Palau Gomis

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb casa Francesc Gomis.
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Palau Gomis
Imatge de l'interior
Imatge
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Part decarrer de la Princesa Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1791 construcció
1855 reforma, Arquitecte: Miquel Garriga i Roca Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBarra de Ferro, 3-5 bis i Princesa, 16-18 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ N, 2° 11′ E / 41.39°N,2.18°E / 41.39; 2.18
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC40314 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona890 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupantMuseu Europeu d'Art Modern Modifica el valor a Wikidata

El Palau o Casa Gomis és un edifici situat als carrers de la Princesa i de la Barra de Ferro de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1] Actualment acull el Museu Europeu d'Art Modern.

Descripció[modifica]

El palau comprèn planta baixa, tres pisos i terrat transitable. L'accés principal es produïa des del carrer de la Barra de Ferro, rere una façana a base de pedra de Montjuïc (pel que fa la planta baixa i els emmarcaments de les obertures) i de maó revestit pel que fa als pisos superiors. L'element més destacat d'aquesta façana és el gran portal d'accés a la casa, emmarcat per unes motllures a quarterons esquemàtics. Aquest portal dona pas a una zona de vestíbul i a un pati central trapezoïdal en el qual sorgeix l'escala noble que, inclosa dins una crugia longitudinal de l'edifici, fa d'accés a la planta principal.[2]

En l'actualitat l'accés es produeix des del carrer de la Princesa, que mena a un vestíbul amb decoració modernista, amb arrambadors ceràmics i parets esgrafiades, on destaca la porta de fusta, fungiforme. La façana consisteix en una àmplia superfície ritmada per vuit eixos verticals d'obertures de dimensions decreixents sobre un basament d'arcs escarsers. La composició de dita façana ve mediatitzada per un fals cos central a base de dobles pilastres de regust dòric a quarterons. Els balcons, quasi ampitadors, presenten llosanes de pedra sobre carteles i baranes de fosa i forja decoratives. En la part més septentrional de dita façana hi destaca una tribuna d'estil modernista.

El Gran Saló és l'àmbit més destacat de la finca, no només per les seves dimensions (el seu alçat es desenvolupa des del pis principal fins al terrat), sinó per la qualitat dels seus acabats originals. En efecte, l'àmbit més important de la casa sobresurt per la seva decoració neoclassicista d'influència francesa, una de les de major qualitat del tombant del segle xix català. El saló està revestit d'un aparell decoratiu-arquitectònic monumental, a base de pilastres corínties de guix i estuc i plafons en relleu representant triomfs, amorets i les Mènades.[2]

Portal del carrer de la Barra de Ferro
Vestíbul modernista
Quarteró núm. 13 de Garriga i Roca (c. 1860)

Història[modifica]

El 1735, Jaume Esmandia i Milans, natural de Mataró, va adquirir un gran casal al carrer de la Barra de Ferro,[3] on moriria el 1752.[4] El 1783, els seus hereus l'establiren en emfiteusi a Francesc de Gomis, un botiguer de teles enriquit, amb l'obligació d'invertir-hi 8.000 lliures barcelonines en un termini de 8 anys,[5] i el 1791 aquest n'encarregà la reconstrucció al mestre de cases Joan Garrido i Bertran.[6] El 1803, Gomis va demanar permís per a ampliar la seva residència amb un nou cos d'edifici (actual núm. 3).[7] A la seva mort, el palau fou heretat pel seu fill Pau Agustí de Gomis i Pascual.[8]

El 1852, l'Ajuntament de Barcelona va encetar les expropiacions necessàries per a l'obertura del carrer de la Princesa, i la seva vídua Francesca Xaviera de Ros i Solà[9] va encarregar a l'arquitecte Miquel Garriga i Roca la valoració dels danys i prejudicis que causaria a la finca.[10] Ja que l'acord entre aquest i el perit designat per l'alcalde de la ciutat, Francesc Daniel Molina, va ser impossible, cadascú va fer el seu propi dictamen, i el jutge de primera instància va demanar una tercera opinió a l'arquitecte Josep Casademunt.[11] Finalment, l'any 1854 l'Ajuntament expropià la part afectada de la finca, i la família optà per la venda de la parcel·la resultat a la banda de muntanya (vegeu casa-fàbrica Cros), reservant-se la del cantó del carrer de la Barra de Ferro.[12] El 1855, Rosa de Portolà, vídua de l'hereu Casimir de Gomis i de Ros,[13] va presentar el projecte de la nova façana al carrer de la Princesa, obra de Garriga i Roca,[14][15][2] i el 1858 un altre de Josep Casademunt per a remuntar un tercer pis al núm. 3 del carrer de la Barra de Ferro.[16]

Posteriorment, la propietat va passar a mans del seu fill, l'advocat Lluís de Gomis i de Portolà, que va morir el 1914.[17][18] El 1915, la seva vídua Teresa Pallejà va encarregar a l'arquitecte Jeroni Ferran Granell i Manresa el disseny del vestíbul modernista de la planta baixa,[19] i el 1928, l'arquitecte Salvador Puiggròs projectà la tribuna del primer pis.[18]

Teresa Pallejà es va casar en segones núpcies amb l'advocat Josep Parellada i Faura, el fill del qual, Josep Ignasi Parellada i Camprubí, dividí el palau en règim de propietat horitzontal el 1958,[18] donant lloc a unes obres de molt baixa qualitat i sensibilitat que en desfiguraren els espais i la circulació originals i en destruïren part de la decoració.[2]

L'any 2002, la rehabilitació de l'edifici pels arquitectes Mercè Zazurca i Josep Gorgas fou guardonada amb el premi FAD.[2] L'any 2006, la Fundació de les Arts i els Artistes comprà el palau, que en l'actualitat acull el Museu Europeu d'Art Modern, després d'una darrera intervenció a càrrec de l'arquitecte Jordi Garcés.[2]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Casa Gomis». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Casa Gomis». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. ↑ Casas Blasi, 2006, p. 63.
  4. ↑ Subifià i Coll, 2005, p. 129.
  5. ↑ Casas Blasi, 2006, p. 64.
  6. ↑ «Francisco Gomis. Botiguer de teles. Barra de Ferro. Cases. Planta baixa, entresòl més tres pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-58/1791-057. AHCB, 08-03-1791.
  7. ↑ «Francesc Gomis. Comerciant. Barra de Ferro. Casa. Enderrocar i reeedificar amb 3 pisos i posar-hi balcons de sortida». C.XIV Obreria C-92/1803-124. AHCB, 30-08-1803.
  8. ↑ «Pablo Agustín de Gomis y Pascual». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  9. ↑ «Francisca Xaviera Ros y Solá Vidal y Rou». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  10. ↑ «Apertura del carrer Princesa. Expropiació de part d'una casa que posseeixen Javiera de Gomis i Casimiro de Gomis». Q136 Obres públiques 3/1 1237, peça 8. AMCB, 1852.
  11. ↑ Caballé, Gonzàlez i Pérez, 1999, p. 29.
  12. ↑ Caballé, Gonzàlez i Pérez, 1999, p. 36.
  13. ↑ «Casimiro de Gomis y de Ros». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  14. ↑ AMCB, Q127 Foment 790 bis C, 24-03-1855.
  15. ↑ Caballé, Gonzàlez i Pérez, 1999, p. 37.
  16. ↑ «Barra de Ferro 3. Rosa de Portolá. Aixecament d'un tercer pis en un edifici». Q127 Foment 101/1858. AMCB.
  17. ↑ «Luís de Gomis y de Portolá». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Caballé, Gonzàlez i Pérez, 1999, p. 40.
  19. ↑ «Casa Gomis. Vestíbul». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • «Casa Gomis». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • «Casa Gomis. Vestíbul». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Gomis
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Palau_Gomis&oldid=33171475»