Sistema Colle

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 pl e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 pl d3 bl e3 pl f3 nl g3 h3
a2 pl b2 pl c2 d2 nl e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 c1 bl d1 ql e1 rl f1 g1 kl h1
Chess zhor 26.png
Les blanques han aconseguit la configuració bàsica del Sistema Colle i estan preparades per avançar el peó a e4.

El Sistema Colle, també conegut com el Sistema Colle-Koltanowski, és una estratègia d'obertura d'escacs de les blanques introduït pel belga Edgar Colle als anys 1920, i més endavant desenvolupat per George Koltanowski. Aquesta variant de l'obertura del peó de dama és caracteritzat per un modest desenvolupament de les peces menors blanques per donar suport a un moviment de peó ràpid a la casella e4. És sòlid, però inflexible.

Colle i Koltanowski, cadascú varen guanyar molts torneigs en els anys 1920 i 1930. Colle acabà per davant de Tartakower, Euwe i Rubinstein en diverses vegades.[1] L'obertura fins i tot havia estat referida a com el “temut” Sistema Colle.[2] George Koltanowski, en el seu llibre, “El Sistema Colle” va dir que va oferia un “desenvolupament sòlid”, combinacions, un decent final, i dóna possibilitats “molt bones per a les blanques  de no perdre contra un jugador més fort”.[3] Tanmateix, jugadors com Capablanca i Tal varen trobar formes per a lluitar contra alguna de les seves línies.

Ignorant les respostes de les negres, només considerant els moviments de les blanques, el pla típic és de la següent manera: 1.d4 2.Cf3 3.e3 4.Ad3 5.0-0 6.Te1 7.c3 8.Cbd2 9.e4. És un esquema de desenvolupament perfectament sòlid, però, d'aplicació inflexible, sense poder oferir res més que d'igualtat contra una resposta vigorosa de les negres. Pot ser una bona eina per evitar variants de llibre, per les partides ràpides, o per forçar als adversaris a fer pensar abans d'hora. Actualment és considerat totalment innocu, i és rarament vist a nivells de Mestres.[4]

Sistema Colle–Zukertort[modifica]

Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
8 8
7 7
6 6
5 5
4 d4 peó blanc 4
3 b3 peó blanc d3 alfil blanc e3 peó blanc f3 cavall blanc 3
2 a2 peó blanc b2 alfil blanc c2 peó blanc d2 cavall blanc f2 peó blanc g2 peó blanc h2 peó blanc 2
1 a1 torre blanca d1 dama blanca f1 torre blanca g1 rei blanc 1
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
Sistema Colle–Zukertort

Una variant del Colle és el Sistema Colle-Zukertort (en honor a Johannes Zukertort), es caracteritza per un desenvolupament de l'alfil a b2. El pla típic és: 1.d4 d5 2.Cf3 e6 3.e3 Cf6 4.Ad3 c5 5.b3 Cc6 6.0-0 Ad6 7.Ab2 0-0. En aquesta variant les blanques normalment jugaran per fer un atac al flanc de rei, malgrat el seu desenvolupament aparentment innocu. Aquest sistema ha estat freqüentment emprat a nivell de Grans Mestres per Artur Iussúpov.

Plans estratègics[modifica]

El pla estratègic que es troba darrere del Sistema Colle és per un atac al flanc de rei. El cavall negre serà intercanviat a la casella e4, o apartat per l'avenç e4-e5. Això treu una vigilància a la casella h7, sovint habilitant un sacrifici clàssic d'alfil a h7 mentre s'inicia un atac d'escac i mat. Alguns autors fins i tot anomenen aquest sacrifici com a "sacrifici Colle".

Partides[modifica]

Una famosa victòria del Sistema Colle amb un inusual sacrifici Axh7 sacrifici és Colle–O'Hanlon, 1930.[5] Els analistes han discutit força sobre la solidesa teòrica d'aquest sacrifici durant molts anys.

1.d4 d5 2.Cf3 Cf6 3.e3 c5 4.c3 e6 5.Ad3 Ad6 6.Cbd2 Cbd7 7.0-0 0-0 8.Te1 Te8 9.e4 dxe4 10.Cxe4 Cxe4 11.Axe4 cxd4 12.Axh7+ Rxh7 13.Cg5+ Rg6 14.h4 Th8 15.Txe6+ Cf6 16.h5+ Rh6 17.Txd6 Da5 18.Cxf7+ Rh7 19.Cg5+ Rg8 20.Db3+ 1–0 (les negres abandonen)

Les negres tenen una gran varietat de respostes per a contraatacar el Sistema Colle. Una de les més dinàmiques és de l'estil de la defensa índia de dama. Les blanques pressionen el peó de e4, mentre que les negres estan apunt de soscavar el  centre de les blanques i atacar el flanc de dama. La tècnica és ben il·lustrada en la partida entre Colle i José Capablanca del 1929:[6]

1.d4 Cf6 2.Cf3 b6 3.e3 Ab7 4.Cbd2 e6 5.Ad3 c5 6.0-0 Cc6 7.c3 Ae7 8.e4 cxd4 9.Cxd4 0-0 10.De2 Ce5 11.Ac2 Dc8 12.f4 Aa6 13.Dd1 Cc6 14.Tf3 g6 15.C2b3 Cxd4 16.Cxd4 Ab7 17.De2 Ac5 18.Th3 Dc6 19.e5 Cd5 20.Df2 Axd4 21.cxd4 Tac8 22.Ad1 f6 23.Dh4 Tf7 24.Af3 Dc4 25.Ae3 Cxe3 26.Axb7 Cf5 27.De1 Tc7 28.Be4 Dxd4+ 29.Rh1 fxe5 30.Axf5 exf5 31.fxe5 Te7 32.Te3 Dxb2 33.e6 dxe6 34.Txe6 Rf7 0–1 (les blanques abandonen)

Referències[modifica]

  1. “Koltanowski-Phoenix Atac”.
  2. “Els Jocs immortals de Capablanca”.
  3. “Colle Sistema”. 1980.
  4. John Nunn
  5. Colle
  6. Colle

Bibliografia[modifica]

Llegir més[modifica]

Enllaços externs[modifica]