Palau de la Balmesiana
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Part de | Casa Montaner | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic modernisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Duran i Bas, 9-11, Magdalenes, 1-3 i Montsió, 10-10 bis | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 548 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Fundació Joan Maragall | |||
El Palau de la Balmesiana, o simplement La Balmesiana, es troba als carrers de Duran i Bas, de les Magdalenes i de Montsió de Barcelona i està catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] És la seu de la Fundació Balmesiana, una institució eclesiàstica dedicada a la difusió de la cultura catòlica en general i de l'ideari del filòsof i del teòleg vigatà Jaume Balmes i Urpià. Així com de la Fundació Joan Maragall, institució dedicada al diàleg entre cultura contemporània i pensament cristià.
Arquitectura[modifica]
La seu de la Balmesiana és un conjunt de dos edificis contigus, construïts en dues fases i que conserven i reutilitzen alguns dels elements dels antics casals sobre els quals es bastiren, com ara algunes llindes de portes, algunes finestres o unes valuoses pintures murals del segle xiii.[2] Tots dos foren projectats per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, deixeble i col·laborador de Gaudí.
Les façanes exteriors tenen un aire de castell medieval o d’edifici romànic: els carreus de pedra, la torre de merlets, les galeries triforades amb arcs de mig punt. La façana posterior dona al carrer de Montsió i presenta un portal de mig punt amb una imatge de Santa Teresa de Jesús, obra de Josep Maria Camps i Arnau. Els patis interiors, en canvi, imiten els palaus gòtics. Les façanes interiors estan decorades amb pintures al fresc de Darius Vilàs, que recreen escenes evangèliques.[2][3]
El primer edifici[modifica]
Va ser construït entre 1919[4] i 1923 per a albergar la seu del Foment de Pietat Catalana, una entitat fundada el 1909 per Eudald Serra i Buixó i dedicada a l'edició de llibres religiosos en català.
Té planta baixa i tres pisos i s’articula entorn d’un pati interior al qual aboquen les diverses sales, entre les quals la sala de juntes. En el pati central hi ha un balcó de fusta llaurada en forma de tribuna. A la planta principal d’aquest edifici hi hagué la Biblioteca Balmesiana, fundada el 1923 i en la qual hi havia, entre d’altres llibres d’espiritualitat, uns 150 volums de la col·lecció particular de Jaume Balmes. La Biblioteca fou traslladada al nou edifici contigu per construir en el recinte la sala d'actes i la residència de l'administrador de la casa. En els pisos més alts hi ha la seu de l’Editorial Balmes i la residència del conserge.[2][5][3]
El segon edifici[modifica]
L'ampliació de la seu es va poder realitzar gràcies a l'aportació de l'antiga Casa Montaner, propietat de la marquesa de Castellbell Dolors de Càrcer i de Ros[6] i valorada en 325.000 pessetes, al capital de la societat anònima Balmes.[7]
Les obres van començar el 1928,[8][9] però van quedar interrompudes per la Guerra Civil espanyola i no es van poder concloure fins a l'any 1940. A la planta baixa hi ha la Llibreria Balmesiana; a pis principal hi ha la gran sala d'actes i la imponent capella, de regust modernista; al segon pis, l’actual biblioteca i en el tercer hi havia hagut una residència sacerdotal.[2][5]
La capella[modifica]
Un dels elements més característics del palau és la capella, obra també de Joan Rubió i Bellver. Presenta un estil que barreja elements neoromànics i neogòtics amb altres d'inspiració bizantina i modernista, com la gran làmpada de fusta i vidre que presideix la sala.[10]
La capella està presidida per un retaule i una crucifixió, que és obra de Josep Llimona, com també ho són les figures que decoren les nervadures. A banda i banda del Sant Crist hi ha les imatges de la Mare de Déu i Sant Joan, obra de Josep Maria Camps i Arnau i l'efecte de la sala es completa amb vitralls a banda i banda del retaule i al cimbori, Un conjunt de làmpades suspeses del sostre i un gran llum modernista completen la decoració del lloc. El sagrari va ser dissenyat per Pedro Cendoya. Els dos altars laterals, de marbre, estan dedicats a la Mare de Deu de Montserrat i a Santa Teresa de l'Infant Jesús.[10][5]
-
Finestra reaprofitada -
Balcó-tribuna al pati interior -
Sala d'Actes -
Retaule -
Detall de la capella -
Clau de volta i llums -
Làmpada modernista -
Sagrari
Referències[modifica]
- ↑ «Foment de Pietat. Edifici de la Balmesiana». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «La Balmesiana». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ 3,0 3,1 Sales Encinas, Ramón. «La Balmesiana II: Los patios interiores». Redescubriendo Barcelona y más allá, 21-03-2017. [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ «Eudaldo Serra demana permís per practicar obres de reforma a la casa del c. Duran i Bas núm. 11 i expropiació de la finca núm. 13 de mateix carrer». Q101 Urbanització i Reforma 14/6. AHCB, 1919.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Casinos, Xavi. «El tesoro oculto de la Balmesiana» (en castellà). La Vanguardia, 05-08-2017. [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ «Dolors de CARCER y de ROS». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Miquel i López, Júlia; García Díez, Rebeka. Memòria de la intervenció arqueològica a la finca del carrer Duran i Bas, 7 de Barcelona. Veclus SL, juliol del 2008, p. 59.
- ↑ «Jaime Raventos per enderrocar i reconstruir una casa. Duran i Bas 9 i Montsió 10». Q127 Foment 4529/1927. AMCB, 10-12-1927.
- ↑ «Jaume Raventós. Duran i Bas 9-11 i Magdalenes 3. Obres d'ampliació a l'edifici». Q127 Foment 1271/1934. AMCB, 31-03-1934.
- ↑ 10,0 10,1 «La Balmesiana. Capella». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Enllaços externs[modifica]
- «La Balmesiana». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «La Balmesiana. Capella». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau de la Balmesiana |