Atac Max Lange

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Atac Max Lange
abcdefgh
8
Chessboard480.svg
a8 negres torre
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
d7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
c6 negres cavall
f6 negres cavall
c5 negres alfil
e5 blanques peó
c4 blanques alfil
d4 negres peó
f3 blanques cavall
a2 blanques peó
b2 blanques peó
c2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
f1 blanques torre
g1 blanques rei
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Moviments1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Cf6 4.d4 exd4 5.0-0 Ac5 6.e5
ECOC55
NaixementMitjans del segle xix
Origen del nomMax Lange
ClassificacióDefensa dels dos cavalls

L'atac Max Lange és una obertura d'escacs que pot sorgir a partir de diferents línies d'obertura, inclosa la defensa dels dos cavalls, defensa Petrov, gambet escocès, obertura de l'alfil, gambet del centre, i Giuoco Piano.[1] S'anomena així en honor del mestre alemany Max Lange, que va suggerir-la el 1854.[2]


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Ordres de jugades[modifica]

Dos dels ordres de jugades més sovint vistos són 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Cf6 (la defensa dels dos cavalls) 4.d4 exd4 5.0-0 Ac5 6.e5 i 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.d4 exd4 4.Ac4 (el gambet escocès) Ac5 5.0-0 Cf6 6.e5.

Després de 6.e5, les negres tenen dues respostes principals. 6...Cg4 és jugable, però rarament vista. Més comuna és 6...d5, quan la línia principal continua 7.exf6 dxc4 8.Te1+ Ae6 9.Cg5 Dd5 (9...Dxf6?? 10.Cxe6 fxe6 11.Dh5+ seguit per 12.Dxc5 és una trampa notable) 10.Cc3 Df5 (10...dxc3?? 11.Dxd5 guanya, ja que 11...Axd5 és il·legal) 11.Cce4 0-0-0 amb joc complicat.

Una alternativa per les blanques és 8.fxg7 Tg8 9.Ag5, analitzada per Lev Gutman i Stefan Bucker a Kaissiber, i que ells consideren bona per les blanques. La resposta usual de les negres és 9...Ae7 10.Axe7 Rxe7.

Partida il·lustrativa[modifica]

H. Vatter-John Nunn, Bundesliga 1986[3]

1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Cf6 4.d4 exd4 5.O-O Ac5 6.e5 d5 7.exf6 dxc4 8.Te1+ Ae6 9.Cg5 Dd5 10.Cc3 Df5 11.Cce4 O-O-O 12.g4 De5 13.fxg7 Thg8 14.Cxe6 fxe6 15.Ah6 d3 16.c3 d2 17.Te2 Td3 18.Cxc5 Dxc5 19.Txd2 Ce5 20.Txd3 cxd3 21.Rg2 Dd5+ 22.Rg3 Dd6 23.Af4 Txg7 24.h3 Tf7 25.Da4 Dc6 26.Dxc6 Cxc6 ½–½

Notes i referències[modifica]

  1. David Hooper i Kenneth Whyld, The Oxford Companion to Chess, Oxford University Press, 1992 (segona edició), p. 253. ISBN 0-19-866164-9
  2. Hooper i Whyld, p. 253.
  3. Partida Vatter-Nunn, BL85-86