Papamosques gris

papamosques gris

Muscicapa striata
Exemplar fotografiat a Suffolk (Anglaterra).
Exemplars fotografiats a Alemanya.
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	22709192
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Passeriformes
Família	Muscicapidae
Gènere	Muscicapa
Espècie	Muscicapa striata Pallas, 1764
Subespècies
M. striata striata (nord-oest d'Àfrica i tot Europa llevat de les Balears, Còrsega, Sardenya i els Balcans) M. striata balearica (Illes Balears) M. striata gambagae M. striata inexpectata M. striata mongola M. striata neumanni (Àsia Menor, Grècia continental, Xipre, Creta i els Balcans). M. striata tyrrhenica (illes de la Mar Tirrena). M. striata sarudnyi

El papamosques gris o matamosques (Muscicapa striata) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids que es pot observar als Països Catalans. Al País Valencià és conegut com a mastegatatxes.

Abundor de noms a les Balears

A Mallorca rep els noms de becafigues, becafigo, papafigues, papafiga, papafigo, papafígol, pagof(r)igo, menjafigues, figuer (Mall), figuerol, blanqueta, jua, juia d’estiu (àrea de Sóller, Alaró, Bunyola i alt.), llosca (comarca d’Artà), caçamosques (a ponent de les Balears), capçotí (Menorca), matamosques (Son Servera, Son Carrió Manacor), enclotxamosques, menjamosques (Sant Joan i alt.), mosquero (Maria i voltants), pagofigo (Felanitx), petxeta. (àrea de Biniamar, Selva i alt.), pillamosques (Felanitx, Petra, Sineu), tatxeta (àrea de Lloret i alt.), xícara, xixera, xiguera, etxiguera, xipret (Menorca).

Morfologia

Fa 14 cm de llargària total i 24 cm d'envergadura alar. Pesa 17 g. És bastant esvelt. Parts superiors de color bru grisenc i les inferiors blanquinoses amb el pit lleugerament llistat. Té unes estries fosques al cap, les ales llargues, les potes curtes i negres, el bec negre i el cap gros i arrodonit. Els exemplars immadurs són més marronosos que els adults.

Ecologia

Menja dípters i himenòpters, tot i que les mosques són el seu aliment predilecte i les captura després d'haver-les estat controlant des d'un lloc de guaita. És estiuenc i migrador. Pot arribar a viure 9 anys Se situa sobre branques i pals des d'on se llança, en vol ràpid, a la caça d'insectes voladors. Sovint es pot sentir un "clac", com si fos un esclafit de llengua, quan la presa és aglapida amb el bec.

Cria a Europa i hiverna a l'Àfrica tropical i meridional, i/o a l'Índia. Als Països Catalans ocupa ambients diversos, com marges de boscos, conreus i jardins, però no es troba a les muntanyes més altes. És molt abundant als pinars. També és present a les garrigues costaneres sempre que tinguin arbres d'un cert port on fer els nius. És una de les poques espècies d'ocells que ocupa l'alzinar essent-hi l'espècie més abundant després del ferrerico blau (Parus caeruleus).

Fa un niu aixoplugat en arbres, en plantes enfiladisses, en murs, etc., emprant molsa, llana, pèls i ho cimenta tot amb teranyines. Al maig-juny la femella hi pon 3 o 5 ous, que ella mateixa, principalment, cova al llarg de 13 dies. Ambdós pares s'encarreguen d'encebar els petits, que als 12-13 dies volen. Realitzen dues postes.

• 

  Exemplar immadur fotografiat a Alemanya

• 

  Exemplar fotografiat a Lituània

• 

  Exemplars fotografiats a Alemanya

• 

  Papamosques gris fotografiat a Polònia

Enllaços externs

• Descripció i fotografies. (anglès)
• IUCN. (anglès)
• Animal Diversity Web. (anglès)
• Imatges i informació diversa d'aquest ocell. (anglès)
• Papamosques gris (en anglès). Encyclopedia of Life. 
• Vídeos de papamosques grisos (anglès)
• African Bird Image Database. (anglès)
• El papamosques gris a les Illes Britàniques. (anglès)
• Avibase. (català)
• Hàbitat i reproducció. (francès)
• Distribució geogràfica. (anglès)
• Informació sobre aquest ocell. (francès)
• Fotografies i enregistraments sonors del matamosques. (anglès)
• El papamosques gris al Principat de Catalunya. (català)
• Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
• http://www.youtube.com/watch?v=xOacAgxdJg0&list=PLE6337BD0D43454F6&index=7&feature=plpp_video