Variant del peó enverinat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Variant del peó enverinat
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 e8 kd f8 bd g8 h8 rd Chess zver 26.png
a7 b7 pd c7 d7 e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 pd b6 c6 d6 pd e6 pd f6 nd g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 bl h5
a4 b4 c4 d4 nl e4 pl f4 pl g4 h4
a3 b3 c3 nl d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 qd c2 pl d2 ql e2 f2 g2 pl h2 pl
a1 rl b1 c1 d1 e1 kl f1 bl g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
Moviments 1.e4 c5 2.Cf3 d6 3.d4 cxd4 4.Cxd4 Cf6 5.Cc3 a6 6.Ag5 e6 7.f4 Db6 8.Dd2 Dxb2
ECO B97
Classificació Defensa siciliana
Chessgames.com Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

La variant del peó enverinat és el nom que rep qualsevol de les diverses variants d'obertura en què hom diu que un peó és "enverinat" perquè capturar-lo podria derivar en problemes posicionals o pèrdues materials. La més coneguda d'aquestes, és una línia de la variant Najdorf de la defensa siciliana, que comença amb els moviments:

1.e4 c5
2.Cf3 d6
3.d4 cxd4
4.Cxd4 Cf6
5.Cc3 a6
6.Ag5 e6
7.f4 Db6

i després d'aquesta seqüència 8.Dd2 normalment es continua Dxb2, acceptant el peó-b2 «enverinat». Les blanques també poden fer 8.Cb3, protegint el peó.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Història[modifica]

Un dels pioners d'aquesta línia fou David Bronstein, qui va empatar el matx pel Campionat del món de 1951 contra Mikhaïl Botvínnik 12–12. Bobby Fischer posteriorment també va fer servir la variant, jugant-la de manera molt reeixida.

La línia va obtenir un gran renom a partir de quan fou jugada a la 7a[1] i l'onzena partides[2] del Campionat del món de 1972 entre Fischer i Spassky. En ambdues partides Fischer duia negres i acceptà el peó. A la primera, va assolir una posició segura amb un confortable avantatge material, però només féu taules. A la segona, Spassky va sorprendre Fischer amb una novetat teòrica i va guanyar la partida després d'una pobra defensa de Fischer, tot permetent que Spassky li atrapés la dama, i provocant l'única derrota de Fischer en la variant del peó enverinat.

La línia va ser emprada reeixidament per altres jugadors d'elit, inclosos els campions del món Garri Kaspàrov, Viswanathan Anand, i fins i tot Anatoli Kàrpov. Roman com una de les més teòricament importants variants de la defensa siciliana. En èpoques més recents, la línia ha esdevingut un camp de batalla popular en escacs per ordinador, amb els programadors intentant de «treure's del llibre» els uns als altres tot aprofundint progressivament més i més en les diferents línies de la variant. Com a resultat, la línia ha estat profundament investigada, i sembla que condueix a les taules amb un joc perfecte per ambdós bàndols.[3]

Altres línies[modifica]

També hi ha una variant del peó enverinat a la variant Winawer de la defensa francesa: 1.e4 e6 2.d4 d5 3.Cc3 Ab4 4.e5 c5 5.a3 Axc3+ 6.bxc3 Ce7 7.Dg4 Dc7 8.Dxg7 Tg8 9.Dxh7 cxd4 10.Ce2 Cbc6 (o 10.Rd1 Cd7). Com a la variant del peó enverinat de la siciliana Najdorf, la línia provoca importants debilitats a ambdós bàndols, i pot conduir a línies extremadament complexes. Les blanques poden atacar al flanc de rei i intentar d'explotar el seu peó-h passat, mentre les negres lluiten per destruir el centre.

També hi ha una variant del peó enverinat al gambet letó: 1.e4 e5 2.Cf3 f5 3.Ac4 fxe4 4.Cxe5 Dg5?! una variant que duu a un joc extremadament agut, i que es considera dubtosa i no és massa emprada actualment. Malgrat tot, Graham Burgess diu que «no és totalment dolenta».

Referències[modifica]

  1. «Boris Spassky vs Robert James Fischer (1972) - 7a partida» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 1r maig 2013].
  2. «Boris Spassky vs Robert James Fischer (1972) - 11a partida» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 1r maig 2013].
  3. «Do Playchess Books get tuned against me?» (en anglès). rybkaforum.net. [Consulta: 1r maig 2013].