Partit Independentista Porto-riqueny

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Partit Independentista Porto-riqueny
Partido Independentista Puertorriqueño
President Rubén Berríos Martínez
President Honorari de l'Internacional Socialista
Secretari general Juan Dalmau Ramírez
Vicepresidenta María de Lourdes Santiago
Fundació 20 d'octubre de 1946
Seu Ronda Roosevelt 963
San Juan, Puerto Rico 00920-2901
Publicació oficial Independencia.Net
Ideologia Independentista
socialdemòcrata
Afiliació europea Membre de l'Internacional Socialista
www.independencia.net
País
Puerto Rico Puerto Rico

El Partit Independentista Portoriqueny (castellà: Partido Independentista Puertorriqueño, PIP) és un partit polític socialdemòcrata que fa campanya per la independència de Puerto Rico respecte els Estats Units.[1][2][3]

El novembre de 2006 el PIP participà al Congrés de Panamà, una reunió de líders polítics i representants de vint-i-dos estats d'Amèrica (quinze de govern) que van exigir la independència de Puerto Rico dels Estats Units i van acordar la creació d'un Comitè Permanent de Treball per a promoure aquesta causa.

Història[modifica | modifica el codi]

El PIP va participar per primera vegada en les eleccions generals de 1948 obtenint al voltant del 10% dels vots. El Partit Independentista no va participar a l'"Assemblea Constituent" de Puerto Rico de 1952 per entendre que no s'estava redactant una veritable constitució sinó que simplement se li canviava el nom al mateix règim colonial respecte als EUA. Durant el procés de votació es va registrar un fort abstencionisme. En les eleccions generals de 1952 el partit va obtenir el 20% dels vots i va elegir quinze legisladors, convertint-se així en el principal partit de l'oposició. A finals de la dècada de 1950 el PIP va perdre gran part del seu suport electoral, convertint-se en un partit minoritari, sense gairebé cap possibilitat d'obtenir una victòria electoral, ja que els seus vots ronden entre 4 a 6 per cent del total de vots en les eleccions. Entre les causes que van portar a la significativa pèrdua de vots del PIP hi ha la persecució desenfrenada per part del govern local i les agències del govern dels Estats Units, així com la campanya de por cap a la independència.

El PIP ha tingut dos moments d'alt creixement, les eleccions de 1972 i de 2000. El 1972 amb la campanya "A dalt els de baix" amb un elevat contingut de justícia social i elements socialistes que van tenir apogeu després de la Revolució Cubana. Després d'aquestes eleccions el partit va sofrir una transformació interna radical, on els sectors de la petita burgesia es van enfrontar contra sectors de l'alta burgesia pel lideratge del partit. Un tercer sector, liderat per Carlos Gallizá i Luis Ángel Torres ("els terceristes"), va plantejar la creació d'un partit independentista de la classe treballadora, de tall marxista-leninista, i que la direcció del partit fos electa democràticament. El grup liderat per Rubén Berríos Martínez, recolzat per la base del Partit, va obtenir el suport majoritari de l'assemblea general. Els "terceristes" van abandonar i van fundar el Moviment Socialista Popular (MSP) el 1974, organització que posteriorment s'uneix al Partit Socialista Revolucionari per formar el Moviment Socialista de Treballadors (MST).

Per a aquella mateixa època el PIP va liderar la lluita de desobediència civil que va aconseguir la sortida de la Marina dels Estats Units de l'illa-municipi de Vieques. Un sector dels líders terceristes, especialment els que van abandonar el projecte del MSP i després el MST, es va alinear amb el Partit Popular Democràtic i un altre grup va tornar a les files del PIP.

El Partit Socialista, amb Juan Mari Bras, va aconseguir 10.000 vots el 1972 i 5.000 el 1976, mentre el PIP va superar els 80.000 vots. En les eleccions de 1984, el PIP va sofrir una fuga de vots obtenint 60.000 sufragis. El 1988 el partit es va recuperar obtenint més de 95.000 vots. El PIP va ser el primer a proposar una Assemblea Legislativa unicameral, proposta que l'any 2005 va guanyar el suport de la majoria dels electors.

Durant les eleccions de 2000 el PIP va obtenir més de 100.000 vots pel seu candidat a la governació i es va registrar un creixement en vots en gairebé tots els municipis. En les eleccions de 2004 el PIP va perdre el dret a presentar candidats a les eleccions davant de la campanya de por del líder annexionista (a favor de l'estatidat de Puerto Rico) Pedro Rosselló González i de líders del Moviment Independentista Nacional Hostosiano (MINH) que anàven favor del candidat del PPD (a favor de continuar com a territori no incorporat), Aníbal Acevedo Vilá, i en contra del PIP.

Per a les eleccions generals de 2008 el Partit Independentista va presentar com candidat a governador a Edwin Irizarry Mora que aconseguí 39.590 vots (2%) i en les eleccions de 2012 va presentar a Juan Dalmau Ramírez[4] que aconseguí 47.700 vots.[5]

Bandera[modifica | modifica el codi]

Bandera: Partit Independentista Portoriqueny

La bandera del partit és verda amb una creu escandinava blanca. El verd (que figura al fons de l'escut concedit per Castella el 8 de novembre del 1511) simbolitza l'esperança; la creu, les arrels cristianes, i la configuració general recorda la bandera del crit de Lares del 23 de setembre de 1868. El partit fou fundat el 1946 i entre aquesta data i mitjans dels anys seixanta va usar como a pròpia la bandera de Lares.

Líders del Partit[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gastón Espinosa; Virgilio P. Elizondo; Jesse Miranda Latino Religions and Civic Activism in the United States. Oxford University Press, 2005, p. 266–. ISBN 978-0-19-516228-8. 
  2. Alfredo Lopez. Dona Licha's Island: Modern Colonialism in Puerto Rico. South End Press, gener 1987, p. 127–. ISBN 978-0-89608-257-1. 
  3. Berrios-Martinez, Ruben; "Puerto rico—Lithuania in Reverse?"; The Washington Post, Pg. A23; May 23, 1990.
  4. «Candidato a la gobernación por el PIP presenta propuesta de estrategia de industrialización para la Isla». El Nuevo Día, 2 juny 2012 [Consulta: 21 agost 2015].
  5. «Elecciones en Puerto Rico 2008 y 2012, Consulta de Resultados - Totales Isla». [Consulta: 21 agost 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]