Palmitat d'ascorbil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicPalmitat d'ascorbil
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular414,262 Da Modifica el valor a Wikidata
Rolantineoplàstic, antioxidant i antimutagen Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₂₂H₃₈O₇ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CCCCCCCCCCCCCCCC(=O)OCC(C1C(=C(C(=O)O1)O)O)O Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

CCCCCCCCCCCCCCCC(=O)OC[C@@H]([C@@H]1C(=C(C(=O)O1)O)O)O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Punt de fusió114 °C Modifica el valor a Wikidata

El palmitat ascorbil amb la fórmula química: C22H38O₇ és un èster format per l'àcid ascòrbic (vitamina C) i l'àcid palmític que donen una forma liposoluble de vitamina C.[1] A més de com una forma oral d'administrat vitamina C,es fa servir en la indústria alimentària com un antioxidant de Codi E E 304. No és correcte considerar-lo com un antioxidant d'origen natural.[2]

Propietats[modifica]

És una pols blanca groguenca. És poc soluble en aigua, i ho és més en etanol i en els lípids. Acostuma a ser estable en l'aire si les condicions d'emmagatzematge són seques.

Administrat de forma oral és menys efectiu del que podria ser perquè es degrada en el procés digestiu a àcid ascòrbic i àcid palmític (un greix saturat) abans de ser absorbit pel torrent sanguini.[3]

Usos[modifica]

L'àcid ascòrbic i les seves sals són pràcticament insolubles en lípids (greixos), per això es fa servir en la indústria alimentària com antioxidant i conservant d'aliments greixosos, per tal d'evitar que se enrancïin.[2] Per exemple és un ingredient d'algunes galetes dites dietètiques. Es fa servir també com a agent solubilitzant (generalment un monoglicèrid) per millorar-ne la seva aplicació. També es fa servir en la indústria de la cosmètica.

Referències[modifica]

  1. DeRitter E.; Cohen, N; Rubin, SH «Physiologic availability of dehydro-L-ascorbic acid and palmitoyl-L-ascorbic acid». Science, 113, 2944, 1951, pàg. 628–631. DOI: 10.1126/science.113.2944.628. PMID: 14845692.
  2. 2,0 2,1 John C. Allen,R. J. Hamilton, (2003), Rancidity in Foods, Springer, Nueva York, pág. 91
  3. DeRitter E.; Cohen, N; Rubin, SH «Physiologic availability of dehydro-L-ascorbic acid and palmitoyl-L-ascorbic acid». Science, 113, 2944, 1951, pàg. 628–631. DOI: 10.1126/science.113.2944.628. PMID: 14845692.

Enllaços externs[modifica]