Obertura dels quatre cavalls

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Obertura dels quatre cavalls
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 pd e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 __ b6 __ c6 nd d6 __ e6 __ f6 nd g6 __ h6 __
a5 b5 c5 d5 e5 pd f5 g5 h5
a4 _ b4 _ c4 _ d4 e4 pl f4 __ g4 h4
a3 b3 c3 nl d3 e3 f3 nl g3 h3
a2 pl b2 pl c2 pl d2 pl e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
Moviments 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Cc3 Cf6
ECO C47–C49
Classificació Obertura oberta
Sinònim(s) Defensa dels quatre cavalls
Partida dels quatre cavalls
Chessgames.com Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

L'obertura dels quatre cavalls és una obertura d'escacs que comença amb els moviments:

1.e4 e5
2.Cf3 Cc6
3.Cc3 Cf6

Aquesta és la seqüència concreta més comuna, però els cavalls es poden desenvolupar en qualsevol ordre, per arribar a la mateixa posició.

L'obertura és bastant popular entre els novells, ja que compleix estrictament el principi d'obertura de "desenvolupar els cavalls abans que els alfils". Va ser un dels cavalls de batalla de la família de les obertures obertes, fins i tot al més alt nivell, fins a la Primera Guerra Mundial. A partir de llavors es van quedar en el camí, juntament amb una sèrie d'altres obertures obertes. En aquest període els jugadors ambiciosos exploraren la Ruy López, creient que constituïa un intent per tal que les blanques poguessin aprofitar millor l'avantatge del primer moviment. En els 1990, l'obertura va tenir una certa renaixença, i és actualment vista a la praxis de tota mena de jugadors, des de novells fins a GMs.

La quatre cavalls condueix habitualment a una partida tranquil·la, amb joc posicional, tot i que hi ha algunes variants agudes. L'Enciclopèdia d'Obertures d'Escacs codifica la quatre cavalls amb els codis C49 (la variant simètrica, 4.Ab5 Ab4), C48 (4.Ab5 sense 4...Ab4), i C47 (alternatives a 4.Ab5).


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Variants[modifica]

El moviment 4.Ab5[modifica]

Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
8 a8 torre negra c8 alfil negre d8 dama negra e8 rei negre f8 alfil negre h8 torre negra 8
7 a7 peó negre b7 peó negre c7 peó negre d7 peó negre f7 peó negre g7 peó negre h7 peó negre 7
6 c6 cavall negre f6 cavall negre 6
5 b5 alfil blanc e5 peó negre 5
4 a4 _ b4 _ c4 _ e4 peó blanc 4
3 c3 cavall blanc f3 cavall blanc 3
2 a2 peó blanc b2 peó blanc c2 peó blanc d2 peó blanc f2 peó blanc g2 peó blanc h2 peó blanc 2
1 a1 torre blanca c1 alfil blanc d1 dama blanca e1 rei blanc h1 torre blanca 1
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
Variant espanyola

El moviment més comú de les blanques és 4.Ab5, la variant espanyola, després del qual les negres tenen tres alternatives principals.

La primera és 4...Ab4, la variant simètrica. Normalment provoca unes ràpides taules, però és possible per qualsevol dels dos bàndols de jugar a guanyar.

Les negres poden jugar més agressivament amb 4...Cd4, la variant Rubinstein. Les blanques no poden guanyar un peó amb 5.Cxe5, ja que les negres el recuperarien amb l'avantatge de la parella d'alfils després de 5...De7 6.Cf3 (6.f4 Cxb5 7.Cxb5 d6) Cxb5 7.Cxb5 Dxe4+ 8.De2 Dxe2+ 9.Rxe2 Cd5! 10.c4 a6! Les blanques juguen més sovint 5.Aa4, quan les negres normalment continuen amb un gambet amb 5...Ac5!? 6.Cxe5 0-0 7.Cd3 Ab6 8.e5 Ce8 seguit per ...d6. Una altra línia, que desanima molts jugadors de negres ambiciosos de jugar la variant Rubinstein, és 5.Cxd4 exd4 6.e5 dxc3 7.exf6 Dxf6 (7...cxd2+? 8.Axd2 Dxf6 9.0-0 és perillós per les negres) 8.dxc3 De5+. Això sovint condueix a unes ràpides taules després de 9.De2 Dxe2+.

En anys més recents, les negres han triat 4...Ad6!? amb èxit. Aquest moviment elimina l'amenaça de 5.Axc6, que es trobaria amb 5...dxc6 amb bona partida. Si les blanques juguen tranquil·lament, les negres es reagruparan amb ...0-0, ...Te8, ...Af8, i ...d6.

El moviment 4.d4[modifica]

Si les blanques juguen 4.d4, sorgeix una posició més oberta, pròpia de l'obertura escocesa, variant dels quatre cavalls, per ex. 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.d4 exd4 4.Cxd4 Cf6 5.Cc3. Aquesta variant fou jugada a la cinquena partida del matx de 1996 Deep Blue contra Garri Kaspàrov.

Una raó per la qual les blanques podrien preferir l'ordre de moviments de la quatre cavalls (3.Cc3) sobre el de l'escocesa (3.d4), rau en el temor que a 3.d4 exd4 4. Cxd4 les negres puguin triar 4...Ac5 o 4...Dh4, que evitaria que les blanques poguessin plantejar el gambet Belgrad (1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Cc3 Cf6 4.d4 exd4 5.Cd5!?). No és possible d'arribar a la posició del gambet Belgrad des de l'escocesa; de tota manera, el Belgrad és a molta distància en popularitat respecte de 5.Cxd4.

El moviment 4.Ac4?![modifica]

Una altra possibilitat és 4.Ac4?!, la variant italiana o prussiana, popular els anys 1880, tot i que aquesta línia es considera actualment inferior, segons Pinski, i un clar error segons l'MI Larry D. Evans.[1] Les negres poden mantenir la simetria amb 4...Ac5, que conduiria al tranquil Giuoco Pianissimo. Un millor ordre de moviments per les blanques per arribar a aquesta posició seria a través del Giuoco Piano amb 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Ac5 4.Cc3 Cf6. La línia és favorita d'alguns jugadors joves degut al desenvolupament simple i fàcil, però també ha estat emprada amb èxit per Nigel Short contra Antoaneta Stéfanova.[2]

En problema en jugar per arribar a aquesta posició via la quatre cavalls és que després de 4.Ac4?!, el pseudo-sacrifici d'un cavall amb 4...Cxe4!, amenaçant una forquilla, és un intent molt seriós de lluitar per l'avantatge. Ara, 5.Axf7+?, que sembla superficialment atractiva, entrega la parella d'alfils i el control central a les negres. Després de 5...Rxf7 6.Cxe4 d5 7.Ceg5+ Rg8, les negres ja estan amenaçant 8...e4, i després de 8.d3 h6 9.Ch3 Ag4, les negres tenen una posició molt poderosa, amb un alfil de caselles blanques sense oposició, un fort duet de peons al centre, i un rei segur, mentre que les blanques encara han de solucionar el tema del seu cavall desplaçat a h3, que sovint necessitarà ser reciclat via la seva casella d'origen, g1.

En lloc de 5.Axf7+?, una millor possibilitat per lluitar per la igualtat per les blanques és 5.Cxe4, tot i que 5...d5 recupera la peça amb una excel·lent partida, per ex., 6.Ad3 (6.Axd5? Dxd5 7.Cc3 Dd8 Estrin; 6.Ab5 dxe4 7.Cxe5 Dg5! Lärobok de Ludvig Collijn; 6.d4 dxc4 7.d5 Ce7 8.Cc3 c6 Cordel–Schupli, 1905) dxe4 7.Axe4 Ad6 8.d4 Cxd4 9.Cxd4 exd4 10.Dxd4 0-0 11.Ae3 (11.0-0?? Axh2+ guanya) De7 (Tartakower – Atkins, Londres 1922[3]) i ara la natural 12.0-0 Ae5 seria desagradable per les blanques.[4] A la línia anterior, més ambiciós és 8...exd4 9.Cxd4 0-0!?, com en una partida del matx entre Siegbert Tarrasch i Emanuel Lasker de 1916, que va dur a una victòria de les negres en 23 moviments.[5]

Un altre intent és 5.0-0!? transposant a una variant del gambet Boden–Kieseritzky.

El moviment 4.a3[modifica]

La tranquil·la jugada d'espera 4.a3 (anomenada variant Gunsberg) és una especialitat del Gran Mestre polonès Paweł Blehm. Les blanques no obtenen cap avantatge després de 4...d5 (una escocesa dels quatre cavalls amb colors canviats).

El moviment 4.Cxe5?![modifica]

Un gambet dubtós és 4.Cxe5?!, l'anomenat gambet Halloween. Després de 4...Cxe5 5.d4, les blanques tracten d'aprofitar el centre amb els seus peons i expulsar els cavalls negres de nou a les seves caselles d'origen. El Gran Mestre Larry Kaufman diu que aquesta línia es refuta amb 5...Cc6 6.d5 Ab4! 7.dxc6 Cxe4 8.Dd4 De7, que atribueix a Jan Pinski.[6] Segons el volum 11è de la sèrie d'obertures de Max Euwe, les negres tenen avantatge decisiu després de 4...Cxe5 5.d4 Cg6 6.e5 Cg8 7.Ac4 d5 8.Axd5 c6.[7]

El moviment 4.g3[modifica]

Ígor Glek ha promocionat 4.g3, preparant el desenvolupament de l'alfil a g2. Segons Pinski, les respostes principals de les negres són 4...Ac5 i 4...d5, ambdues reconegudes com a igualadores per les negres. El moviment 4...Cxe4, a l'estil del gambet Halloween, també ha estat triat a nivell de Gran Mestre, com ara en partides entre Ilià Smirin i Bartłomiej Macieja.[8]

Vegeu també[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. The Fork Trick, publicat a Chess Life abril 2000 i maig 2000 Facsímil en línia (chesscamp.net)
  2. Checkpoint no. 55, Carsten Hansen, ChessCafe.com, 2003, vegeu la revisió de The Four Knights.
  3. «Partida Tartakower - Atkins, Londres 1922» (en anglès). Chessgames.com.
  4. Dr. S. Tartakower i J. du Mont, 500 Master Games of Chess, Dover Publications, 1975, p. 53. ISBN 0-486-23208-5.
  5. Aquesta partida és analitzada per Jan Pinski a The Four Knights, i es pot veure aquí.
  6. Kaufman, Larry. The Chess Advantage in Black and White. McKay Chess Library, 2004, p. 328. ISBN 0-8129-3571-3. 
  7. A Breeze in the sleepy Four Knight's Game (anglès)
  8. «Ilya Smirin vs Bartlomiej Macieja, CZE-chT 0304 2003». ChessGames.com. [Consulta: 16 març 2010]. (anglès) i «Ilya Smirin vs Bartlomiej Macieja TCh-CZE Extraliga 2003-4 2004». ChessGames.com. [Consulta: 16 març 2010]. (anglès)

Bibliografia[modifica]

Bibliografia complementària[modifica]

Enllaços externs[modifica]