Palau de Justícia d'Alacant
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau de justícia  | |||
| Arquitecte | Enrique Sánchez Sedeño | |||
| Construcció | 1897 | |||
| Ús | palau de justícia, presó i reformatory (en)  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alacant | |||
| ||||
El Palau de Justícia d'Alacant és un edifici singular situat a l'avinguda Aguilera, al barri de Benalua d'Alacant (País Valencià). Figura en el catàleg de béns i espais protegits del Pla General de l'Ajuntament d'Alacant, amb el grau de protecció parcial.
Originàriament, l'edifici es va construir com a reformatori d'adults. La seva construcció es va dur a terme entre els anys 1897 i 1900. Fou obra dels arquitectes Enrique Sánchez Sedeño i Manuel Chápuli Guardiola, seguint el projecte de José González Altés (l'arquitecte que construí el Parc Canalejas d'Alacant i que dissenyà el nou Eixample de la ciutat).[1] L'any 1985 va ser reformat per a la seva funció actual. La seva estructura segueix la forma racionalista del panòptic de Bentham, amb braços que conflueixen cap a un cos central per tal de facilitar així una vigilància més eficaç. L'aparença actual camufla l'arquitectura penitenciària amb formes trivials de postmodernisme provincià. Tot i així, hi ha en projecte de construir una moderna Ciutat de la Justícia en un solar (antiga caserna) situat davant del Palau de Justícia actual, el qual quedaria reservat només per als jutjats del Penal.[2][3]
En aquest recinte hi va ser empresonat per les autoritats franquistes el poeta oriolà Miguel Hernández (després d'un llarg periple per altres presons) i el 28 de març de 1942 morí a la infermeria del recinte, malalt de tuberculosi per causa, en part, a una deficient atenció mèdica. El poeta fou enterrat al cementiri de Nostra Senyora del Remei, també a Alacant.
Referències[modifica]
- ↑ Glicerio Sánchez Recio i Francisco Moreno Sáez (coordinadors). Historia de la ciudad de Alicante. Tomo IV: Edad contemporánea. (en castellà). Ajuntament d'Alacant, 1990, p. 128 i següents.
- ↑ «La ciudad de la Justicia: más altura para un edificio con plaza interna y parking que arrancará en 2020» (en castellà). AlicantePlaza, 05-07-2019. [Consulta: 15 juliol 2020].
- ↑ «Justicia encarga a Ayesa el proyecto de la Ciudad de la Justicia por 1,1 millones: la obra, en cuatro años» (en castellà). AlicantePlaza, 16-01-2019. [Consulta: 15 juliol 2020].
Bibliografia[modifica]
- Esteve Ramírez, Francisco (2012). Huellas de Miguel Hernández. Ediciones de la Torre. ISBN 978-84-7960-483-7.
- Jaén i Urban, Gaspar (1999). Guía de Arquitectura de la Provincia de Alicante. Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, Colegio de Arquitectos de Alicante. ISBN 84-7784-353-8.
- Pérez del Hoyo, Raquel (2012). Arquitectura y Urbanismo 33 (2). La Habana. ISSN 1815-5898.
- Sánchez Recio, Glicerio; i Moreno Sáez, Francisco (coordinadors). Historia de la ciudad de Alicante. Tomo IV: Edad contemporánea. 197 pàgines. Ajuntament d'Alacant, 1990.