Papamosques gris

Exemplar fotografiat a Suffolk (Anglaterra).

Exemplars fotografiats a Alemanya.

Classificació científica

Regne:	Animalia
Fílum:	Chordata
Classe:	Aves
Ordre:	Passeriformes
Família:	Muscicapidae
Gènere:	Muscicapa
Espècie:	M. striata

Nom binomial

Muscicapa striata
Pallas, 1764

Subespècies^[1]

M. striata striata (nord-oest d'Àfrica i tot Europa llevat de les Balears, Còrsega, Sardenya i els Balcans)
M. striata balearica (Illes Balears)
M. striata gambagae
M. striata inexpectata
M. striata mongola
M. striata neumanni (Àsia Menor, Grècia continental, Xipre, Creta i els Balcans). M. striata tyrrhenica (illes de la Mar Tirrena).
M. striata sarudnyi

El papamosques gris o matamosques (Muscicapa striata) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids que es pot observar als Països Catalans. A Mallorca, té altres noms vulgars com xícara, jua, enclotxamosques, pagofrigo, menjamosques, petxeta.^[2] Al País Valencià és conegut com a mastegatatxes.^[3]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Fa 14 cm de llargària total i 24 cm d'envergadura alar. Pesa 17 g.^[4] És bastant esvelt. Parts superiors de color bru grisenc i les inferiors blanquinoses amb el pit lleugerament llistat. Té unes estries fosques al cap, les ales llargues, les potes curtes i negres, el bec negre i el cap gros i arrodonit. Els exemplars immadurs són més marronosos que els adults.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Menja dípters i himenòpters, tot i que les mosques són el seu aliment predilecte i les captura després d'haver-les estat controlant des d'un lloc de guaita. És estiuenc i migrador. Pot arribar a viure 9 anys^[5] Se situa sobre branques i pals des d'on se llança, en vol ràpid, a la caça d'insectes voladors. Sovint es pot sentir un "clac", com si fos un esclafit de llengua, quan la presa és aglapida amb el bec.^[6]

Cria a Europa i hiverna a l'Àfrica tropical^[7] i meridional, i/o a l'Índia. Als Països Catalans ocupa ambients diversos, com marges de boscos, conreus i jardins, però no es troba a les muntanyes més altes. És molt abundant als pinars. També és present a les garrigues costaneres sempre que tinguin arbres d'un cert port on fer els nius. És una de les poques espècies d'ocells que ocupa l'alzinar essent-hi l'espècie més abundant després del ferrerico blau (Parus caeruleus).

Fa un niu aixoplugat en arbres, en plantes enfiladisses, en murs, etc., emprant molsa, llana, pèls i ho cimenta tot amb teranyines. Al maig-juny la femella hi pon 3 o 5 ous, que ella mateixa, principalment, cova al llarg de 13 dies. Ambdós pares s'encarreguen d'encebar els petits, que als 12-13 dies volen. Realitzen dues postes.^[8]