Obertura tancada

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Obertura tancada
abcdefgh
8
Chessboard480.svg
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
g8 negres cavall
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
e7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
d5 negres peó
d4 blanques peó
a2 blanques peó
b2 blanques peó
c2 blanques peó
e2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
f1 blanques alfil
g1 blanques cavall
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Moviments1.d4 d5
ECOD00-D69
ClassificacióObertura del peó de dama
Sinònim(s)Partida tancada, obertura del doble peó de dama
Chessgames.comFitxa

Una obertura tancada, o partida tancada també anomenada una obertura del doble peó de dama, és una obertura d'escacs que comença amb els moviments:

1.d4 d5

El moviment 1.d4 ofereix els mateixos beneficis al desenvolupament i control central que 1.e4, però a diferència de l'obertura de peó de rei on el peó e4 resta indefens després del primer moviment, el peó d4 és protegit per la dama blanca. Aquesta lleugera diferència té un efecte enorme sobre l'obertura. Per exemple, mentre que el gambet de rei es juga rarament avui en els nivells més alts dels escacs, el gambet de dama és popular a tots els nivells de joc. També, comparades amb les obertures de peó de rei, les transposicions entre variants són més comunes i importants en els jocs tancats.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Obertures específiques[modifica]

abcdefgh
8
Chessboard480.svg
d4 blanques peó
c3 blanques peó
d3 blanques alfil
e3 blanques peó
f3 blanques cavall
a2 blanques peó
b2 blanques peó
d2 blanques cavall
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques torre
g1 blanques rei
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Formació blanca al sistema Colle

L'atac Richter-Veresov, el sistema Colle, el Sistema Stonewall, l'atac Torre, el sistema Londres, i el gambet Blackmar-Diemer es classifiquen com a obertures de peó de dama perquè el blanc juga d4 però no c4. El Richter-Veresov es juga rarament a alt nivell.

El Colle i Stonewall són dos sistemes, més que les variants d'obertura específiques. El blanc es desenvolupa aspirant a una formació particular sense gran preocupació en relació a com decideixin defensar-se les negres. Aquests dos sistemes són populars entre jugadors de club perquè són fàcils d'aprendre, però són rarament utilitzats per professionals perquè un adversari ben preparat pot igualar bastant fàcilment amb negres.

El gambet Blackmar-Diemer és un intent blanc d'obrir línies i obtenir possibilitats d'atac. La majoria dels professionals el consideren massa arriscat per a partides serioses, però és popular entre aficionats i en escacs ràpids.

abcdefgh
8
Chessboard480.svg
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
g8 negres cavall
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
e7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
d5 negres peó
c4 blanques peó
d4 blanques peó
a2 blanques peó
b2 blanques peó
e2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
f1 blanques alfil
g1 blanques cavall
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Gambet de dama després de 2.c4

Les obertures tancades més importants són les de la família del gambet de dama (el blanc juga 2.c4). "Gambet de dama" és un nom potser no massa encertat, ja que el blanc sempre pot recuperar el peó ofert si ho desitja.

En el gambet de dama acceptat, les negres fan ...dxc4, abandonant el centre a canvi de desenvolupament i l'oportunitat d'intentar deixar el blanc amb un peó de dama aïllat, amb un subsegüent ...c5 i ...cxd4. A canvi, el blanc aconseguirà peces actives i possibilitats per a l'atac.

El negre té dues maneres populars de refusar el gambet i no prendre el peó, la defensa eslava (2...c6) i el gambet de dama refusat (2...e6). Aquests dos moviments condueixen a un bosc immens de variants que poden exigir molt d'estudi d'obertura per jugar bé.

Entre les moltes possibilitats en el gambet de dama refusat hi ha la defensa ortodoxa, la defensa Lasker, la defensa Cambridge Springs, la variant Tartakower, i les defenses Tarrasch i semiTarrasch

abcdefgh
8
Chessboard480.svg
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
g8 negres cavall
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
d5 negres peó
e5 negres peó
c4 blanques peó
d4 blanques peó
a2 blanques peó
b2 blanques peó
e2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
f1 blanques alfil
g1 blanques cavall
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Contragambet Albin després de 2...e5

Les respostes negres al gambet de dama amb moviments diferents a 2...dxc4, 2...c6, i 2...e6 són inusuals.

La defensa Txigorin (2...Cc6) és jugable però rara.

La defensa simètrica (2...c5) és el desafiament més directe a la teoria del gambet de dama. De tota manera, la majoria de teòrics creu que no és possible d'igualar simplement copiant els moviments de les blanques, de manera que la defensa simètrica no és massa popular.

La defensa Bàltica (2...Af5) pren la solució més directa per resoldre el problema de l'alfil de dama negre, tot desenvolupant-lo ja en el segon moviment. Tot i que la majoria dels jugadors d'elit no hi confien, no s'ha refutat i alguns Grans Mestres molt forts l'han jugat.

El contragambet Albin (2...e5) es considera generalment massa arriscat per al joc de torneig d'alt nivell. Similarment, la defensa Marshall (2...Cf6) es veu molt rarament en partides de Grans Mestres, i la majoria dels teòrics la consideren definitivament inferior per al negre.

Llista[modifica]

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]