Anell de Maróczy

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 d7 pd e7 pd f7 pd g7 h7 pd
a6 b6 c6 nd d6 e6 f6 g6 pd h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 pl d4 nl e4 pl f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 d2 e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
Una típica posició de l'Anell de Maróczy, que sorgeix de la variant del drac accelerat.

L'Anell de Maróczy, o Mur de Maróczy, conegut en anglès com a Maróczy Bind, literalment, lligadura de Maróczy, és una formació de peons en escacs, que deu el seu nom al Gran Mestre hongarès Géza Maróczy, i que és jugada principalment, tot i que no de manera exclusiva, contra la defensa siciliana. Es caracteritza per la situació de peons blancs a c4 i e4, un cop el peó-d blanc ha estat canviat pel peó-c de les negres. Els peons c i e de les blanques controlen la casella d5, fent difícil per les negres d'alliberar la seva posició amb ...d5; les negres sovint opten per fer ...d6, i molt sovint fan servir una formació tipus Hedgehog contra l'Anell.

Història[modifica]

La primera partida coneguda en què es mostrà l'anell de Maróczy fou Swiderski–Maróczy, Montecarlo 1904.[1] Estranyament, no es coneixen partides en què en Maróczy jugués així amb blanques. De tota manera, l'edició de març-abril de 1906 de Wiener Schachzeitung reproduïa, de Magyar Sakklap els comentaris de Maróczy a la partida TarraschMarshall, Nuremberg (matx) 1905 (la qual començà 1.e4 c5 2.d4 cxd4 3.Cf3 a6 4.Cxd4 g6 5.Ae2 Ag7 6.Cc3 Cc6). "En quatre moviments consecutius (del 3 al 6) Maróczy va destacar el valor del moviment c4."[2]

Durant algunes dècades, es considerava en general que permetre plantejar l'anell era una mena de greu errada posicional per les negres.[3] Per exemple, Harry Golombek, a Capablanca's 100 Best Games of Chess (1947), dóna un signe d'interrogació a la quarta jugada negra a la línia 1.e4 c5 2.Ce2 d6 3.d4 cxd4 4.Cxd4 g6, una forma de variant del drac accelerat de la defensa siciliana, tot indicant que 4...Cf6 era "necessària" per obligar les blanques a bloquejar el seu peó-c amb 5.Cc3 i així evitar l'anell. Golombek dóna un signe d'admiració a 5.c4, establint l'anell, tot explicant que "Aquest fort moviment dóna a les blanques el control del centre i ara les negres tenen difícil de contraatacar."[4] Reuben Fine, escrivint el 1948, també considerava l'anell com a molt fort per les blanques.[5]

A començaments dels 1950, l'anell de Maróczy va començar a ser menys temut, quan es van trobar nous mètodes per les negres per combatre'l. La novena edició de Modern Chess Openings (1957) indicava que les negres s'havien "deixat anar" de les lligadures de l'anell.[6] Larry Evans va escriure a la desena edició (1965) que en resposta al dragó accelerat, l'anell de Maróczy "va ser un cop considerat com a refutació, però ara ha perdut molta de la seva pegada. Les blanques retenen avantatge d'espai, però la posició de les negres és fermament assentada."[7] Aquest ha romàs com el punt de vista actual, tot i que alguns comentaristes recents han emfatitzat que les negres han de buscar contrajoc actiu, o si no seran "escanyades".[8][9] De tota manera, John Nunn i Joe Gallagher observen:[10]

Tot i que l'anell de Maroczy és una mica passiu per les negres, jugadors com Larsen, Petursson i Velimirović han demostrat que amb paciència, i esperant un error de concentració de les blanques, aquesta línia pot oferir possibilitats de guanyar per les negres. L'opinió teòrica és que les blanques han de mantenir un lleuger avantatge, però ningú ha de creure que aquesta és una línia en què les blanques no puguin perdre.

Línies d'obertura freqüents[modifica]

Entre les línies d'obertura en què sovint s'assoleix un anell de Maróczy hi ha:

  • El dragó accelerat de la defensa siciliana: 1.e4 c5 2.Cf3 Cc6 3.d4 cxd4 4.Cxd4 g6, seguit de 5.c4. (Vegeu el diagrama.)
  • La variant Taimanov de la siciliana: 1.e4 c5 2.Cf3 e6 3.d4 cxd4 4.Cxd4 Cc6, seguit de 5.Cb5 d6 6.c4.
  • La variant Kan de la siciliana: 1.e4 c5 2.Cf3 e6 3.d4 cxd4 4.Cxd4 a6, seguit de 5.c4.
  • La variant Petrossian de la defensa índia de dama: 1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.Cf3 b6 4.a3 Aa6 5.Dc2 Ab7 6.Cc3 c5 7.e4 cxd4 8.Cxd4.
  • La variant clàssica de la defensa Nimzoíndia: 1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.Cc3 Ab4 4.Dc2 c5 5.dxc5, seguit posteriorment per e4.
  • La variant Moscou de la siciliana: 1.e4 c5 2.Cf3 d6 3.Ab5+ Ad7 4.Axd7 Dxd7 5.c4, seguit de d4 i ...cxd4.
  • A la formació Hedgehog, l'oponent (normalment les blanques) poden optar per l'anell de Maróczy, per exemple: 1.c4 c5 2.Cf3 Cf6 3.g3 b6 4.Ag2 Ab7 5.Cc3 e6 6.0-0 a6 7.d4 cxd4 8.Dxd4 d6 9.e4 Ae7 10.b3 Cbd7.
  • La variant Chekhover de la defensa siciliana: 1. e4 c5 2. Cf3 d6 3. d4 cxd4 4.Dxd4 Cc6 5. Ab5 Ad7 6. Axc6 Axc6 7. c4.
  • La variant de l'avenç del gambet Smith-Morra declinat: 1.e4 c5 2.d4 cxd4 3.c3 d3 4.c4.

Notes i referències[modifica]

  1. «Partida Swiderski-Maróczy, Montecarlo 1904» (en anglès). ChessGames.com. [Consulta: 15 octubre 2011].
  2. Edward Winter, Kings, Commoners and Knaves: Further Chess Explorations, Russell Enterprises, 1999, pp. 147-48. ISBN 1-888690-04-6.
  3. La quarta edició de Modern Chess Openings, publicada el 1925, n'és un típic exemple. Els autors indiquen que a la defensa siciliana 2...Cc6 seguida de ...g6 i ...Ag7 "és ara poc jugat, perquè permet les blanques obtenir un gran control del tauler mercès a l'atac Maróczy". R. C. Griffith, J. H. White, i M. E. Goldstein, Modern Chess Openings (4a ed. 1925), Whitehead & Miller, p. 191.
  4. H. Golombek, Capablanca's 100 Best Games of Chess, David McKay, 1978, p. 154, ISBN 0-679-14044-1 (comentant la partida Capablanca-Yates, Bad Kissingen 1928).
  5. Fine indicà (convertint la seva notació descriptiva en notació algebraica) que 1.e4 c5 2.Cf3 Cc6 3.d4 cxd4 4.Cxd4 g6 "permet el fort anell de Maróczy 5.c4!" Reuben Fine, Practical Chess Openings, David McKay, 1948, p. 409. L'única columna d'anàlisi que dóna acaba amb un gran avantatge per les blanques. Id., p. 428.
  6. Walter Korn i John W. Collins, Modern Chess Openings (9a ed. 1957), Pitman Publishing Corporation, p. 117.
  7. Larry Evans, Modern Chess Openings (10a ed. 1965), Pitman Publishing Corporation, p. 183.
  8. Nick de Firmian indica que 1.e4 c5 2.Cf3 Cc6 3.d4 cxd4 4.Cxd4 g6 5.c4 "condueix a un tipus de partida tranquil·la, més posicional, que 5.Cc3, "ara les negres acabaran estrangulades si no poden trobar un joc actiu". Nick de Firmian, Modern Chess Openings (15a ed. 2008), Random House Puzzles & Games, p. 271. ISBN 978-0-8129-3682-7. Quatre de les sis columnes d'anàlisi a MCO-15 acaben amb una valoració d'avantatge per les blanques. Id. pp. 287-89.
  9. Similarlment, en Garri Kaspàrov i en Raymond Keene indiquen en la mateixa posició, "si el blanc està a l'altura, les negres patiran per la manca d'espai i poden ser escanyades lentament". Garri Kaspàrov i Raymond Keene, Batsford Chess Openings 2, Collier Books, 1989, p. 285. ISBN 0-02-033991-7.
  10. John Nunn and Joe Gallagher, Beating the Sicilian 3, Henry Holt, 1995, p. 144. ISBN 0-8050-4227-X.