Panteó Xifré
El Panteó Xifré, també conegut com a Mausoleu Xifré,[1] és un mausoleu construït per iniciativa de Josep Xifré Downing fill de Josep Xifré i Casas a la mort d'aquest, dins de l'Hospital Xifré, edifici públic d'Arenys de Mar donat pel difunt com a «hospital per a pobres malalts» el 27 de desembre de 1849.[2] El panteó està situat en una capella de l'edifici Xifré, que va ser cedit pel ric industrial com a hospital.
Descripció
[modifica]Josep Xifré i Casas (Arenys de Mar, 1777 - Barcelona, 1856) va ser un home de negocis, negrer, filantrop i mecenes. Va fer una gran fortuna a Cuba i els Estats Units. Quan es va retirar a Barcelona, va fer construir les cases del Pla de Palau (1835), anomenades popularment els Porxos d'en Xifré. La seva activitat principal va ser el mecenatge, gràcies al qual es va construir un hospital a Arenys i diversos edificis a Barcelona. La seva esposa, Judith Downing, i el seu únic fill estan enterrats en el famós cementiri de Père Lachaise.
En morir en Josep Xifré a Barcelona, a la seva torre d'Horta, el 7 d'agost de 1856, el seu fill, Josep Xifré Downing, gestionà el trasllat de les seves restes a la capella de l'hospital d'Arenys. Va voler-li construir un magnífic mausoleu que li va encarregar a Charles Gumery, a qui havia conegut en un dels seus habituals sojorns a París -les seves escultures adornen el Museu del Louvre, la Gare du Nord, el Palais d'Orsay, la Fontaine de Saint-Michel i l'Òpera de Paris-. Així una vegada acabada la seva construcció el 7 d'agost de 1861 (cinc anys després de la seva mort), Xifré reposà al panteó de la cripta de l'edifici Xifré amb el següent epitafi: «Josep Xifré i Casas, qui, del seu patrimoni, fundà aquesta casa per a la cura dels malalts».
Descripció
[modifica]El mausoleu, tot de marbre de tipus arcosoli pla, integrat a la paret, té en la seva part central una estàtua jacent sobre un sarcòfag amb dues estàtues als costats. Sobre el mateix es pot llegir l'epitafi en llatí: [1]
"Josep Xifré i Casas, qui del seu patrimoni va fundar aquesta casa per a la cura de malalts"
A la part superior hi ha un baix relleu amb l'escut familiar, amb dos àngels als costats situat en la vertical per sobre d'un sarcòfag de marbre gris, que està muntat sobre una peana.y recolzat sobre unes potes en forma d'urpa.
A sobre del sarcòfag hi ha la figura jacent de Xifré, vestit amb un hàbit llarg que li arriba fins als peus (cobrint) i que penja d'una manera simètrica sobre els costats del sarcòfag tapant en part. Jeu amb les mans creuades sobre el pit i el cap, recolzada sobre un coixí, que l'aixeca lleugerament.
A la dreta de la tomba, trobem una figura de dona amb la inscripció en llatí "perseverantia" a la part frontal del pedestal, significat de l'estàtua.
A l'esquerra de la tomba es troba un conjunt escultòric format per una dona i un nen amb el cap recolzat a la falda. Als seus peus, es pot llegir la inscripció en llatí "beneficentia" a la qual representa el conjunt.
Vegeu també
[modifica]- Porxos d'en Xifré
- Josep Xifré i Casas
- Col·legi La Presentació
- Arenys de Mar
- Teatre Principal (Arenys de Mar)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Don Josep Xifré Cases: petita història vuitcentista d'un arximilionari "Americanu," la biografia ha servit de motiu a l'autor per incórrer en profuses divagacions histórico-económicas. Servicio d'Estudis del Banco Atlántico, 1956.
- ↑ Luis María de Valle; Oratori S. Felip Neri. Oda a Arenys. La Formiga d'Or, 1917, p. 66. [Consulta: 25 febrer 2012].
Bibliografia
[modifica]- Comissió de Defensa del Patrimoni «La Casa Xifré d'Arenys de Mar» (en castellà). Cuadernos de arquitectura y urbanismo, Núm.: 126, 1977, pàg. 47-51. ISSN: 0211-321X.