Defensa Philidor

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Defensa Philidor
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 pd e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 pd f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 pl f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 nl g3 h3
a2 pl b2 pl c2 pl d2 pl e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
Moviments 1.e4 e5 2.Cf3 d6
ECO C41
Naixement 1867
Origen del nom François-André Danican Philidor
Classificació Obertura oberta
Explorador d'obertures de Chessgames.com

La defensa Philidor és una obertura d'escacs que es caracteritza pels moviments:

1.e4 e5
2.Cf3 d6

Rep el seu nom del famós escaquista del segle xviii François-André Danican Philidor, qui la va defensar com a una alternativa a la més habitual 2...Cc6. La seva idea original consistia a lluitar posteriorment contra el centre blanc amb ...f7–f5.

Actualment, la defensa Philidor és reconeguda com a sòlida, tot i que passiva per les negres, i no és massa emprada al màxim nivell, llevat de com a alternativa a les molt analitzades obertures que poden sorgir després de la més normal 2...Cc6.

El Codi ECO per la defensa Philidor és el C41.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Utilització[modifica | modifica el codi]

La Philidor fou l'obertura d'una de les partides més famoses de tots els temps, la partida de l'òpera, jugada el 1858 entre el mestre americà Paul Morphy i dos forts aficionats, el noble alemany Carles II de Brunswick i l'aristòcrata francès comte d'Isouard. La partida va continuar 3.d4 Ag4, que seria una desviació de les línies estàndard modernes.

A data de 2004, no hi ha jugadors d'elit que emprin la Philidor amb regularitat, tot i que Étienne Bacrot i Liviu-Dieter Nisipeanu hi han experimentat ocasionalment. De tota manera, la seva popularitat a nivell magistral, s'ha incrementat una mica els darrers vint anys.[1]

Línies amb 3.d4[modifica | modifica el codi]

Amb 3. d4 les blanques immediatament s'enfronten a la qüestió del centre. En aquesta posició, les negres tenen diverses opcions.

3...exd4[modifica | modifica el codi]

La resposta més comuna de les negres és 3... exd4 que alleugereix la tensió central, tot i que abandona el centre. Després de 4. Cxd4 Cf6 5. Cc3, les negres normalment continuen ...Ae7 i ...0-0 i aconsegueixen una forta posició defensiva.

En aquesta línia les negres poden també fianquetar el seu alfil a g7, tot i que això no és habitual. Bent Larsen ho va fer en algunes partides, inclosa una que acabà en taules contra Mikhaïl Tal el 1969.

En lloc de 4.Cxd4, les blanques també poden fer 4. Dxd4, com feia Paul Morphy, intentant 4... Cc6 5. Ab5 Ad7 6. Axc6 Axc6 7. Cc3 Cf6 8. Ag5 seguit de 0-0-0. Aquesta línia es va jugar en moltes partides del segle xix.

Variant Hanham[modifica | modifica el codi]

Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
8 a8 torre negra c8 alfil negre d8 dama negra f8 torre negra g8 rei negre 8
7 a7 peó negre b7 peó negre d7 cavall negre e7 alfil negre f7 peó negre g7 peó negre h7 peó negre 7
6 c6 peó negre d6 peó negre f6 cavall negre 6
5 e5 peó negre 5
4 a4 peó blanc c4 alfil blanc d4 peó blanc e4 peó blanc 4
3 c3 cavall blanc f3 cavall blanc 3
2 b2 peó blanc c2 peó blanc f2 peó blanc g2 peó blanc h2 peó blanc 2
1 a1 torre blanca c1 alfil blanc d1 dama blanca f1 torre blanca g1 rei blanc 1
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
L'objectiu negre a la variant Hanham – la defensa d'un punt fort a e5

L'altra opció principal per les negres és la de mantenir la tensió central i establir un esquema amb ...Cbd7, ...Ae7, i ...c6. Aquest pla rep el nom de variant Hanham (en honor al mestre estatunidenc James Moore Hanham) i fou afavorit per Aron Nimzowitsch.

Una línia habitual és: 3... Cf6 4. Cc3 Cbd7 5. Ac4 Ae7 6. 0-0 (6.Cg5 és una alternativa interessant: després de 6...0-0 7.Axf7+ Txf7 8.Ce6 De8 9.Cxc7 Dd8 10.Cxa8, les blanques tenen material de més, però les negres poden prendre una forta iniciativa, per exemple amb 10...b5 11.Cxb5 Da5+) 6... 0-0 7. a4 (per evitar ...b5) 7... c6 (vegeu el diagrama).

El GM Larry Kaufman, al seu llibre The Chess Advantage in Black and White, destaca que la variant Hanham aspira a mantenir el peó negre a e5, de manera anàloga a les línies tancades de la Ruy López, i opina que "seria bastant popular, al nivell de les millors defenses contra 1.e4, excepte pel detall desagradable que les negres no poden assolir aquesta posició de manera forçada."[2]

Com a alternativa a 4.Cc3 en resposta al moviment negre 3...Cf6, d'acord tant amb Kaufman com amb el GM Christian Bauer, les blanques retenen cert avantatge amb: 4. dxe5! Cxe4 5. Dd5! Cc5 6. Ag5 Ae7 7. exd6 Dxd6 8. Cc3.[3][4]

Ordre de moviments alternatiu[modifica | modifica el codi]

Les negres de vegades escullen 3... Cd7 intentant 4.Cc3 Cgf6, assolint així la variant Hanham. Però en aquest cas 4. Ac4! és desagradable per les negres, ja que 4...Cgf6 perd per 5.Ng5, i 4...Ae7 perd un peó degut a 5.dxe5 Cxe5 (5...dxe5?? 6.Dd5! guanya) 6.Cxe5 dxe5 7.Dh5![3][5]

De manera que ...

4... c6 és la millor per les negres, però deixa les blanques amb l'avantatge de la parella d'alfils després de 5. 0-0 Ae7 6. dxe5 dxe5 (6...Cxe5 perd un peó degut a 7.Cxe5 dxe5 8.Dh5) 7. Cg5! Axg5 8. Dh5! De7 9. Dxg5 o 9. Axg5.[6]

Experiments de les negres per assolir la variant Hanham[modifica | modifica el codi]

En anys recents, les negres han experimentant amb altres ordres de moviments per intentar arribar a la variant Hanham mentre eviten les variants 3...Cf6 4.dxe5! i 3...Cd7 4.Ac4!

Una d'aquestes línies és 1. e4 d6 2. d4 Cf6 3. Cc3 Cbd7 intentant 4.Cf3 e5. De tota manera, les blanques es poden desviar amb 4. f4!?[7][8] o fins i tot 4. g4!?[9]

Un altre intent és 1. e4 d6 2. d4 Cf6 3. Cc3 e5 que transposa a la variant Hanham després de 4. Cf3 Cbd7, però les blanques poden triar en canvi elp etit avantatge que resulta de 4. dxe5 (Kaufman opina que 4.Cge2 també és promisori) 4... dxe5 5. Cxd8+ Rxd8 6. Ac4.[8] Després de 4.dxe5, Bauer conclou que "les blanques estan una mica millor" però que "han de jugar acuradament, ja que les negres no tenen massa a témer després de 6.Ac4, triant qualsevol de les tres alternatives vàlides, 6... Re8, 6... Ab4, o 6... Ae6. Llavors 7. Axe6 fxe6 i la posició roman molt difícil d'assaltar."[10]

La intenció original de Philidor: 3...f5[modifica | modifica el codi]

Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
8 a8 torre negra b8 cavall negre c8 alfil negre d8 dama negra e8 rei negre f8 alfil negre g8 cavall negre h8 torre negra 8
7 a7 peó negre b7 peó negre c7 peó negre g7 peó negre h7 peó negre 7
6 d6 peó negre 6
5 e5 peó negre f5 peó negre 5
4 d4 peó blanc e4 peó blanc 4
3 f3 cavall blanc 3
2 a2 peó blanc b2 peó blanc c2 peó blanc f2 peó blanc g2 peó blanc h2 peó blanc 2
1 a1 torre blanca b1 cavall blanc c1 alfil blanc d1 dama blanca e1 rei blanc f1 alfil blanc h1 torre blanca 1
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
3...f5!? – l'intent original de Philidor

Una aproximació més agressiva per les negres després de 3.d4 és 3... f5!?, actualment anomenat el gambet Philidor, un moviment que va recomanar el mateix Philidor. Segons Philidor, el moviment 3...f5 també es pot fer després de 3.Ac4, que podria conduir a posicions úniques després de 3.Ac4 f5 4.d3 c6, possiblement seguit de f5–f4, b7–b5, a7–a5, i fins i tot g7–g5 i h7–h5, quan tots els peons de les negres s'haurien mogut abans que qualsevol peça.[11]

Al segle xix, 3...f5 també va ser jugada per Paul Morphy. El moviment pot dur a posicions més obertes que les altres línies, però es considera dubtós.[12][13] D'altres, nogensmenys, mantenen que 3...f5 és una idea vàlida. El GM Tony Kosten tracta el moviment amb respecte a la seva monografia sobre l'obertura.[14] El moviment també va ser jugat per David Bronstein i Teimur Radjàbov.

Les principals alternatives després de 3.d4 f5 són:

  • 4. Ac4 després de la qual les negres haurien de contestar 4... exd4
  • 4. Cc3 també cal respondre-la amb 4... exd4[15]
  • 4. dxe5 força les negres a entrar en variants complicades amb 4... fxe4
  • 4. exf5 e4

Totes aquestes línies duen, amb joc correcte, a un petit avantatge per les blanques.

3...Ag4?![modifica | modifica el codi]

Inferior és 3... Ag4?!, degut a 4. dxe5 Axf3 (alternativament, les negres poden entregar un peó amb 4...Cd7?!, el conegut com a gambet del Duc de Brunswick) 5. Dxf3 dxe5 6. Ac4 que dóna a les blanques l'avantatge de la parella d'alfils en una posició oberta. (Ara la "natural" 6...Cf6? permet que les blanques guanyin un peó amb 7.Db3. Així es va jugar a la famosa partida de l'òpera, quan Paul Morphy amb blanques va refusar de guanyar el peó per conservar una forta iniciativa després de 7...De7 8.Cc3.)

La línia amb 3.Ac4[modifica | modifica el codi]

Un intent alternatiu per les blanques és jugar 3. Ac4, i endarrerir d2–d4, o deixar-lo definitivament de banda per fer d2–d3.

3.Ac4 és també una via per les blanques per intentar el parany de Légal.

3...Cc6 fa sorgir la defensa París.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. «La Philidor a Chessgames.com» (en anglès). [Consulta: 17 juny 2013].
  2. Kaufman 2004, p. 65.
  3. 3,0 3,1 Kaufman 2004, p. 69.
  4. Bauer 2006, p. 32.
  5. Bauer 2006, p. 16.
  6. Bauer 2006, pp. 17-22.
  7. Bauer 2006, p. 179.
  8. 8,0 8,1 Kaufman 2004, p. 199.
  9. Bauer 2006, pp. 197–206.
  10. Bauer 2006, p. 174.
  11. François André Philidor, Analyse du jeu des Échecs, 1749.
  12. Kaufman 2004, p. 22.
  13. Bauer 2006, pp. 22-32.
  14. Tony Kosten, Winning with the Philidor, Batsford Chess, 1992.
  15. Anàlisis més recents sobre aquesta línia poden trobar-se aquí.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]