Defensa siciliana, variant Alapín
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Moviments | 1.e4 c5 2.c3 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ECO | B22 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Origen del nom | Semion Alapín | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Classificació | Defensa siciliana | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Chessgames.com | Fitxa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
En els escacs, la variant Alapín és una resposta a la defensa siciliana caracteritzada pels següents moviments:
- 1. e4 c5
- 2. c3
És batejada així en honor del mestre rus Semion Alapín (1856–1923). Durant molts anys no es va tenir en massa estima, ja que hom pensava que 2...d5 permetia a les negres tenir fàcil la igualtat.[1][2]
Avui, l'Alapín és considerada com una de les més sòlides i respectable anti-siciliana i usada per Grans Mestres tals com Ievgueni Svéixnikov, Eduardas Rozentalis, Serguei Tiviàkov i Drazen Sermek. Va ser jugada pels campions del món Viswanathan Anand, Garri Kaspàrov, Anatoli Kàrpov, Vesselín Topàlov i Vladímir Kràmnik.
L'Alapín també és vista de vegades en forma diferida, sobretot si les negres trien un segon moviment inusual després de 2.Cf3. Per exemple, després de 2.Cf3 a6 o 2.Cf3 Dc7, 3.c3 es veu sovint, ja que ni ...a6 ni ...Dc7 són moviments particularment útils contra l'Alapin.
 |
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs. |
Variants principals[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 |              | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
2...Cf6[modifica]
La línia principal d'aquesta variant és 2... Cf6 3. e5 Cd5 a la qual també s'hi arriba si les blanques ofereixen, i les negres refusen, el gambit Smith-Morra (1.e4 c5 2.d4 cxd4 3.c3 Cf6 4.e5 Cd5).
Les blanques tenen aquí diverses opcions, entre elles 4.d4, 4.Cf3, 4.g3 i 4.Ac4.
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 | | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
2...d5[modifica]
Aquesta és la principal alternativa a 2...Cf6 per les negres. La continuació normal és 3. exd5 Dxd5, una línia coneguda com la defensa Barmen.[3] 3.e5 hauria de transposar a la variant de l'Avanç de la defensa francesa si les negres responen amb 3...e6, però les negres tenen altres alternatives. Després de 3.exd5, 3...Cf6 és possible, però no és clar si les negres tenen suficient compensació per un peó.
Les opcions principals giren al voltant de:
- 4. d4 Cc6 i ara 5.dxc5 o 5.Cf3
- 4. d4 Cf6 5. Cf3 quan després de 5...e6 o 5...Ag4 les blanques poden intentar diversos moviments diferents.
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 | | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
2...e6[modifica]
Aquesta és la resposta més sòlida de les negres, preparant 3...d5. Té relació propera a la defensa francesa, a la qual sovint transposa. Les blanques poden transposar a la variant de l'avanç de la defensa francesa amb 3.d4 d5 4.e5. Alternativament, les blanques poden transposar en un altre ordre a la Tarrasch amb 3.d4 d5 4.Cd2, o intentar demostrar un lleuger avantatge amb 3.d4 d5 4.exd5 exd5 5.Ae3.
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 | | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
2...d6[modifica]
Aquesta és una resposta aguda. Les negres sovint ofereixen un gambit amb 3.d4 Cf6 4.dxc5 Cc6 (4...Cxe4?? 5.Da4+) 5.cxd6 Cxe4. Les blanques de vegades poden jugar tranquil·lament 3.d4 Cf6 4.Ad3, ocupant el centre i mantenint un cert avantatge espacial.
Altres intents[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 | | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
2...e5[modifica]
La partida normalment continua 3.Cf3 Cc6 4.Ac4, amb una sòlida posició per a les negres.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Siegbert Tarrasch va escriure, usant la notació descriptiva, "To 2.P-QB3? Black can advantageously reply with 2...P-Q4!." Siegbert Tarrasch, The Game of Chess, David McKay, 1938, p. 322. ISBN 978-1-880673-94-2 (1994 Hays Publishing edition).
- ↑ Walter Korn, igual que Tarrasch, va desestimar l'Alapín amb "2...P-Q4!=." Walter Korn, Modern Chess Openings, 11th Edition (normalment anomenada MCO-11), Pitman Publishing, 1972, p. 148. ISBN 0-273-41845-9
- ↑ «David Howell vs. Wang Yue (2012)». [Consulta: 31 gener 2012].
Bibliografia[modifica]
- Rozentalis, Eduardas i Harley, Andrew, Play the 2.c3 Sicilian (UK: Gambit Publications 2002) ISBN 1-901983-56-0
- Collins, Sam. Chess Explained: The c3 Sicilian. Gambit Publications, 2007. ISBN 978-1904600718.
- Chandler, Murray. The Complete c3 Sicilian. Intl Chess Enterprises, 1997. ISBN 1879479508.
- Emms, John. Starting Out: The c3 Sicilian. Everyman Chess, 2008. ISBN 1-85744-570-8.
- Sveshnikov, Evgeny. The Complete C3 Sicilian: The Alapin Variation by Its Greatest Expert. New in Chess, 2010. ISBN 9056913298.
Enllaços externs[modifica]
- Chess openings Sicilian, Alapin (B22)
- Una idea interessant a la siciliana Alapín Arxivat 2011-07-08 a Wayback Machine.
