° 46′ 26″ N, 35° 14′ 35″ E / 31.773839°N,35.243069°E / 31.773839; 35.243069 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Breslau (–1905)
Universitat de Göttingen Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaÜber Systeme von Formen, deren Funktionaldeterminante identisch verschwindet  (1905 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiJakob Rosanes i Rudolf Sturm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAnàlisi matemàtica i anàlisi funcional Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Bonn Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, historiador de les matemàtiques, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Hebrea de Jerusalem (1939–1940)
Universitat de Bonn (1928–1935)
Universitat Christian Albrecht de Kiel (1913–1928)
Universitat de Göttingen (1906–1913) Modifica el valor a Wikidata
AlumnesHans Hansen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralHelmut Ulm, Hans Schwerdtfeger, Walter Stein, Robert Schmidt (en) Tradueix, Anna Stein, Anton Weber (en) Tradueix, Arthur Donald Steele (en) Tradueix, Elisabeth Hagemann, Charlotte Schroeckh (en) Tradueix, August Prüß (en) Tradueix i Friedrich Beuermann (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsUri Toeplitz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareEmil Toeplitz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Otto Toeplitz (Breslau, 1 d'agost de 1881 - Jerusalem, 15 de febrer de 1940) va ser un matemàtic jueu-alemany especialitzat en anàlisi funcional.

Vida[modifica]

Toeplitz era fill i net de professors de matemàtiques de secundària. La seva formació en matemàtiques va ser, doncs, natural. Va obtenir el seu doctorat a la Universitat de Breslau l'any 1905. L'any 1906 va anar a la Universitat de Göttingen on, sota la influència de David Hilbert, començà a reescriure les teories dels espais n-dimensionals per a espais infinito-dimensionals. En aquesta època va començar una fructífera relació amb el seu col·lega i amic Ernst Hellinger amb qui va escriure conjuntament nombrosos articles, també després que Hellinger marxés de Göttingen el 1909.

L'any 1913 va acceptar una plaça de professor a la Universitat de Kiel on va restar fins al 1928 en què va ocupar la càtedra de la Universitat de Bonn. El seu interès per la història de les matemàtiques al va portar el 1929 a fundar amb Otto Neugebauer la revista Quellen und Studien zur Geschichte der Mathematik dedicada exclusivament a aquesta disciplina. Ell, particularment, va estar molt interessat en les relacions entre la matemàtica i la filosofia gregues.

Amb l'arribada dels nazis al poder el 1933 va ser desposseït dels seus càrrecs universitaris, però com que tenia pocs contactes a l'estranger i no gaires coneixements d'idiomes, com ell mateix reconeixia en una carta a Richard Courant.[1] no va poder abandonar Alemanya fins al 1938. Durant aquest temps va organitzar classes per als infants jueus.

Ja a Israel, va ser assessor científic de la Universitat Hebrea de Jerusalem. Segons Siegmund-Schultze, les restriccions pressupostàries de la Universitat van impedir la seva contractació com la de molts altres científics jueu-alemanys.[2] Va morir a Jerusalem un any després.

Obra[modifica]

Obres científiques[modifica]

  • Über Systeme von Formen, deren Funktionaldeterminante identisch verschwindet 1905. Tesi doctoral.
  • Infinitesimalrechnung 1912
  • Encyclopädie der Mathematischen Wissenschaften: Mit Einschluss ihrer Anwendungen. Analysis 1923. Amb Ernst Hellinger.
  • Integralgleichungen und Gleichungen mit unendlichvielen Unbekannten 1928. Amb Ernst Hellinger.

Obres històriques i divulgatives[modifica]

  • Von Zahlen und Figuren traduït a l'anglès com The Enjoyment of Math, amb Hans Rademacher.[3]
  • The calculus: A genetic aproach. Publicat per primer cop pòstumament el 1949.[4]

Referències[modifica]

  1. ↑ Siegmund-Schultze, 2009, p. 94.
  2. ↑ Siegmund-Schultze, 2009, p. 128.
  3. ↑ The enjoyment of mathematics : reflections from 'Mathematics for the amateur', 1970. ISBN 978-1-4008-7608-2. 
  4. ↑ Toeplitz, Otto. editor: Gottfried Köthe. The calculus : a genetic approach. Chicago: University of Chicago Press, 2007. ISBN 978-0-226-80669-3. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Otto Toeplitz
  • «The Mathematics Genealogy Project – Otto Toeplitz». [Consulta: 13 octubre 2012].
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Otto Toeplitz» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Robinson, Abraham. «Toeplitz, Otto». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 13 octubre 2012]. (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Otto_Toeplitz&oldid=33229069»