Palau Reial (Nàpols)
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Nom en la llengua original | (it) Palazzo Reale  | ||||
| Dades | |||||
| Tipus | Palau reial, col·lecció, museu d'art, museu d'història, museu nacional d'Itàlia, museu palazzo, museu religiós, casa museu, institut museístic amb especial autonomia i museu del Ministeri de Cultura italià | ||||
| Arquitecte | Domenico Fontana | ||||
| Obertura | 1919 | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | arquitectura del Renaixement | ||||
| Superfície | exposició: 7.000 m² exposició: 10.000 m² | ||||
| Pisos per sobre el terra | 3 | ||||
| Ubicació geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Nàpols (Itàlia) | ||||
| Lloc | Piazza del Plebiscito 1, 80132 Napoli | ||||
| |||||
| Patrimoni monumental d'Itàlia | |||||
| Activitat | |||||
| Propietat de | Italia | ||||
| Treballadors | 72 (2019) | ||||
| Visitants anuals | 68.461 (2020) | ||||
| Lloc web | palazzorealedinapoli.org | ||||
El Palau Reial de Nàpols és un palau a la plaça del Plebiscit, al centre històric de Nàpols. Ocupa tota una illa que dona a la plaça Trieste e Trento, del Municipio i la via Acton. Compren el parc i el teatre San Carlo.[1] Va ser construït, eixamplat i restaurat de ben bé dos segles i mig, des del 1603 fins al 1858, el que va implicar certs canvis d'estil, seguint el gust del temps.
Vittorio Emanuele III de Savoia el va cedir a l'estat el 1919. D'aleshores ençà serveix principalment com a complex museístic, en particular els Apartaments Reials, i a l'ala oriental acull des de 1922 la Biblioteca Nacional.[2][3]
Antecedents
[modifica]Sota el mandat de Pedro Álvarez de Toledo y Zúñiga, es va decidir la construcció d'un Palau Virreial: dissenyat pels arquitectes Ferdinando Manlio i Giovanni Benincasa, les obres van començar el 1543 i es van completar poc després. Aquesta construcció va tenir lloc en un període en què els virreis feien una reorganització urbana de les ciutats italianes: a Nàpols es van reorganitzar les muralles i els forts, i es van construir els anomenats Quarters Espanyols.[4]
Fou iniciat l'any 1603 pel virrei Fernando Ruiz de Castro i la virreina Catalina de Zúñiga de la ciutat, en previsió d'una possible visita del rei Felip III de Castellà, visita que no mai no es va fer.[5] Va triar una zona a l'extrem occidental de la ciutat a costat del palau virreial, a prop del turó de Pizzofalcone, en una posició amb vistes al port, amb l'avantatge de donar una excel·lent via d'escapament per al rei en cas d'un atac enemic.[6]
El projecte inicial fou encarregat a l'arquitecte Domenico Fontana, que ja havia realitzat importants obres a Roma per al papa Sixt V.[7] El projecte va patir nombrosos canvis i va trigar fins a la meitat del segle xix que es va donar per conclòs. Des del mateix moment que es començaren a col·locar els fonaments de l'obra, el Palau Reial fou el centre de la vida política i social napolitana fins als primers anys del segle xx.
A partir de la reonquesta pels borgons l'any 1734, la cort es va instal·lar permanentment a Nàpols, es va restaura i eixamplar el palau, que era en un pèssim estat de conservació.[8] Així es va ampliar cap al mar amb un edifici anomenat Apartament del Majordom, i cap al costat que dona al Vesuvi amb l'anomenat Apartament per als Prínceps Reials.[9] A partir d'aquell moment se n'encarregaren progressives restauracions, que adequaren el palau a un estil més barroc amb obres de Francesco De Mura e Domenico Antonio Vaccaro.[9]
Al llarg del regnat de Ferran II de les Dues Sicílies es tendí a la centralització dels poders de l'Estat a l'interior del palau. Així definitivament el Palau Reial de Nàpols es consolidà com el centre del poder absolut del Regne de les Dues Sicílies.
Referències
[modifica]- ↑ «Il Teatro e la sua storia» (en italià). Teatro di San Carlo, 08-05-2023. [Consulta: 16 juny 2025].
- ↑ «Notizie storico-artistiche» (en italià). Biblioteca Nazionale di Napoli "Vittorio Emanuele III", 2024. Arxivat de l'original el 2025-03-19. [Consulta: 16 juny 2025].
- ↑ A.D.. La Biblioteca Reial de Nàpols d'Alfons el Magnànim al Duc de Calàbria, 1442 - 1550: València, Biblioteca Valenciana, Antic Monestir de Sant Miquel dels Reis, 23 d'abril - 27 de juny de 1999 = La Biblioteca Real de Nápoles de Alfonso el Magnánimo al Duque de Calabria, 1442 - 1550. Valencia: Generalitat Valenciana [u.a.], 1999. ISBN 978-84-482-2111-9.
- ↑ Porzio et alii, 2014, p. 17.
- ↑ TCI, 2008, p. 122.
- ↑ Porzio et alii, 2014, p. 18.
- ↑ Porzio et alii, 2014, p. 18-21.
- ↑ Delli Paoli i Gei, 2016, p. 1.
- ↑ 9,0 9,1 Delli Paoli & Gei, Guia, 2016, p. 2.
Bibliografia
[modifica]- Gei, Antonella. «Guida alle sale dell'Appartamento Storico / Guide to the rooms of the Royal Apartment» (pdf) (en italià, anglès). Napoli: Servei educatiu del Palazzo Reale di Napoli, 2016. Arxivat de l'original el 2016-08-29. [Consulta: 16 juny 2025].
- Gei, Antonella. «Il palazzo reale di Napoli nel periodo borbonico» (pdf) (en italià). Napoli: Servei educatiu del Palazzo Reale di Napoli, 2016.
- Palos, Joan Lluís. L' impero di Spagna allo specchio: storia e propaganda nei dipinti del Palazzo reale di Napoli [L'Imperi espanyol al mirall: història i propaganda a les pintures del Palau Reial de Nàpols]. Napoli: Arte'm, 2016. ISBN 978-88-569-0528-1.
- Porzio, Annalisa (ed.). Il Palazzo Reale di Napoli (en italià). Nàpols: Arte'm, 2014, p. 176. ISBN 978-88-569-0446-8.
- TCI. «Napoli e dintorni». A: Guida d'Italia (en italià). Milà: Touring Club Editore, 2008. ISBN 978-88-365-3893-5..
