Oxynoemacheilus evreni
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 19413068  |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Cypriniformes |
| Família | Nemacheilidae |
| Gènere | Oxynoemacheilus |
| Espècie | Oxynoemacheilus evreni ((Erk'Akan, Nalbant & Özeren, 2007)[1][2][3]) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Protònim | Schistura evreni |
Oxynoemacheilus evreni és una espècie de peix pertanyent a la família dels balitòrids i a l'ordre dels cipriniformes.[4][5]
Etimologia[modifica]
L'epítet evreni fa referència a Evren Erk’Akan (presumiblement, un parent de F. Erk'Akan, el qual és un dels tres autors que van descriure aquesta espècie i li van donar el seu nom científic).[6]
Descripció[modifica]
El cos, allargat, de la femella fa 7,5cm de llargària màxima. 3 espines i 8 radis tous a l'aleta dorsal. 3 espines i 5 radis tous a l'anal. Aletes pectorals amb 1 espina i 10-11 radis tous. 2 espines i 7-7 radis tous a les aletes pelvianes. Aleta caudal forcada. Línia lateral contínua.[7]
Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]
És un peix d'aigua dolça, demersal i de clima subtropical,[8] el qual viu a Àsia: és un endemisme del rierol Tekir (conca del riu Ceyhan)[9] a Turquia.[2][10] Prefereix els corrents de moderats a força ràpids i amb substrat de grava.[9][3]
Observacions[modifica]
És inofensiu per als humans,[8] el seu índex de vulnerabilitat és baix (20 de 100)[11] (és capaç de sobreviure en hàbitats força modificats)[9] i les seues principals amenaces són la construcció de preses i, a nivell local, la contaminació de l'aigua.[9][12]
Referències[modifica]
- ↑ Bănărescu, P. & T. T. Nalbant, 1966. The 3rd Danish Expedition to central Asia. Zoological results 34. Cobitidae (Pisces) from Afghanistan and Iran. Vidensk. Medd. Dansk Naturh. Foren. Kjøbenhavn, vol. 129: 149-186, Pls. 19-21.
- ↑ 2,0 2,1 Erk'Akan, F., T. T. Nalbant i S. C. Özeren, 2007. Seven new species of Barbatula, three new species of Schistura and a new species of Seminemacheilus (Ostariophysi: Balitoridae: Nemacheilinae) from Turkey. J. Fish. Intl. 2(1):69-85. Pàg. 82.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Catalogue of Life (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
- ↑ The ETYFish Project Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Morphology Data of Oxynoemacheilus evreni - FishBase (anglès)
- ↑ 8,0 8,1 FishBase (anglès)
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 UICN (anglès)
- ↑ List of Freshwater Fishes reported from Turkey - FishBase (anglès)
- ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
- ↑ Smith, K. G., Barrios, V., Darwall, W. R. T. i Numa, C. (Editors), 2014. The Status and Distribution of Freshwater Biodiversity in the Eastern Mediterranean. Cambridge, el Regne Unit, Màlaga, Espanya i Gland, Suïssa: IUCN. xiv+132pp. [1]
Bibliografia[modifica]
- Freyhof, J., F. Erk'akan, C. Özeren i A. Perdices, 2012. An overview of the western Palaearctic loach genus Oxynoemacheilus (Teleostei: Nemacheilidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, vol. 22 (núm. 4): 301-312. Pàg. 307. [2] Arxivat 2012-08-08 a Wayback Machine.
- Kottelat, M., 2012. Conspectus Cobitidum: an inventory of the loaches of the world (Teleostei: Cypriniformes: Cobitoidei). Raffles Bulletin of Zoology Suppl. No. 26: 1-199. Pàg. 96. [3]