Partit Independentista Porto-riqueny

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Partido Independentista Puertorriqueño
President Rubén Berríos Martínez
President Honorari de l'Internacional Socialista (IS)
Secretari general Juan Dalmau Ramírez
Fundació 20 d'octubre de 1946
Seu Ronda Roosevelt 963
San Juan, Puerto Rico 00920-2901
Publicació oficial Independencia.Net
Ideologia Independentista i socialdemòcrata
Afiliació europea Membre de l'Internacional Socialista
www.independencia.net

El Partit Independentista Portoriqueny (PIP) (castellà: Partido Independentista Puertorriqueño) és un partit polític socialdemòcrata que fa campanya per la independència de Puerto Rico respecte els Estats Units.[1][2][3]

El novembre de 2006 el PIP participà al Congrés de Panamà, una reunió a Panamà de líders polítics i representants de vint-i-dos estats d'Amèrica (quinze de govern) que van exigir la independència de Puerto Rico dels Estats Units i van acordar la creació d'un Comitè Permanent de Treball per a promoure aquesta causa.

Història[modifica | modifica el codi]

El PIP va participar per primera vegada en les eleccions generals de 1948 obtenint al voltant del 10% dels vots. El Partit Independentista no va participar a l'"Assemblea Constituent" de Puerto Rico de 1952 per entendre que no s'estava redactant una veritable constitució sinó que simplement se li canviava el nom al mateix règim colonial. Durant el procés de votació es va registrar un fort abstencionisme. En les eleccions generals de 1952 el partit va obtenir el 20% dels vots i va elegir quinze legisladors, convertint-se així en el principal partit de l'oposició. A finals de la dècada de 1950 el PIP va perdre gran part del seu suport electoral, convertint-se en un partit minoritari, sense gairebé cap possibilitat d'obtenir una victòria electoral, ja que els seus vots ronden entre 4 a 6 per cent del total de vots en les eleccions. Entre les causes que van portar a la significativa pèrdua de vots del PIP hi ha la persecució desenfrenada per part del govern local i les agències del govern dels Estats Units, així com la campanya de por cap a la independència.

El PIP ha passat per dos moments d'alt creixement, el primer va ocórrer durant les eleccions de 1972 quan van llançar la campanya "A dalt els de baix". L'esmentada campanya tenia un alt contingut de justícia social i fins i tot elements de les idees socialistes que van tenir apogeu després de la Revolució Cubana. Després d'aquestes eleccions el partit va sofrir una transformació radical, on els sectors de la petita burgesia van entrar en una lluita pel lideratge contra sectors de l'alta burgesia. Un tercer sector, liderat per Carlos Gallizá i Luis Ángel Torres anomenats "els terceristes", per no estar amb un o altre grup, plantejaven la creació d'un partit independentista de la classe treballadora, de cort marxista-leninista i que la direcció del partit fos electa de forma democràtica. El grup liderat per Rubén Berríos Martínez, recolzat per la base del Partit, va obtenir el suport majoritari de l'assemblea general. Aquest grup lluitava en contra que la cúpula fos qui nomenés el president de la col·lectivitat i se li va arribar a conèixer com a "Rubén i els bruts" per ser gent de poble. Els "terceristes" van abandonar o van ser expulsats del partit, qui al costat de la Joventut Independentista Universitària van començar a desenvolupar un treball independent que va culminar en la fundació del Moviment Socialista Popular (MSP) el 1974, organització que posteriorment s'uneix al Partit Socialista Revolucionari per formar el Moviment Socialista de Treballadors (MST). Per a aquella mateixa època el PIP va liderar la lluita de desobediència civil que va aconseguir la sortida de la Marina dels Estats Units de l'illa-municipi de Vieques. Un sector dels líders terceristes, especialment els que van abandonar el projecte del MSP i després el MST, s'han alineat més amb el Partit Popular Democràtic de Puerto Rico i les seves postures. Un altre petit grup va tornar a les files del PIP.

El Partit Socialista, sota el lideratge de Juan Mari Bras, va aconseguir 10.000 vots en l'elecció de 1972 i després 5.000 en les eleccions de 1976, mentre el PIP va superar els 80.000 vots. El Partit Independentista proposa un sistema econòmic social-demòcrata. En les eleccions de 1984, el PIP va sofrir una fuga de vots obtenint més de 60.000 sufragis. El 1988 el partit es recupera obtenint més de 95.000 vots. El PIP va ser el primer a proposar una Assemblea Legislativa unicameral, proposta que l'any 2005 va guanyar el suport de la majoria dels electors.

Durant les eleccions de 2000 el PIP va obtenir més de 100.000 vots per al seu candidat a la governació i es va registrar creixement en vots en gairebé tots els llocs electius. En les eleccions de 2004 el PIP va perdre el dret a postular candidats per a les pròximes eleccions davant de la campanya de por contra el líder annexionista Pedro Rosselló, i de líders del Moviment Independentista Nacional Hostosiano (MINH) a favor del candidat colonialista Aníbal Acevedo Vilá i en contra del PIP. En l'elecció més recent el PIP va rebre prop de 60.000 vots, després d'haver obtingut sobre 100.000 en les eleccions de 2000. El partit es va dedicar a recollir firmes i va aconseguir més de cent mil firmes per a la reinscripció del partit en temps rècord.

L'any 2006 el Partit Independentista Portoriqueny va organitzar el Congrés Llatinoamericà i del Carib Per la Independència de Puerto Rico a Panamà. A aquest congrés es van unir els principals partits polítics de tota Amèrica Llatina i el Carib en suport a la independència i sobirania dels portoriquenys. En l'esmentat congrés hi va haver partits tant d'esquerra, dreta i centre. Molts dels partit polítics allà presents són partits de govern als seus respectius països com són els casos de Brasil, Panamà, Perú i Veneçuela. A part dels nombrosos polítics també es van unir importants figures llatinoamericanes en suport a la independència de Puerto Rico com: Gabriel García Márquez, Ernesto Sábato, Mario Benedetti, Eduardo Galeano, Ana Lydia Vega, Luis Rafael Sánchez, Mayra Montero, Pablo Milanés i Carlos Alberto Libanio Christo, entre d'altres.

Per a les eleccions generals de 2008 el Partit Independentista va presentar com candidats el doctor en economia Edwin Irizarry Mora per a la governació i a Jessica Martínez Birriel com a candidata a comissionada resident.

Bandera[modifica | modifica el codi]

Bandera: Partit Independentista Portoriqueny

La bandera del partit és verda amb una creu escandinava blanca. El verd (que figura al fons de l'escut concedit per Castella el 8 de novembre del 1511) simbolitza l'esperança; la creu, les arrels cristianes, i la configuració general recorda la bandera del crit de Lares del 23 de setembre de 1868. El partit fou fundat el 1946 i entre aquesta data i mitjans dels anys seixanta va usar como a pròpia la bandera de Lares.

Líders del Partit[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gastón Espinosa; Virgilio P. Elizondo; Jesse Miranda Latino Religions and Civic Activism in the United States. Oxford University Press, 2005, p. 266–. ISBN 978-0-19-516228-8. 
  2. Alfredo Lopez. Dona Licha's Island: Modern Colonialism in Puerto Rico. South End Press, gener 1987, p. 127–. ISBN 978-0-89608-257-1. 
  3. Berrios-Martinez, Ruben; "Puerto rico—Lithuania in Reverse?"; The Washington Post, Pg. A23; May 23, 1990.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]