Papamosques gris
Muscicapa striata  | |
|---|---|
 Exemplar fotografiat a Suffolk (Anglaterra) | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 1,92 g (pes al naixement) |
| Envergadura | 24 cm |
| Nombre de cries | 3,5 |
| Període d'incubació de l'ou | 14 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22709192 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Muscicapidae |
| Gènere | Muscicapa |
| Espècie | Muscicapa striata Pallas, 1764 |
| Subespècies | |
M. striata tyrrhenica (illes de la Mar Tirrena).
| |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
El papamosques gris[1] o matamosques (Muscicapa striata) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae)[2] que es pot observar als Països Catalans. Al País Valencià és conegut com a mastegatatxes.[3]
Abundor de noms a les Balears[modifica]
A Mallorca rep els noms de becafigues, becafigo, papafigues, papafiga, papafigo, papafígol, pagof(r)igo, menjafigues, figuer (Mall), figuerol, blanqueta, jua, juia d'estiu (àrea de Sóller, Alaró, Bunyola i alt.), llosca (comarca d'Artà), caçamosques (a ponent de les Balears), capçotí[4] (Menorca), matamosques (Son Servera, Son Carrió Manacor), enclotxamosques, menjamosques (Sant Joan i alt.), mosquero (Maria i voltants), mosquerola (Val.), bitxal (Val.), pagofigo (Felanitx), petxeta.[5] (àrea de Biniamar, Selva i alt.), pillamosques (Felanitx, Petra, Sineu), tatxeta (àrea de Lloret i alt.), xícara, xixera, xiguera, etxiguera, xipret[4] (Menorca).[6][7]
Morfologia[modifica]
Fa 14 cm de llargària total i 24 cm d'envergadura alar. Pesa uns 17 g.[8] És bastant esvelt. Parts superiors de color bru grisenc i les inferiors blanquinoses amb el pit lleugerament llistat. Té unes estries fosques al cap, les ales llargues, les potes curtes i negres, el bec negre i el cap gros i arrodonit. Els exemplars immadurs són més marronosos que els adults.
Ecologia[modifica]
Menja dípters i himenòpters, tot i que les mosques són el seu aliment predilecte i les captura després d'haver-les estat controlant des d'un lloc de guaita. És estiuenc i migrador. Pot arribar a viure 9 anys[9] Se situa sobre branques i pals des d'on se llança, en vol ràpid, a la caça d'insectes voladors. Sovint es pot sentir un «clac», com si fos un esclafit de llengua, quan la presa és aglapida amb el bec.
Cria a Europa i hiverna a l'Àfrica tropical[10] i meridional o a l'Índia. Als Països Catalans ocupa ambients diversos, com marges de boscos, conreus i jardins, però no es troba a les muntanyes més altes. És molt abundant als pinars. També és present a les garrigues costaneres sempre que tinguin arbres d'un cert port on fer els nius. És una de les poques espècies d'ocells que ocupa l'alzinar essent-hi l'espècie més abundant després del ferrerico blau (Parus caeruleus).
Fa un niu aixoplugat en arbres, en plantes enfiladisses, en murs, etc., emprant molsa, llana, pèlls i ho cimenta tot amb teranyines. Al maig-juny la femella hi pon 3 o 5 ous, que ella mateixa, principalment, cova al llarg de tretze dies. Ambdós pares s'encarreguen d'encebar els petits, que als 12-13 dies volen. Realitzen dues postes.[11]
Exemplar immadur fotografiat a Alemanya
Exemplar fotografiat a Lituània
Exemplars fotografiats a Alemanya
Papamosques gris fotografiat a Polònia
.jpg)
.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «papamosques gris». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 25 desembre 2021].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 694. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ Guía de la naturaleza de la Comunidad Valenciana Emilio Sanchis Moll, Editat per Editorial Prensa Alicantina, S.A. diario Información i Institució Valenciana d'Estudis i Investigació,1990
- ↑ 4,0 4,1 Pons Borràs, David. Universitat de Barcelona. Caracterització dialectal del Diccionari Aguiló (treball de Grau), 2014.
- ↑ Mayol Serra, Joan. Els aucells de les Balears. Palma: Editorial Moll, 1978, p. 104 (Manuals d'introducció a la naturalesa).
- ↑ Janer Torrens, Antoni «Quan els noms volen». Ara Balears, 07-09-2014.
- ↑ Aguiló Adrover, Cosme; Mestre Vallbona, Antoni. Atles ornitonìmic de les Illes Balears. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2017. ISBN 978-84-9965-354-9.
- ↑ Robinson, R.A. «Spotted Flycatcher Muscicapa striata Pallas, 1764». BirdFacts: profiles of birds occurring in Britain & Ireland, 2005.
- ↑ «Gobemouche gris Muscicapa striata - Spotted Flycatcher» (en francès). Oiseau.net, 10-02-2019.
- ↑ «papamosques». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi. El llibre dels ocells de Catalunya. Barcelona: Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig, 1987, plana 95. ISBN 84-315-0434-X.
Enllaços externs[modifica]
- «Muscicapa striata (Fotografies i enregistraments sonors del matamosques)» (en anglès, finès). Birdlife Finland.
- «Papamosques gris (Muscicapa striata)». Servidor d'informació ornitològica de Catalunya. Associació Institut Català d'Ornitologia, 2020.
- «El Menjamosques» (vídeo), 2012.