Pèire Devoluy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPèire Devoluy

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Paul Gros-Long Modifica el valor a Wikidata
27 juny 1862 Modifica el valor a Wikidata
Chastilhon de Diés (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 març 1932 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Niça (França) Modifica el valor a Wikidata
Mayor's adjunct of Nice (en) Tradueix
1929 – 1932
Capoulié del Felibritge
1901 – 1909
← Felix GrasValèri Bernard →
Majoral del Felibritge
1900 – 1912
← Antoine Blaise CrousillatMarius Jouveau → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole d'application de l'artillerie et du génie (en) Tradueix (1884–)
École Polytechnique (1882–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptor, novel·lista, felibre, traductor, romanista, coronel, poeta, oficial Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nom de plomaPierre Devoluy
Jean Patarin
Un de l'Armado
Jean Malan Modifica el valor a Wikidata
Participà en
Académie méditerranéenne de Nice (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Pèire Devoluy (Chastilhon, Droma, 1862 - Niça, 1932) és el nom amb el qual és conegut l'escriptor occità Pau Gros-Long.

Pertanyia a una família protestant, i fou oficial de l'exèrcit francès. Rebé la formació poètica a París, en contacte amb el simbolisme. Historiador i novel·lista, fou el capolièr dels joves (1901-09), però els seus esforços per modernitzar el felibritge fracassaren.[1] Durant la revolta de vinyataires del Llenguadoc del 1907 contra el govern de Georges Clemenceau va donar suport els rebels, cosa que l'enfrontaria amb Frederic Mistral i que donaria el cop de gràcia al poc prestigi polític dels felibres.[2] És autor de Istòri naciounalo de la Prouvènço dóu miejour di gaulo.[3]

Referències[modifica]

  1. «Pèire Devoluy | enciclopedia.cat». GEC. [Consulta: 7 maig 2023].
  2. Mistral, Frédéric; Dévoluy, Pierre; Rostaing, Charles. Correspondance, Frédéric Mistral, Pierre Devoluy (1895-1913) (en francès). Impr. Bene, 1984. 
  3. Dévoluy, Pierre. Istòri naciounalo de la Prouvenço e dóu miejour di Gaulo : prose provençale. Ollières: Cercle Pierre-Devoluy, 1994. ISBN 2-9508441-0-3.