Vés al contingut

Gambit Staunton

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Gambit Staunton
abcdefgh
8
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
g8 negres cavall
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
d7 negres peó
e7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
f5 negres peó
d4 blanques peó
e4 blanques peó
a2 blanques peó
b2 blanques peó
c2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
f1 blanques alfil
g1 blanques cavall
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Moviments1.d4 f5 2.e4
ECOA82–A83
Origen del nomHoward Staunton
ClassificacióDefensa holandesa
Chessgames.comFitxa

El gambit Staunton és una obertura d'escacs caracteritzada pels moviments:

1.d4 f5 (la defensa holandesa)
2.e4!?

Les blanques sacrifiquen un peó a canvi d'un ràpid desenvolupament, esperant llançar un atac contra el flanc de rei negre, que ha quedat en certa manera afeblit per 1...f5.

Les negres poden declinar el gambit amb 2...d6, transposant a la defensa Balogh; o 2...e6, transposant a la defensa Kingston. Però acceptar el peó amb 2...fxe4 és considerat millor que transposar a qualsevol de les dues defenses precitades.

Tot i que el gambit Staunton fou durant una època una arma temuda a disposició de les blanques, però d'ençà que la teoria ha mostrat com neutralitzar-lo, les blanques puntuen només un 50% amb ell.

Els Codis ECO pel gambit Staunton són A82 i A83.


Gambit acceptat

[modifica]

Després de 2...fxe4, el joc continua normalment 3.Cc3 Cf6.

Línia principal (4.Ag5)

[modifica]

La línia principal continua amb 4.Ag5, jugada per primer cop per Howard Staunton contra Bernhard Horwitz a Londres, 1846.[1]

Després de 4.Ag5, una trampa habitual és 4...d5? 5.Axf6 exf6 6.Dh5+ g6 7.Dxd5 Dxd5 8.Cxd5, quan les blanques han recuperat el seu peó, i ataquen ara simultàniament els de c7 i f6, de manera que quedaran amb un peó d'avantatge. En canvi, les negres usualment trien de desenvolupar-se ràpidament i enfortir el seu flanc de rei, retornant el peó si calgués, amb 4...Cc6 5.d5 (les blanques poden recuperar el peó amb 5.Axf6 exf6 6.Cxe4, però les negres tindran la parella d'alfils i una sòlida posició) 5...Ce5 6.Dd4 cf7, mentre que 6.De2 és una alternativa moderna.

4.f3

[modifica]

Les blanques poden triar també 4.f3 a l'estil del gambit Blackmar-Diemer, on les blanques obtenen bona compensació després de 4...exf3. Per tant les negres fan generalment 4...d5! 5.fxe4 dxe4. Les negres podrien també triar 4...e3, retornant el peó per tal d'entorpir el desenvolupament blanc.

4.g4?!

[modifica]

4.g4?! (l'atac a la baioneta) no proporciona compensació suficient després de 4...h6!

Referències

[modifica]
  1. «Partida Staunton - Horwitz, Londres 1846» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 3 gener 2011].

Enllaços externs

[modifica]