Palau Pallejà
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Part de | Conjunt especial del sector de la muralla romana | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Lledó, 4-6 bis i Reina Elionor, 3 | |||
| ||||
| Format per | Orfeó Català | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42579 | |||
| Id. Barcelona | 834 | |||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Orfeó Català | ||||
| Identificador | 1223-1 | |||
El Palau Pallejà, antic Palau Armengol, és un conjunt arquitectònic catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local,[1][2] format pels mal anomenats palaus Fiveller i de la Reina Elionor, corresponents respectivament als números 4 i 6 del carrer de Lledó de Barcelona.[1]
Descripció[modifica]
Està format per tres edificis entre mitgeres, amb tres patis interiors, que consten de planta baixa, tres pisos i golfes. Algunes parts tenen teulada a doble vessant, altres a una i altres tenen terrat.[1]
La façana principal és la que dona al carrer de Lledó i l'últim tram, el que es correspon al número 4, fa un petit angle per resseguir la curvatura del carrer. A la planta baixa s'obren diverses obertures de diferent tipologia con allinades, d'arc de mig punt adovellat, d'arc rebaixat, etc. hi ha tant portes com finestres i algunes estan tapiades. Al centre s'obre la porta principal del palau que és de grans dimensions, allindanada; dues ménsules aguanten la llinda la qual està decorada amb una fina motllura. Els brancals estan axamfranats i a la part superior hi ha en relleu l'escut dels Pallejà. Les obertures dels pisos superiors no sempre segueixen els mateixos eixos longitudinals. Totes són allindanades, algunes són finestres i altres balcons amb voladís o sense. El parament és de carreus petits excepte l'emmarcament de les obertures que són de carreus grans ben carejats.[1]
La façana del carrer de la Reina Elionor és molt més petita que la principal. Aquí hi ha un seguit d'obertures, algunes d'elles tapiades, entre les quals destaca una finestra gòtica. Té l'ampit moltllurat, els brancals i la llinda resseguits per una fina columna i guardapols recolzat sobre mènsules amb figures humanes.[1]
A través del portal principal s'accedeix al pati central, el més important dels tres. Després d'un petit vestíbul s'accedeix mitjançant una gran arcada d'arc rebaixat amb les impostes motllurades. A l'interior, una escala descoberta de dos trams de pedra porta a dues portes, una allindanada i l'altre d'arc rebaixat. Entre les diferents obertures que s'obren al pati destaca una finestra amb guardapols decorat amb dos caps, un masculí i altre femení, abillats a la moda del segle xv i que sovint s'han associat a l'art de Pere Joan. En el pati també es pot veure una antiga galeria d'arcs de mig punt tapiada.[1]
El pati que es correspon amb l'immoble que fa la cantonada té coberta la planta baixa amb un embigat de fusta i a l'altura del primer pis s'obre una galeria de tres arcs apuntats amb fines columnes i capitells esculpits.[1]
Història[modifica]
La primera referencia documentada és la venda que en va fer Lluís Joan d'Armengol, donzell d'Igualada, i la seva esposa a Agustí de Copons, donzell de Barcelona, l'any 1475. Al seu torn, aquest el va vendre a Joan de Concabella, donzell i senyor de les Pallargues, Pelagalls i Sisteró, la nissaga del qual va tenir la propietat fins al 1657.[1]
El 1787, el doctor en Dret Manuel de Graell i de Pallejà va demanar permís per a obrir una finestra al segon pis,[3] i novament el 1791 per a eixamplar un portal i traslladar un fanal.[4] El 1807, va demanar permís per a obrir-hi tres finestres.[5]
El 1989 va morir Josep Felip de Pallejà i Ricart, marquès de Monsolís, i el palau fou heretat per la seva filla Glòria de Pallejà i Ferrer-Cajigal, dissenyadora d'interiors i mobiliari, que l'any 1997 el va fer rehabilitar per a convertir-lo en un edifici d'habitatges plurifamilar,[6][1] segons el projecte dels arquitectes Ricard Mercadé i Aurora Fernández.[7] Durant les obres es van trobar al segon pis unes pintures (que es poden datar a l'entorn de l'any 1300), dividides en quatre registres i que passaven cap al primer pis. Representen escenes dels llibres del Gènesi i l'Èxode i altres que no s'han pogut identificar. Un equip d'especialistes del MNAC les va recuperar per a portar-les-hi, on són exposades.[6][1] La seva amplitud i qualitat fan pensar que eren la decoració d'un edifici religiós, i la paret situada al davant té uns arcs tapiats que donen al pati, de manera semblant a la galeria del Palau Episcopal, construïda en temps del bisbe Arnau de Gurb.[1] Al segle xv es va convertir en un edifici civil, moment en què segurament es va dividir en dues parts l'habitació amb les pintures i s'hi van obrir finestres.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 «Palau Pallejà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Palau Pallejà (abans Palau Fiveller)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Manuel de Graell i de Pallejà. Doctor en Dret. Lledó. Casa. Obrir una finestra». C.XIV Obreria C-46/1787-237. AHCB, 19-11-1787.
- ↑ «Manuel de Graell. Lladó (Lledó). Casa i botiga. Eixamplar una porta, variar un llum de la façana». C.XIV Obreria C-59/1791-150. AHCB, 18-06-1791.
- ↑ «Manuel de Graell i de Pallejà. Lledó i carreró al carrer de la Palma (Reina Elionor). Casa. Obrir 3 finestres». C.XIV Obreria C-102/1807-011. AHCB, 12-02-1807.
- ↑ 6,0 6,1 «Donación de pintura gótica al MNAC». El País, 06-11-2002.
- ↑ «Palau Graell-Pallejà». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Biliografia[modifica]
- Ruiz i Quesada, Francesc; Novell i Carné, Teresa «El Palau Pallejà». Butlletí MNAC, 6, 2002.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Pallejà |
- «Palau Graell-Pallejà». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Pintures murals amb escenes de l'Antic Testament». MNAC.