Pantà de Vallforners

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Pantà de Vallforners
Pantà de Vallfornès 01.JPG
Dades
Tipus presa de terres
Creació 1985
Data d'obertura oficial 1989
Ús regadiu i aigua potable
Característiques
Alçada 62 m
Longitud 160 m
Volum 494.957 m³
Cabal 135,2 m³/s (sobreeixidor)
8,25 m³/s (canal de desguàs)
Altitud coronament de presa:  523 m
cota de fonamentació:  461 m
Sobreeixidor1
Canal de desguàs1
Embassament
Nom Pantà de Vallfornès
Altitud 520 m
Superfície 11,4 ha
Afluent Riera de Vallfornès
Conca hidràulica conca del Besòs (12,5 km²)
Volum 2,3 hm³
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Oriental
MunicipiCànoves i Samalús
 41° 43′ 12″ N, 2° 20′ 31″ E / 41.719980555556°N,2.3420194444444°E / 41.719980555556; 2.3420194444444
Activitat
Propietat de Comunitat de Regants
Modifica les dades a Wikidata

El pantà de Vallforners és un embassament que pertany a la riera de Vallforners (conca del riu Besòs), creat per una presa situada al municipi de Cànoves i Samalús, a la comarca del Vallès Oriental. Fou construït entre el 1985 i el 1989 i té com a característica especial el fet que fou el primer pantà de Catalunya la presa del qual està formada per pedra i terra compactada.

L'embassament pot acumular 2.300.000 m³ d'aigua, la qual permet regar 500 ha de conreus i, fins i tot, consums extraordinaris de les poblacions de Cànoves i Samalús i Cardedeu. És per això que els ajuntaments de les dues viles són dos socis més dins de la Comunitat de Regants.

Està format per un cinyell de muntanyes, de turons i serrats des del Pla de la Calma a l'obaga d'en Cuch, entre els quals hi ha Roca Centella, el Mojó, el Turó Monner, el Puig del Sui (el punt culminant amb 1322 m. d'altitud), el Turó d'en Cuch (en el que confronten els termes de Cànoves i Samalús, Tagamanent, Montseny i Sant Pere de Vilamajor), i la colada i la serra dels Vallestrins, i en el centre del qual hi ha el mas de Vallforners, meitat fortalesa, meitat casa forestal, en el camí del Pla de la Calma, construïda pel senyor de Tagamanent i restaurada pel seu fill, Dalmau de Rocabertí, de la família dels comtes de Peralada, l'any 1610.

Característiques[modifica]

Capacitat[modifica]

L'embassament té una superfície inundable de 112.400 m2, la capacitat total és de 2,156.600 m3 i la longitud de les aigües embassades, des de la presa a la cua de l'embassament, és de 1.100 metres. La presa té una longitud de 160m, una alçària màxima de 61,50 m i 10 m d'amplada en el coronament, amb un nucli impermeable d'argila, amb filtres i l'escullera de protecció formada per un talús, aigües amunt, de material granular, en proporció de 2,5 m de longitud per cada metre d'alçària i un altre talús, aigües avall, en proporció de 2:1.

Pluviometria[modifica]

No es posseeixen dades pluviomètriques d'aquests paratges de Vallforners ni de la rodalia, però per les dades subministrades per les estacions de Cànoves i del Turó de l'Home, les més immediates, emplaçades a 3,2 km i a 10 Km, respectivament i en línia recta, s'estima que la mitjana anual de les precipitacions caigudes en el sot de Vallforners és d'uns 935 l/m2, o sigui que en un any cauen en aquella vall uns 11,678.000 m3 (més de 5 vegades la capacitat de l'embassament), dels quals fins ara només s'aprofitaven els cabals recollits a les recloses per les séquies durant els mesos de maig a setembre i que es perdien durant la resta de l'any. L'embassament regularitza el cabal de la riera i acaba amb les seves avingudes i revingudes i amb els llargs estiatges, produïts per l'eixut i la gran evaporació.

En el sot de Vallforners s'estima que, en terme mig, en els mesos de setembre i d'octubre, hi cauen 109 i 112 l/m2, mentre que pel juny n'hi cauen 67 i pel juliol només 43. O sigui que, fins ara s'han anat perdent les aigües quan no es necessitaven.

Enginyeria[modifica]

El cabal de les aigües ajuntades a l'embassament és interceptat per un mur aixecat a base de terra compactada i impermeable i serveix de nucli per a l'aixecament d'una muntanyola artificial. Sobre aquest pujol s'hi ha plantat arbres i matolls a fi de simular que la presa és un paratge natural.

Aquest tipus d'embassament, inspirat en construccions d'origen italià, amb el nom tècnic de la leghetto collinari, s'aixequen enmig de les vessants de dues muntanyes per entremig de les quals discorre un riu o una riera. Aquest és el primer i el més important embassament d'aquesta mena construït a Catalunya, un tipus de pantà que posteriorment s'expandiria i que permet una millor integració de la presa en el marc natural on està enclavada.

Història[modifica]

Les obres començaren el març del 1985. El projecte, confeccionat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca pels enginyers Cándido Avendaño Salas i Miguel A. Carrillo Suárez, comprenia l'excavació de l'embassament, en el qual es va treballar des de principis de març del 1985: la construcció de la presa, el desviament de la riera, la instal·lació dels aparells d'auscultació per a comprovar l'entrada i sortida dels cabals, la construcció d'un nou camí d'accés de 1670 m de longitud i de 5 m d'amplada, puig l'antic camí ja està inundat per les aigües; i el traçat d'un altre camí de 160 m de longitud per 10 d'amplada fins al coronament de la presa.

Finalitzada la construcció de l'embassament, el 1989 foren tancades les comportes de la presa a fi que el pantà comencés a recollir les aigües que cauen a l'embut muntanyenc.

Per reduir els efectes de l'alteració ambiental, estava consignant un milió de pessetes per a la repoblació piscícola de l'embassament, altres dos milions per a condicionar les zones alterades per l'extracció d'àrids, i altres tres milions per a repoblar, amb flora autòctona, les superfícies que hagin restat sense vegetació

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pantà de Vallforners Modifica l'enllaç a Wikidata