Defensa Benoni

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Defensa Benoni
abcdefgh
8
Chessboard480.svg
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
d7 negres peó
e7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
f6 negres cavall
c5 negres peó
d5 blanques peó
c4 blanques peó
a2 blanques peó
b2 blanques peó
e2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
f1 blanques alfil
g1 blanques cavall
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Moviments1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5
ECOA43-A44, A56-A79
NaixementManuscrit alemany titulat Benoni per Aaron Reinganum (1825)
Origen del nomEn hebreu: "fill de la tristesa"
ClassificacióDefensa índia
Chessgames.comFitxa

La defensa Benoni és un grup d'obertures d'escacs caracteritzades en general pels moviments 1. d4 c5 2. d5, tot i que ...c5 de les negres i la conseqüent d5 de les blanques poden ser diferides

La seqüència de moviments més usual per la Benoni és 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5. Les negres poden ara sacrificar un peó mitjançant 3...b5 (cosa que duria al gambit Benko). Si les negres no volen sacrificar, llavors 3....e6 és el més comú, tot i que també es poden jugar tant 3....d6 com 3...g6, que normalment condueixen també a les línies principals.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Origen del nom[modifica]

"Benoni" és un terme hebreu que significa "fill de la tristesa", que és el nom d'un manuscrit sobre aquesta obertura, datat el 1825.

« Cada vegada que em sentia en un estat d'ànim trist i volia refugiar-me de la malenconia, m'asseia davant un tauler d'escacs, per una o dues hores segons les circumstàncies. Així, aquest llibre va veure la llum, i el seu nom, Ben-Oni ("fill de la tristesa"), ha d'indicar el seu origen. »
— Aaron Reinganum

Benoni antiga[modifica]

abcdefgh
8
Chessboard480.svg
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
g8 negres cavall
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
d7 negres peó
e7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
c5 negres peó
d4 blanques peó
a2 blanques peó
b2 blanques peó
c2 blanques peó
e2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
f1 blanques alfil
g1 blanques cavall
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Benoni antiga, posició principal

La Benoni antiga comença amb 1.d4 c5, i pot transposar a la Benoni txeca, però hi ha algunes variants independents. Aquesta variant mai no ha tingut massa seguiment en el joc a alt nivell, tot i que n'Aleksandr Alekhin va guanyar en Iefim Bogoliúbov amb ella en una partida del seu segon matx, el 1934. La Benoni antiga és anomenada de vegades defensa Blackburne, en honor del jugador anglès Joseph Henry Blackburne, el primer que la va usar amb èxit.[1]

Benoni txeca[modifica]

abcdefgh
8
Chessboard480.svg
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
d7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
f6 negres cavall
c5 negres peó
d5 blanques peó
e5 negres peó
c4 blanques peó
a2 blanques peó
b2 blanques peó
e2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
f1 blanques alfil
g1 blanques cavall
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Benoni txeca, posició principal

La Benoni txeca, també coneguda de vegades com a Benoni Hromadka, en honor a Karel Hromádka, es caracteritza pels moviments 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 e5. La Benoni txeca és més sòlida que la Benoni moderna, però també més passiva. El mig joc que en resulta es caracteritza per la lluita de maniobres, ja que les blanques poden, en moltes línies, jugar per guanyar espai al centre i al flanc de rei, mentre les negres intenten fer alguna de les ruptures ....b7-b5 o ....f7-f5 després de la deguda preparació.[2]

Benoni moderna[modifica]

La Benoni moderna es planteja habitualment després de les jugades 1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.Cc3 (o Cf3) c5 4.d5 exd5 5.cxd5 d6 o bé 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 e6 4.Cc3 (o Cf3) exd5 5.cxd5 d6. A continuació segueix 6.e4 g6 7.Cf3 o 6.Cc3 g6 7.e4 (si Cf3 ja s'havia jugat abans). Òbviament, són possibles moltes transposicions. La Benoni moderna és un intent arriscat de banda de les negres per desequilibrar la posició i obtenir un actiu joc de peces, al cost de permetre que les blanques situïn un fort peó a d5, i una majoria central. Les blanques normalment juguen per la ruptura central amb e5, mentre les negres intenten ...b5. Les negres fianquetaran el seu alfil de rei i enrocaran al flanc de rei, jugant per l'atac al flanc de dama amb ....b7-b5 i a la columna-e semioberta. De tota manera, també és possible per les negres jugar al flanc de rei amb, per exemple, la maniobra Ch5 en conjunció amb f5; en Fischer i en Kaspàrov van guanyar famoses partides amb aquesta estratègia contra n'Spasski i en Kortxnoi respectivament. Les blanques jugaran amb la iniciativa central, i simultàniament intentaran aturar el contrajoc de les negres.

Comparada amb les línies habituals de la defensa índia de rei, l'alfil negre fianquetat és molt més actiu, ja que no està bloquejat per un peó negre a e5. De tota manera, el fet de no tenir peó a e5 fa que el centre negre sigui més eteri, de manera que moltes de les més agudes idees per les blanques es basen en la ruptura central amb e5. La Benoni moderna és doncs molt combativa i de dobre tall; podria dir-se que és una de les defenses més arriscades contra 1.d4. Alguns jugadors, amb blanques, prefereixen mantenir-se clarament dins la teoria i evitar les batalles agudes en lloc d'entrar a la Benoni, tot fent 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.Cf3, que condueix a una tranquil·la variant de l'obertura anglesa.

abcdefgh
8
Chessboard480.svg
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres alfil
h7 negres peó
d6 negres peó
f6 negres cavall
g6 negres peó
b5 blanques alfil
c5 negres peó
d5 blanques peó
e4 blanques peó
f4 blanques peó
c3 blanques cavall
a2 blanques peó
b2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
g1 blanques cavall
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Benoni moderna, variant Taimànov

En Mikhaïl Tal va popularitzar la defensa a les darreries dels 1950 i començaments dels 1960 tot guanyant algunes partides brillants (especialment la seva victòria contra en Botvínnik al Campionat del món). En Bobby Fischer la va jugar ocasionalment, amb bons resultats, inclosa una victòria a la significativa tercera partida del matx pel Campionat del món de 1972 contra Borís Spasski.

Sovint les negres adopten un ordre de moviments una mica diferent, tot fent 2...e6 abans de 3...c5, per tal d'evitar la variant Taimànov[3] que sorgeix després de les jugades 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 e6 4.Cc3 exd5 5.cxd5 d6 6.e4 g6 7.f4 Ag7 8 Ab5+. 8...Cfd7 és considerada la resposta més segura a l'escac; 8...Cbd7 també és jugable, però més arriscada, ja que, inevitablement, les negres han de sacrificar material d'alguna manera, després de 9.e5. Garri Kaspàrov, Joël Lautier i Vlastimil Hort han jugat la variant Taimànov. Usant un ordre de jugades diferent, el cavall blanc a f3 impediria d'aplicar la variant.[4]

Codis a l'Enciclopèdia d'Obertures[modifica]

L'Encyclopaedia of Chess Openings reserva diversos codis per la defensa Benoni.

Defensa Benoni antiga:

  • A43 1.d4 c5

Benoni txeca:

  • A44 1.d4 c5 2.d5 e5

Defensa Benoni:

  • A56 1.d4 Cf6 2.c4 c5
  • A57-A59 (gambit Benko) 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 b5
  • A60 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 e6
  • A61 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 e6 4.Cc3 exd5 5.cxd5 d6 6.Cf3 g6

Variant del fianchetto:

  • A62 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 e6 4.Cc3 exd5 5.cxd5 d6 6.Cf3 g6 7.g3 Ag7 8.Ag2 0-0
  • A63 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 e6 4.Cc3 exd5 5.cxd5 d6 6.Cf3 g6 7.g3 Ag7 8.Ag2 0-0 9.0-0 Cbd7
  • A64 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 e6 4.Cc3 exd5 5.cxd5 d6 6.Cf3 g6 7.g3 Ag7 8.Ag2 0-0 9.0-0 Cbd7 10.Cd2 a6 11.a4 Te8

Benoni moderna:

  • A65 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 e6 4.Cc3 exd5 5.cxd5 d6 6.e4
  • A66 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 e6 4.Cc3 exd5 5.cxd5 d6 6.e4 g6 7.f4

Variant Taimanov:

  • A67 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 e6 4.Cc3 exd5 5.cxd5 d6 6.e4 g6 7.f4 Ag7 8.Ab5+

Atac dels quatre peons:

  • A68 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 e6 4.Cc3 exd5 5.cxd5 d6 6.e4 g6 7.f4 Ag7 8.Cf3 0-0
  • A69 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 e6 4.Cc3 exd5 5.cxd5 d6 6.e4 g6 7.f4 Ag7 8.Cf3 0-0 9.Ae2 Re8

Benoni clàssica:

  • A70 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 e6 4.Cc3 exd5 5.cxd5 d6 6.e4 g6 7.Cf3
  • A71 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 e6 4.Cc3 exd5 5.cxd5 d6 6.e4 g6 7.Cf3 Ag7 8.Ag5
  • A72 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 e6 4.Cc3 exd5 5.cxd5 d6 6.e4 g6 7.Cf3 Ag7 8.Ae2 0-0
  • A73 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 e6 4.Cc3 exd5 5.cxd5 d6 6.e4 g6 7.Cf3 Ag7 8.Ae2 0-0 9.0-0
  • A74 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 e6 4.Cc3 exd5 5.cxd5 d6 6.e4 g6 7.Cf3 Ag7 8.Ae2 0-0 9.0-0 a6
  • A75 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 e6 4.Cc3 exd5 5.cxd5 d6 6.e4 g6 7.Cf3 Ag7 8.Ae2 0-0 9.0-0 a6 10.a4 Ag4
  • A76 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 e6 4.Cc3 exd5 5.cxd5 d6 6.e4 g6 7.Cf3 Ag7 8.Ae2 0-0 9.0-0 Re8
  • A77 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 e6 4.Cc3 exd5 5.cxd5 d6 6.e4 g6 7.Cf3 Ag7 8.Ae2 0-0 9.0-0 Re8 10.Cd2
  • A78 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 e6 4.Cc3 exd5 5.cxd5 d6 6.e4 g6 7.Cf3 Ag7 8.Ae2 0-0 9.0-0 Re8 10.Cd2 Ca6
  • A79 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 e6 4.Cc3 exd5 5.cxd5 d6 6.e4 g6 7.Cf3 Ag7 8.Ae2 0-0 9.0-0 Re8 10.Cd2 Ca6 11.f3

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Partida Preston Ware vs Joseph Henry Blackburne, 1882» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 10 setembre 2011].
  2. «Partida il·lustrativa d'Asa Hoffman, qui ha jugat la línia al llarg de tota la seva carrera» (en anglès). [Consulta: 10 setembre 2011].
  3. La variant Taimànov és anomenada de vegades en la literatura anglesa 'Flick-Knife Attack', per exemple per Andrew Kinsman a Modern Benoni, 2001 Everyman Chess
  4. De Firmian, Nick. «IV-8 Benoni Defense». A: Modern Chess Openings: MCO-14. Random House Puzzles & Games, 1999. ISBN 0-8129-3084-3. 

Bibliografia[modifica]