Obertura italiana (escacs)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Obertura italiana
abcdefgh
8
Chessboard480.svg
a8 negres torre
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
g8 negres cavall
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
d7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
c6 negres cavall
e5 negres peó
c4 blanques alfil
e4 blanques peó
f3 blanques cavall
a2 blanques peó
b2 blanques peó
c2 blanques peó
d2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Moviments1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4
ECOC50–C59
Naixementsegle XV o XVI
ClassificacióObertura oberta
Sinònim(s)Partida italiana
Chessgames.comFitxa

L'obertura italiana, de vegades citada com a partida italiana, és una família d'obertures d'escacs que comença amb les jugades:

1.e4 e5
2.Cf3 Cc6
3.Ac4

L'obertura italiana és una de les més antigues obertures de què es té constància; apareix al manuscrit de Göttingen i fou desenvolupada per jugadors com ara Damiano i Polerio al segle xvi, i posteriorment per Greco el 1620, qui li va donar la seva línia principal. Ha estat analitzada extensament durant més de 300 anys. El nom partida o obertura italiana és actualment usat al mateix nivell que Giuoco Piano, tot i que el segon nom es refereix més en concret a la línia que comença amb 3...Ac5. La italiana és una obertura oberta, o partida del doble peó de rei.

La jugada que defineix l'obertura és el moviment de l'alfil a c4 (i esdevenint així "l'alfil italià") tot preparant-se per a l'atac a la vulnerable casella f7 de les negres. Com a tal, el joc es caracteritza per un joc agressiu, on les millors possibilitats de les negres són sovint vigorosos contraatacs. La majoria dels Grans Mestres han abandonat en gran manera l'obertura italiana a favor de la Ruy López (3.Ab5) i l'escocesa (3.d4), considerant que aquestes dues obertures són millors opcions per obtenir avantatge a llarg termini, però la italiana segueix sent popular als escacs per correspondència, on als jugadors se'ls permet l'accés a la teoria publicada, i en les partides entre els aficionats.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Variants principals[modifica]

3...Ac5[modifica]

Fins al segle xix, la línia principal de l'obertura italiana. Batejat com el Giuoco Piano ("Joc Tranquil") en contraposició a les línies més agressives, continua amb 4.d3, la posició Giuoco Pianissimo ("Joc molt tranquil"), o la línia principal 4.c3 (el Giuoco Piano original) que condueix a posicions analitzades primerament per Greco al segle xvii, i revitalitzades a començaments del segle xx per l'atac de Moller.

Aquesta variant també inclou l'agressiu gambit Evans (4.b4), el gambit Jerome (4.Axf7+), i el gambit italià (4.d4) – tots ells intents del segle xix per obrir el joc.

3...Cf6[modifica]

La més aggressiva defensa dels dos cavalls; està més per la feina del contraatac, i alguns (com per exemple Txigorin) havien proposat canviar-li el nom en conseqüència. La defensa dels dos cavalls inclou la variant de doble tall Traxler/Wilkes-Barre, l'agressiu atac Fegatello (o Fried Liver) i el complex atac Max Lange.

3...Ae7[modifica]

La defensa hongaresa, ofereix un joc sòlid, tendent a les taules, que es tria sovint en el joc de torneig per evitar les complexitats i els riscos de les altres línies.

Respostes negres poc comunes al tercer moviment[modifica]

3...d6[modifica]

La defensa París, una línia sòlida i posicional, que fou popular a les darreries del segle xix i començaments del XX, però que actualment és molt difícil de veure.

3...f5[modifica]

El gambit Rousseau. La millor opció per les blanques és refusar-lo amb 4.d3.

3...Cd4[modifica]

Aquest tercer moviment de les negres tan ostensiblement dèbil, conegut com a gambit Blackburne Shilling, és un fals gambit que espera provocar que les blanques caiguin al parany de capturar el peó indefens negre d'e5 amb 4.Cxe5. Encara que generalment es considera una pèrdua de temps contra jugadors més experimentats, a causa de la pèrdua de temps de les negres, el parany ha de ser evitat, ja que ha atrapat més d'un novell i podria provocar un ràpid i fàcil escac i mat contra els qui no estan familiaritzats amb la línia.

3...altres[modifica]

3...g6 permet a les blanques atacar amb 4.d4 (4.d3 també s'ha fet servir) exd4 5.c3! (5.Cxd4 i 5.Ag5 també són possibles) dxc3 6.Cxc3 Ag7 i ara 7.Db3 (Unzicker) o 7.Ag5 (O'Kelley).

Unzicker ha analitzat 3...Df6?! 4.Cc3 Cge7 5.Cb5 i les blanques tenen avantatge.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]