Paracentropogon zonatus
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Scorpaeniformes |
| Família | Tetrarogidae |
| Gènere | Paracentropogon |
| Espècie | Paracentropogon zonatus  (Weber, 1913)[1][2][3] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
Paracentropogon zonatus és una espècie de peix pertanyent a la família dels tetrarògids i a l'ordre dels escorpeniformes.[4][5]
Etimologia[modifica]
Paracentropogon deriva dels mots grecs παρά (para; al costat de, prop), κέντρον (kéntron; fibló) i pogon (barba).[6]
Descripció[modifica]
Fa 5,2 cm de llargària màxima.[7] 15 espines i 7 radis tous a l'única aleta dorsal. 3 espines i 5 radis tous a l'anal. La seua coloració varia entre el marró clapejat i el marró vermellós, sovint amb el musell blanquinós i una taca blanca a la part superior de l'espai interorbitari. Franja irregular i blanquinosa travessant la part anterior del peduncle caudal. Àrea basal de l'aleta caudal amb una banda clara. Part espinosa de les membranes dels radis dorsals força fesa. Origen de l'aleta dorsal situat per sobre del centre dels ulls. Dues espines a l'os lacrimal: l'anterior és curta, mentre que la posterior és situada en direcció cap enrere. Espina dura a la vora del preopercle.[8] Línia lateral contínua i amb 16-18 escates. 11-11 branquiespines. Aletes pectorals amb 2 espines i 11-11 radis tous.[9]
Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]
És un peix marí, associat als esculls (entre 10 i 40 m de fondària)[8] i de clima tropical,[10] el qual viu al Pacífic occidental central:[11] els fons rocallosos i les esquerdes dels esculls de corall[8] de les illes Filipines[7][12] i Indonèsia[8][13][3] (Papua Occidental).[14]
Observacions[modifica]
És inofensiu per als humans[10] i el seu índex de vulnerabilitat és de baix a moderat (27 de 100).[15]
Referències[modifica]
- ↑ Bleeker P., 1876. Mémoire sur les especes insulindiennes de la famille des Scorpénoides. Versl. Akad. Amsterdam, vol. 16. 1-100.
- ↑ Weber, M., 1913. Die Fische der Siboga-Expedition. E. J. Brill, Leiden. Fische Siboga Exped.: i-xii + 1-710, Pls. 1-12. [1]
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Catalogue of Life (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
- ↑ Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid, Espanya.
- ↑ 7,0 7,1 Herre, A. W. C. T., 1953. Check list of Philippine fishes. Res. Rep. U.S. Fish Wild. Serv., (20): 977 p. Pàg. 575.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Allen, G. R. i M. V. Erdmann, 2012. Reef fishes of the East Indies. Perth, Austràlia: Universitiy of Hawai'i Press, Volumes I-III. Tropical Reef Research. Pàg. 248.
- ↑ Morphology Data of Paracentropogon zonatus - FishBase (anglès)
- ↑ 10,0 10,1 FishBase (anglès)
- ↑ Poss, S. G., 1999. Scorpaenidae. Scorpionfishes (also, lionfishes, rockfishes, stingfishes, stonefishes, and waspfishes). P. 2291-2352. A: K. E. Carpenter i V. H. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 4. Bony fishes part 2 (Mugilidae to Carangidae). Roma, FAO. 2069-2790 p. Pàgs. 2297 i 2308.
- ↑ List of Marine Fishes reported from Philippines - FishBase (anglès)
- ↑ List of Marine Fishes reported from Indonesia - FishBase (anglès)
- ↑ Catalog of Fishes (anglès)
- ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
Bibliografia[modifica]
- Nijssen, H., L. van Tuijl i I. J. H. Isbrücker, 1982. A catalogue of the type-specimens of Recent fishes in the Institute of Taxonomic Zoology (Zoölogisch Museum), University of Amsterdam, els Països Baixos. Verslagen en Technische Gegevens, Instituut voor Taxonomische Zoöogie, Universiteit van Amsterdam, núm. 33: 1-173.
Enllaços externs[modifica]
- YouTube (anglès)