Casa Puiggener
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Edifici residencial | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Lloc | Escudellers, 8-10 (parcel·lari de Garriga i Roca) i Nou de Sant Francesc, 6 | |||
| ||||
La casa Puiggener era un edifici situat al carrer dels Escudellers de Barcelona, actualment desaparegut.
Història
[modifica]El 1691, Maria de Lanuza i d'Oms (germana de Joan de Lanuza i d'Oms) va adquirir al prevere Josep Trullàs una part de la seva propietat,[1][2] i el 1702, Carles de Puiggener i d'Orís, primer marquès d'Orís,[3] va adquirir una altra propietat al gerrer Josep Trullàs i al pagès Joan Trullàs.[4][2] El 1753, el seu fill Carles de Puiggener-Orís i Descatllar[5] va adquirir una casa veïna al gerrer Francesc Amat i Puigdoura,[6] i entre 1764 i 1765 les va fer reformar a càrrec del mestre de cases Isidre Lliberós,[7] obtenint una llicència per a construir-hi una gelosia («bantalla bombada» en la terminologia de l'època) al primer pis.[8]
El desembre del 1781, el seu veí Felip Marià de Riquer i de Sabater va formular una denúncia contra ell per haver edificat unes parets que privaven el seu jardí de llum i vistes. Carles de Puiggener-Orís va morir en ple litigi, i Felip de Riquer va seguir pledejant contra la seva vídua Anna de Boïl d'Arenós,[9] fins que el setembre del 1782 l'alcalde major sentencià a favor d'ella. Riquer hi va récorrer, i finalment, el gener del 1783 fou dictaminat que Anna de Boïl hauria d'enderrocar algunes de les parets que molestaven el seu veí.[10] Aquell mateix mes, va demanar permís per a obrir una finestra a la botiga de la planta baixa.[11]
L'hereva Ramona de Puiggener-Orís i de Boïl d'Arenós,[12] baronessa d'Orís i senyora de Vallguarnera, Pollestres, Vilarnau, Santa Cecília i Sant Hipòlit de Voltegrà i Torelló,[13] es va casar amb Pere de Sentmenat i de Copons, marquès de Castelldosrius,[14] que el 1796 va demanar permís per a eixamplar una porta i convertir una finestra en porta,[15] i novament el 1798 per a eixamplar-ne una porta.[16] El 1801, l'hereu Carles de Sentmenat i de Puiggener va demanar permís per a reformar la porta d'una botiga, sota la direcció del mestre de cases Agustí Huguet,[17] i novament el 1802 per a transformar-hi una finestra en porta.[18] El 1804, la seva vídua Ramona de Riquer i de Ros va demanar permís per a remuntar-hi un pis,[19] i novament el 1808 per a eixamplar el portal d'una botiga.[20]
El 1848, el marquès Pere Carles de Sentmenat i de Riquer (†1856)[13] va vendre la part occidental de la finca (actual núm. 8) a l'indià de Canet de Mar Fèlix Carnesoltes i Misser (1782-1866)[21] i al seu gendre Esteve Roura i Alsina (1805-1868)[21] per 35.320 lliures,[22] i el 1859, els tutors del seu fill Ramon de Sentmenat i Sáenz-Ramírez posaren la resta en subhasta pública,[23] essent adquirida en emfiteusi pel fabricant Pere Manté i Gual i l'impressor Narcís Ramirez i Rialp, que van enderrocar-la per a obrir-hi el passatge dels Escudellers.[24][2]

Referències
[modifica]- ↑ AHPB, notari Josep Francesc Verneda, 16-03-1691.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 AHPB, notari Salvador Clos i Gualba, manual 1.254/47. f. 96v-99, 28-01-1861. Peritatge de l'antiga finca i els dominis emfitèutics.
- ↑ «Carlos de PUIGGENER y ORIS». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ AHPB, notari Josep Francesc Verneda, 31-10-1702.
- ↑ «Carlos (II) de PUIGGENER y DESCATLLAR». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ AHPB, notari Josep Figueras, 12-07-1753.
- ↑ AHPB, notari Tomàs Casanovas i Forès, manual 1.031/13, f. 76-80v, 12-03-1768.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-26, 20-07-1765.
- ↑ «Ana María de BOHIL ARENOS y LANUZA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ De Riquer i Morera, 1979, p. 322.
- ↑ «Anna de Puiggener Boil d'Arenós. Viuda de Carles Puiggener. Escudellers. Casa. Obrir una finestra per una botiga». C.XIV Obreria C-31/1783-16Bis. AHCB, 25-01-1783.
- ↑ «Raimunda de PUIGJANER y BOHIL». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ 13,0 13,1 «Sentmenat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Pedro de Sentmenat y Copons». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ «Pedro de Sentmenat. Tinent Coronel agregat a la plaça. Escudellers. Casa. Eixamplar una porta, convertir una finestra en porta». C.XIV Obreria C-72/1796-043. AHCB, 16-03-1796.
- ↑ «Pedro Sentmenat. Escudellers 96. Casa i botiga. Engrandir una porta». C.XIV Obreria C-78/1798-062. AHCB, 20-03-1798.
- ↑ «Carles de Sentmenat i de Puiggener. Escudellers. Modificar una porta d'una botiga». C.XIV Obreria C-86/1801-051. AHCB, 23-04-1801.
- ↑ «Carles de Sentmenat i de Puiggener. Escudellers, 97. Botiga. Transformar una finestra en porta». C.XIV Obreria C-88/1802-025. AHCB, 20-02-1802.
- ↑ «Ramona de Sentmenat i de Puiggener. Vídua de Carles de Sentmenat i de Puiggener. Escudellers. Casa. Aixecar un pis i posar balcons de sortida». C.XIV Obreria C-94/1804-096. AHCB, 24-05-1804.
- ↑ «Ramona Sentmenat i de Riquer. Vídua. Escudellers. Casa. Eixamplar un portal d'una botiga». C.XIV Obreria C-104/1808-037. AHCB, 18-06-1808.
- ↑ 21,0 21,1 Cantano i Carballo, 2020, p. 25.
- ↑ AHPB, notari Josep Elias i Cebrià, manual 1.266/10, f. 134-138v, 27-06-1848, i f. 140-143v, 01-07-1848.
- ↑ Diario de Barcelona, 20-10-1859, p. 10616.
- ↑ «Passatge Escudellers 2-4». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Cantano i Carballo, Ricard «Navegants canetencs del segle xviii. La nissaga Carnesoltes (2)». Sot de l'Aubó, El, 74, 2020, pàg. 24-28.
- Riquer i Morera, Martí de. Quinze generacions d'una família catalana. 1a edició. Barcelona: Editorial Planeta, 1979, p. 696.

