Obertura Benko

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Obertura Benko
abcdefgh
8
Chessboard480.svg
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
g8 negres cavall
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
d7 negres peó
e7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
g3 blanques peó
a2 blanques peó
b2 blanques peó
c2 blanques peó
d2 blanques peó
e2 blanques peó
f2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
f1 blanques alfil
g1 blanques cavall
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Moviments1.g3
ECOA00
NaixementPal Benko contra Bobby Fischer, 1962, Torneig de Candidats, Curaçao
Origen del nomPal Benko
ClassificacióObertura de flanc
Chessgames.comFitxa

L'obertura Benko (també coneguda com a obertura hongaresa, obertura Barcz, obertura Bile o obertura del fianquet de rei), és una obertura d'escacs caracteritzada pel següent moviment:

1. g3

La jugada 1.g3 és un primer moviment molt popular, ja que dels vint moviments possibles a l'inici d'una partida, aquesta ocupa el cinquè lloc en popularitat. És usual continuar amb 2.Ag2, fent el fianchetto d'alfil. Normalment es transposa en una altra obertura com l'obertura catalana, l'Atac indi de rei o alguna variant de l'obertura anglesa. El moviment 1.g3 també pot seguir com 1...e5 2.Ag2 d5 3.Cf3 seguit de 4.0-0 en què les blanques han fet el desenvolupament i tenen el rei resguardat mentre que les negres tenen el centre amb dos peons.

El nom de l'obertura és en honor a Pal Benko, qui la va utilitzar per derrotar a Bobby Fischer i Mikhail Tal en les rondes u i tres del Torneig de Candidats el 1962 a Curaçao, que formava part del cicle del Campionat del món del 1963.[1] Benko va fer servir aquesta obertura les primeres onze vegades que va jugar en blanques en aquest torneig.[2]

Tot i ser un dels primers moviments més comuns, l'Enciclopèdia d'obertures d'escacs no té un codi específic dedicat a 1.g3. El moviment és classificat com A00,[3] i la majoria de les partides transposaran a alguna altra obertura amb un altre codi.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Respostes de les negres[modifica]

1...d5[modifica]

La resposta més comuna és 1...d5.

  • Les blanques poden continuar 2.Cf3, que en general s'arriba per 1.Cf3 d5 2.g3 (Sistema Barcza). Llavors les negres haurien de jugar 2...Cf6 (Atac indi de rei, A07), o 2...c6 (Atac indi de rei, A07).
  • Les blanques també poden continuar 2.Ag2. Les negres haurien de jugar 2...Cf6 (obertura no comuna). Aquestes respostes porten a l'atac indi de rei (A07) o a romandre una obertura no comuna. O les negres podrien jugar 2...e5 (obertura no comuna), que portaria a una altra línia d'una obertura no comuna.

1...g6[modifica]

abcdefgh
8
Chessboard480.svg
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
g8 negres cavall
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
d7 negres peó
e7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres alfil
h7 negres peó
g6 negres peó
g3 blanques peó
a2 blanques peó
b2 blanques peó
c2 blanques peó
d2 blanques peó
e2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques alfil
h2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
g1 blanques cavall
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
1. g3 g6 2. Ag2 Ag7

Una resposta simètrica és 1...g6.

  • Les blanques poden continuar 2.c4, que en general s'arriba per 1.c4 g6 2.g3 (veure Obertura anglesa). Llavores les negres podrien jugar 2...Ag7 (obertura anglesa, A1), o podrien jugar 2...Cf6 (obertura anglesa, A1).
  • Les blanques podrien també continuar amb 2.Ag2. Les negres quasi sempre juguen 2...Ag7 (obertura no comuna); altres moviments són possibles, però normalment juguen a la primera. Els moviments 3.c4 i 3.Cf3 transposen. Aquesta portaria a l'obertura anglesa (A36 i A15), Atac indi de rei (A07), o l'obertura Réti (A04). Els moviments 3.d4 i 3.e4 són línies independents, que porten a altres línies d'obertura no comunes.

1...Cf6[modifica]

Aquest és la resposta menys forta de les negres. Les blanques poden transposar, però no tenen raó de fer-ho.

  • Les blanques poden jugar 2.Cf3, que en general s'arriba per 1.Cf3 Cf6 2.g3 (obertura Zukertort). Aleshores les negres varen jugar 2...d5 (explicada més amunt). O les negres podrien jugar 2...g6 (Obertura Réti, A0). Aquesta ens podria portar a la defensa índia de rei, Fianchetto sense c4 (A49) o obertura anglesa (A15).
  • Les blanques poden jugar 2.c4, que en general s'arriba per 1.c4 Cf6 2.g3 (veure Obertura anglesa). Aleshores les negres poden jugar 2...e5 (obertura anglesa, A20). O les negres podrien jugar 2...g6 (obertura anglesa, A15). Aquesta portaria a la defensa índia de rei (E60) o l'obertura anglesa (A15).
  • Les blanques poden jugar 2.Ag2. Les negres podrien jugar 2...d5 (explicat més amunt), o també 2...e5.

1...e5[modifica]

Aquest és el moviment més agressiu de les negres. Les blanques poden considerar posposar el moviment de l'alfil.

  • Les blanques poden jugar 2.c4, que en general s'arriba per 1.c4 e5 2.g3 (veure Obertura anglesa). Llavors les negres haurien de jugar 2...Cf6 (Obertura anglesa, A20). O també podrien jugar 2...Cc6 (Obertura anglesa, A20).
  • Les blanques podrien jugar 2.Ag2. Aleshores les negres podrien respondre 2...d5 (explicat més amunt). O podrien respondre 2...Cf6.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Medni, Edmar. Courier Dover Publications. How Karpov Wins, 1994. 
  2. Timman, Jan. New in Chess. Curaçao 1962: The Battle of Minds that Shook the Chess World, 2005. ISBN 978-90-5691-139-3. 
  3. Encyclopaedia of Chess Openings, Volume A, Fourth Edition. 

Bibliografia[modifica]

A Wikibooks en anglès, hi ha llibres de contingut lliure i altres textos relatius a 1. g3.