Parany de Mortimer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 d7 pd e7 nd f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 pd d6 e6 f6 nd g6 h6
a5 b5 bl c5 d5 e5 nl f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 pl f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 pl e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 pl d2 e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
Posició després de 5...c6. Les negres guanyen una peça.

El Parany de Mortimer és un parany d'obertura d'escacs de l'obertura Ruy López, anomenat així en honor a James Mortimer. El parany de Mortimer és un vertader parany en el sentit que les negres deliberadament fan una jugada fluixa tot esperant que les blanques facin un error.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Anàlisi[modifica]

1. e4 e5 2. Cf3 Cc6 3. Ab5 Cf6

El parany comença amb les negres jugant la Defensa berlinesa. Tot i que la berlinesa va ser molt més popular al segle xix que no pas al XX, aquesta "va ascendir als altars de la teoria quan Vladímir Kràmnik la va fer servir com a principal defensa per derrotar Garri Kaspàrov en el seu encontre del Campionat del món d'escacs del 2000."[1]

4. d3

Les blanques juguen una alternativa tranquil·la a les més comunes 4.0-0, 4.d4 o 4.Cc3 (aquesta última transposa a l'obertura dels quatre cavalls). I. A. Horowitz i Fred Reinfeld varen escriure que 4.d3 és un "moviment d'Steinitz, amb el qual va obtenir molt bons resultats al llarg del seu regnat com a campió del món."[2]

4... Ce7

La defensa Mortimer, amb l'intent de portar el cavall a g6. Aquest estrany moviment fa perdre temps i per això es considera inferior a altres moviments, però amaga un parany. Les blanques tenen moltes respostes acceptables, però caure en la temptació de capturar el peó negre d'e5 és un error.

5. Cxe5? c6! (vegeu el diagrama)

Atacant l'alfil blanc i amenaçant 6...Da5+. Si l'alfil es mou (6.Aa4 o 6.Ac4), les negres guanyen una peça amb 6...Da5+, enforquillant el rei i el cavall de les blanques.

6. Cc4

El millor intent de les blanques, cobrint a5 i prevenint així 6...Da5+, i amenaçant el mat de la coça amb 7.Cd6#.

6... d6! 7. Aa4 b5

Les negres enforquillen l'alfil i el cavall de les blanques, i guanyen una peça per dos peons.

Discussió[modifica]

Mortimer va jugar aquest aquesta defensa al Torneig d'escacs de Londres de 1883 contra Berthold Englisch, Samuel Rosenthal, i Josef Noa, i va perdre les tres partides.[3] Johannes Zukertort, el guanyador del torneig, també va jugar-lo contra Englisch, amb el resultat de taules.[4] Zukertort va escriure de 4...Ce7, "El sr. Mortimer reclama ser l'inventor d'aquest moviment. Ho vaig adoptar com una novetat."[5] La primera edició del tractat Chess Openings, Ancient and Modern analitza 5.Cc3 Cg6 6.0-0 c6 7.Aa4 d6 8.Ab3 i ara els autors mencionen tant 8...Ae6 com 8...Ae7 donant a les negres la igualtat.[6] Un xic més recentment, Horowitz i Reinfeld diuen de 4...Ce7, "Aquesta pèrdua de temps traient el cavall cap a una casella inferior bloqueja el desenvolupament de l'alfil de rei .... No obstant això, queda pel record que aquest swindle va estar de moda durant uns anys."[2]

Avui dia, 4.d3 es veu molt rarament, i 4...Ce7 encara menys. Aquests dos darrers moviments no es mencionen ni a Modern Chess Openings (on 4.d3 és relegat a un peu de nota, i només esmenta la resposta 4...d6)[7] ni a Encyclopedia of Chess Openings (la qual només menciona les respostes 4...d6 i 4...Bc5).[8]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]