Contragambit Blumenfeld
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Moviments | 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 e6 4.Cf3 b5 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ECO | E10 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Origen del nom | Benjamin Blumenfeld | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Classificació | defensa Benoni | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Sinònim(s) | gambit Blumenfeld | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Chessgames.com | Fitxa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El contragambit Blumenfeld és una obertura d'escacs caracteritzada pels moviments 3...e6 4.Cf3 b5 dins la defensa Benoni i que es planteja després de:
- 1.d4 Cf6
- 2.c4 c5
- 3.d5 e6
- 4.Cf3 b5
o alternativament:
- 1.d4 Cf6
- 2.c4 e6
- 3.Cf3 c5
- 4.d5 b5
De fet, són possibles fins a 30 diferents ordres de jugades per arribar a aquesta posició.[1] L'Enciclopèdia d'Obertures d'Escacs classifica el contragambit Blumenfeld sota el codi E10 (1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.Cf3).
Consideracions generals
[modifica]Les negres sacrifiquen un peó de flanc per tal de construir un imponent centre amb peons a c5, d5 i e6. El desenvolupament natural dels alfils a b7 i d6, combinat amb la columna semioberta-f per una torre, tendeix a facilitar el joc de les negres al flanc de rei. D'altra banda, les blanques intentaran contraatacar al centre tot jugant e4 en algun moment, i també cal tenir en compte que el seu peó addicional al flanc de dama els ofereix certa iniciativa en aquella banda de l'escaquer.
Origen
[modifica]L'obertura rep el seu nom en honor del Mestre rus Benjamin Blumenfeld, i fou practicada més tard pel Campió del món Aleksandr Alekhin.
La posició d'obertura es pot assolir també a partir del gambit Benko (1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 b5 4.Cf3 e6). Entre les possibles continuacions hi ha 5.dxe6 (Kan–Goldenov, 1946), 5.Ag5 (Vaganian–K. Grigorian, 1971), 5.e4, o 5.a4 (Rubinstein–Spielmann, 1922),[2] mentre que 5.Ag5 seria la continuació més freqüent.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Opening Report: 1.d4 Nf6 2.c4 e6 3.Nf3 c5 4.d5 b5 (1914 games)». Arxivat de l'original el 2019-09-04. [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ Kasparov, Gary; Raymond Keene. Batsford Chess Openings. B. T. Batsford, London, 1982. ISBN 0-7134-2114-2.
Bibliografia
[modifica]- Alterman, Boris. The Alterman Gambit Guide: Black Gambits 1. Quality Chess, 2011. ISBN 978-1906552541.
- Landa, Konstantin «A Simple and Effective Variation against the Terrible Blumenfeld?». New in Chess Yearbook, 84, 2007, pàg. 227-230.
- Przewoznik, Jan; Pein, Malcolm. The Blumenfeld Gambit. Pergamon Chess, 1991. ISBN 0-08-037132-9.
