Partit Democràtic Socialista (Japó)
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | PDS | ||||
| Tipus | partit polític dissolt | ||||
| Ideologia | socialdemocràcia | ||||
| Història | |||||
| Separat de | Partit Socialista del Japó | ||||
| Creació | 24 gener 1960 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 9 desembre 1994 | ||||
| Reemplaçat per | Partit del Nou Progrés | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
El Partit Socialista Democràtic (en japonés: 民主社会党 Minshu Shakai-tō, comunament abreujat com a 民社党 Minsha-tō) va ser un partit polític japonés d'ideologia socialdemòcrata[1] format arran d'una escissió del Partit Socialista del Japó.
Història
[modifica]El partit es va fundar l'any 1960 arran d'una escissió del Partit Socialista del Japó liderada per Suehiro Nishio.[1] Va estar formada per alguns membres de la branca "dretana" del Partit Socialista, que ja s'havien escindit prèviament l'any 1948 i es tornaren a unir el 1955.
Documents desclasificats del govern dels EUA van revelar que els fons de la CIA van finançar la creació d'aquesta escissió del PSJ.[2] Va tenir com a objectiu moderar i subvertir l'oposició política del conservador Partit Liberal Democràtic, que era el principal partit finançat per la CIA.[3][4]
El PSD defensava el socialisme democràtic i fou membre de l'Internacional Socialista.[5]
El partit recolzava la construcció de l'estat del benestar, s'oposava al totalitarisme i apostava fortament per l'aliança entre el Japó i els EUA. Aquest posicionament pro EUA i anticomunista va fer que el PLD tinguera per molt de temps majoria en la Dieta Imperial. Gran part del seu finançament provenia de la Confederació Japonesa del Treball o Dōmei, sindicat del sector privat de tall conservador.
El 1994 el PSD es va dissoldre per unir-se al Partit de la Nova Frontera.[1] L'any 1996 el PSJ es va esdevindre el Partit Socialdemòcrata. Dos anys després, el 1998, el PNF es va dissoldre i molts antics membres del PSD van unir-se al Partit Democràtic del Japó. Tot i la dissolució del partit l'any 1994, les seues joventuts van continuar existint fins a l'any 2003 i fou membre de la Unió Internacional de les Joventuts Socialistes. Després de la seua dissolució, alguns anticsm membres i socialdemòcrates independents van crear una nova organització del jovent, Jóvens Socialistes, qui va continuar sent membre de l'UIJV. Finalment, aquesta nova organització es va dissoldre el 8 de març de 2008 sense cap successor i abandonant l'organització internacional.
Resultats electorals
[modifica]Cambra de Representants
[modifica]| Any | Líder | Vots | % | Escons | +/– | Govern |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1960 | Suehiro Nishio | 3.464.147 | 8,8 | 17 / 467 |
Nou | Oposició |
| 1963 | 3.023.302 | 7,4 | 23 / 467 |
Oposició | ||
| 1967 | 3.404.464 | 7,4 | 30 / 486 |
Oposició | ||
| 1969 | Eiichi Nishimura | 3.636.591 | 7,7 | 31 / 486 |
Oposició | |
| 1972 | Kasuga Ikkō | 3.660.953 | 7 | 19 / 491 |
Oposició | |
| 1976 | 3.554.076 | 6,3 | 29 / 511 |
Oposició | ||
| 1979 | Ryōsaku Sasaki | 3.663.691 | 6,78 | 35 / 511 |
Oposició | |
| 1980 | 3.896.728 | 6,60 | 32 / 511 |
Oposició | ||
| 1983 | 4.129.907 | 7,27 | 38 / 511 |
Oposició | ||
| 1986 | Saburō Tsukamoto | 3.895.858 | 6,44 | 26 / 512 |
Oposició | |
| 1990 | Eiichi Nagasue | 3.178.949 | 4,84 | 14 / 512 |
Oposició | |
| 1993 | Keigo Ōuchi | 2.205.682 | 3,51 | 15 / 511 |
Coalició |
Cambra de Consellers
[modifica]| Any | Escons | Govern | |
|---|---|---|---|
| Total | Obtinguts | ||
| 1962 | 12 / 250 |
5 / 125 |
Oposició |
| 1965 | 7 / 250 |
3 / 125 |
Oposició |
| 1968 | 10 / 250 |
7 / 125 |
Oposició |
| 1971 | 13 / 252 |
6 / 126 |
Oposició |
| 1974 | 10 / 252 |
5 / 126 |
Oposició |
| 1977 | 11 / 252 |
6 / 126 |
Oposició |
| 1980 | 12 / 252 |
6 / 126 |
Oposició |
| 1983 | 12 / 252 |
6 / 126 |
Oposició |
| 1986 | 12 / 252 |
5 / 126 |
Oposició |
| 1989 | 8 / 252 |
3 / 126 |
Oposició |
| 1992 | 9 / 252 |
4 / 126 |
Oposició |
Líders
[modifica]| Núm. | Foto | Nom | Circumscripció | Mandat | |
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | Final | ||||
| 1 | Suehiro Nishio
(1891–1981) |
4a d'Osaka (1947–93) | 24 de gener de 1960 | Juny 1967 | |
| 2 | Eiichi Nishimura
(1904–1971) |
2a d'Osaka (1947–93) | Juny 1967 | 27 d'abril de 1971 | |
| 3 | Ikkō Kasuga
(1910–1989) |
1a d'Aichi (1947–93) | 27 d'abril de 1971 | 28 de novembre de 1977 | |
| 4 | Ryōsaku Sasaki
(1915–2000) |
Districte Nacional | 28 de novembre de 1977 | 23 d'abril de 1985 | |
| 5 | Saburo Tsukamoto
(1927–2020) |
2a d'Aichi (1947–93) | 23 d'abril de 1985 | 25 de febrer de 1989 | |
| 6 | Eiichi Nagasue
(1918–1994) |
Prefectura de Kyoto | 25 de febrer de 1989 | Abril 1990 | |
| 7 | Keigo Ōuchi
(1930–2016) |
2a de Tòquio (1947–93) | Abril 1990 | 8 de juny de 1994 | |
| 8 | Takashi Yonezawa
(1940–2016) |
1a de Miyazaki (1947–93) | 8 de juny de 1994 | 9 de desembre de 1994 | |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Miranda Schreurs. «Japan». A: Comparative Politics: Interests, Identities, and Institutions in a Changing Global Order. Cambridge University Press, 2014, p. 192. ISBN 978-1-139-99138-4.
- ↑ «U.S. admits CIA gave LDP money in 1950s, 1960s». Japan Times. Kyodo News, 20-07-2006 [Consulta: 24 agost 2018]. Arxivat 2020-04-06 a Wayback Machine.
- ↑ Hounshell, Blake «U.S. admits CIA gave LDP money in 1950s, 1960s». Foreign Policy, 30-07-2007 [Consulta: 24 agost 2018].
- ↑ Weiner, Tim «C.I.A. Spent Millions to Support Japanese Right in 50's and 60's». New York Times, 09-10-1994 [Consulta: 29 desembre 2007].
- ↑ James C. Docherty; Peter Lamb Historical Dictionary of Socialism. Scarecrow Press, 2006, p. 187. ISBN 978-0-8108-6477-1 [Consulta: 28 gener 2013].