Obertura del centre

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Obertura del centre
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 pd e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 pd e4 pl f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 pl d2 e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
Moviments 1.e4 e5 2.d4 exd4
ECO C21–C22
Origen del nom Descripció de la posició
Classificació Obertura oberta
Chessgames.com Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

L'obertura del centre és una obertura d'escacs que comença amb els moviments:

1.e4 e5
2.d4 exd4

La partida continua normalment amb 3.Dxd4 Cc6, amb les negres desenvolupant-se amb guany de temps a causa de l'atac a la dama blanca. (Cal notar que 3.c3 es considera una obertura separada: el gambet danès.)


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

L'obertura del centre és antiga. Fou majoritàriament abandonada cap al 1900 perquè no s'havia pogut demostrar que donés cap avantatge a les blanques. Jacques Mieses, Ksawery Tartakower i Rudolf Spielmann semblen ser els darrers jugadors forts que la varen adoptar. Aquesta obertura fou rarament jugada pels escaquistes de l'elit fins que Shabalov la va reviure durant els anys 1980. Posteriorment, Aleksei Xírov, Michael Adams, Judit Polgár i Aleksandr Morozévitx també van contribuir a la teoria de l'obertura del centre tot forçant la reavaluació de línies que durant molt de temps s'havien considerat favorables a les negres. En els anys més recents, el jove Ian Nepómniasxi també ha fet experiments amb l'obertura.

Les blanques aconsegueixen eliminar el peó-e de les negres, i obrir la columna-d, però al cost de moure la dama massa d'hora i de permetre que les negres es desenvolupin amb guany de temps amb 3...Cc6. A favor de les blanques, es pot indicar que després de 4.De3, la retirada més normalment jugada, la posició de la dama blanca inhibeix la possibilitat de les negres de jugar ...d5. La primera fila s'alliberarà de peces ràpidament, cosa que facilita l'enroc al flanc de dama i hauria de permetre que les blanques muntin ràpidament un atac. Des d'e3, la dama es mourà posteriorment a g3 des d'on crearà pressió contra g7.

Variants principals després de 1.e4 e5 2.d4 exd4[modifica]

3.c3[modifica]

Article principal: gambet danès

3.Dxd4 Cc6[modifica]

La gairebé universal seqüència de moviments a l'obertura del centre és 3.Dxd4 Cc6 (Codi ECO C22). Ara les blanques han de triar a quina casella enretirar la dama. Tot i que 4.Da4 correspondria a una bastant jugada variant de la defensa escandinava amb els colors canviats (1.e4 d5 2.exd5 Dxd5 3.Cc3 Da5), es juga rarament a l'obertura del centre, perquè l'experiència en torneigs ha mostrat que no és favorable a les blanques.

El millor moviment per la dama sembla ser 4.De3, conegut com a «atac Paulsen». Les blanques intenten enrocar al flanc de dama. Les negres normalment continuen 4...Cf6 i la línia típica segueix 5.Cc3 Ab4 6.Ad2 0-0 7.0-0-0 Te8. Les blanques poden triar de complicar el joc mitjançant el sacrifici de peó 8.Dg3!? intentant 8...Txe4 9.a3! - un moviment de Shabalov. La millor resposta per les negres sembla la tranquil·la 9...Aa5. Tot i que aquesta línia dóna a les blanques certa compensació pel peó, és probablement bona per les negres.[1]

Una opció més sòlida pel negre és la natural 5...Ae7! intentant d7-d5 (de vegades fins i tot després que les blanques juguin 6.Ac4), obrint línies tan aviat com sigui possible. Les negres també semblen tenir bona partida amb 4...g6, i 4...Ab4+ ha estat també jugada reeixidament.

3.Cf3 o 3.Ac4[modifica]

Posposar la recaptura del peó de dama és una idea estàndard en la defensa escandinava (1.e4 e5 2.Cf3 d5 3.exd5 Cf6), però 3.Cf3 es juga molt rarament en l'obertura del centre. Les negres poden transposar amb seguretat a l'obertura escocesa, la defensa Petrov, o la defensa Philidor, o bé jugar una línia recomanada per Alekhin, 3...Ac5 4.Cxd4 Cf6 i ara 5.e5 es trobaria amb 5...De7. Idees similars són possibles després de 3.Ac4, la qual tampoc no és comuna.

3.f4?! (gambet Halasz)[modifica]

El gambit Halasz (3.f4?!) és una altra tria poc usual. Tot i que el moviment data de com a mínim 1840, ha estat promocionat més recentment per un jugador hongarès d'escacs per correspondència, el Dr. György Halasz. El gambet sembla dubtós, però no ha estat refutat definitivament.

Referències[modifica]

  1. Moll, Arne. «Finding Nepo (on an old laptop)» (en anglès). ChessVibes.com, 2009.

Enllaços externs[modifica]