Vés al contingut

Partit Socialdemòcrata d'Hongria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit Socialdemòcrata d'Hongria
(hu) Magyarországi Szociáldemokrata Párt Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiasocialdemocràcia Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaGeneral Workers Party of Hungary (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creació7 desembre 1890, Budapest Modifica el valor a Wikidata
FundadorPál Gábor Engelmann (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre dePartit dels Socialistes Europeus
Internacional Obrera i Socialista (1923–1940) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaLászló Andráska (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Òrgan de premsaNépszava Modifica el valor a Wikidata
Part deHungarian Front (en) Tradueix
Hungarian National Independence Front (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmszdp.hu Modifica el valor a Wikidata

El Partit Socialdemòcrata d'Hongria (en hongarès Magyarországi Szociáldemokrata Párt, MSZDP) va ser un partit polític socialdemòcrata d'Hongria.[1] Fundat al 1890, participà en els gabinets de Mihály Károlyi (1918-19), Dénes Berinkey (1919), Gyula Peidl (1919), Béla Miklós (1944-45), Zoltán Tildy (1945-46), Ferenc Nagy (1946-47) i Lajos Dinnyés (1947-48). Al 1948 s'unificà amb el Partit Comunista per a formar el Partit Hongarès dels Treballadors, posteriorment a 1956 el Partit Socialista Hongarès dels Treballadors.

Història

[modifica]

El partit va créixer en poder i influència en el context de la Primera Guerra Mundial, després de la qual va desaparèixer l'Imperi Austrohongarès. El MSZDP va liderar llavors la Revolució dels Crisantems, que portaria a la proclamació tant de la República Democràtica Hongaresa com de la República Soviètica Hongaresa.[2] La forta repressió que va continuar a l'esclafament del Soviet hongarès va provocar que l'esquerra boicotegés les eleccions de 1920, que resultaria en el definitiu retorn de la monarquia sota el control de Miklós Horthy.

Amb tot, el MSZDP va arribar a un compromís amb el govern a través del Pacte Bethlen-Peyer, tot i que no van poder aturar el procés autocràtic del país, i l'inevitable augment de la repressió al sindicalisme i espais tradicionals de l'esquerra. L'entorn es va tornar cada cop més hostil durant la Segona Guerra Mundial i l'activitat pràcticament es va aturar. Amb la presa del poder nazi d'Hongria el 1944, el partit va ser declarat il·legal. Molts dels líders van ser executats, i la resta va ser empresonat o conduït a la clandestinitat.

Un cop restablert el Regne, al 1944 van obtenir els seus millors resultats en les eleccions parlamentàries, amb 125 escons. A les següents eleccions, tot i reduir-se el seu suport, encara obtindrien 69 escons, molt per sobre de l'època Horthy. Amb la proclamació de la Segona República, el MSZDP mantindria una força similar al 1945, amb 67 escons. Al 1948 s'unificà amb el Partit Comunista per a formar el Partit Hongarès dels Treballadors, posteriorment a 1956 el Partit Socialista Hongarès dels Treballadors. Durant la Revolució hongaresa de 1956, una facció del partit reclamaria el MSZDP, formant part del govern provisional d'Imre Nagy i publicant de nou el diari Népszava. Amb la derrota de l'aixecament, molts dels participants van ser empresonats o exiliats.

Al 1989 el partit seria refundat, tenint un paper preponderant en el període de transició. Aviat va haver-hi tensions entre faccions internes, provocant la creació del Partit Socialdemòcrata Hongarès (SZDP), que juntament amb la formació del nou Partit Socialista Hongarès (MSZP) provocarien el seu declivi i marginació. A les primeres eleccions de 1990 el partit aconseguiria un 3.6% dels vots, però cap escó, certificant la seva derrota per al nou període.

Posteriorment no ha aconseguit cap escó propi, aconseguint només l'entrada al 2002 i 2006 a partir de les llistes del MSZP. Més recentment, el partit va ser retirat de la Internacional Socialista i del Partit dels Socialistes Europeus al 2020 fruit de la seva inactivitat.[3] Tot i que van plantejar participar de les eleccions de 2022, finalment no van registrar-se per raons administratives, donant suport finalment a la candidatura opositora d'Units per Hongria.

Resultats electorals

[modifica]
Any Assemblea Nacional Govern
Vots % Escons +/–
1920
El partit va boicotejar les eleccions per la repressió
1922
277,481
17% (#2)
25 / 245
Nou Oposició
1926
126,824
11.1% (#3)
14 / 245
Disminució 11 Oposició
1931
165,794
11% (#4)
14 / 245
= Oposició
1935
132,052
6.7% (#4)
11 / 245
Disminució 3 Oposició
1939
126,637
3.4% (#4)
5 / 260
Disminució 6 Oposició
1944
(#2)
125 / 498
Augment 120 Coalició
1945
823,250
17.4% (#2)
69 / 409
Disminució 56 Coalició
1947
742,171
14.86% (#4)
67 / 411
Disminució 2 Coalició
1990
174,409
3.6% (#8)
0 / 386
Nou Extraparlamentari
1994
51,122
0.9% (#11)
0 / 386
= Extraparlamentari
1998
5,689
0.1%
0 / 386
= Extraparlamentari
2002
41,461 (més candidats a MSZP)
0.7%
1 / 386
Augment 1 Extraparlamentari
2006 No va participar (candidats a MSZP)
1 / 386
= Extraparlamentari
2010
4,117
0.08%
0 / 386
Disminució 1 Extraparlamentari
2014
937
0.02%
0 / 199
= Extraparlamentari

Referències

[modifica]
  1. Bugajski, Janusz. Political parties of Eastern Europe: a guide to politics in the post-communist era. Armonk, NY: Sharpe, 2002. ISBN 978-1-56324-676-0. 
  2. «TWO ITALIANS AGAINST BÉLA KUN | Hungarian Review». [Consulta: 14 agost 2024].
  3. «Members» (en anglès britànic). [Consulta: 14 agost 2024].