Vés al contingut

Partit Socialista d'Albània

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit Socialista d'Albània
(sq) Partia Socialiste e QERRETIT Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtPS, PSSh i SP Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiasocialdemocràcia
populisme d'esquerres
europeisme
socialisme democràtic Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació5 juny 1991
Activitat
Membre dePartit dels Socialistes Europeus
Internacional Socialista Modifica el valor a Wikidata
Membres81.000 (2016) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaEdi Rama Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webps.al Modifica el valor a Wikidata

El Partit Socialista d'Albània (albanès: Partia Socialiste e Shqipërisë) és un partit polític d'Albània. És membre de la Internacional Socialista

Història

[modifica]

Antecedents

[modifica]

L'11 de desembre de 1990, Ramiz Alia va anunciar que el Partit del Treball d'Albània PPSh renunciava al monopoli del poder. El PPSh va guanyar les eleccions legislatives albaneses de 1991, les primeres eleccions lliures celebrades al país en gairebé 80 anys. En aquell moment, ja no era un partit marxista-leninista. En un congrés extraordinari del 10 al 13 de juny de 1991, el PPSh va votar per canviar el seu nom a Partit Socialista d'Albània (PS) en un esforç per adaptar-se per sobreviure al nou sistema[1] i Fatos Nano un membre de la Intel·liguèntsia, en fou escollit nou president.[2]

Partit Socialista d'Albània

[modifica]

A les eleccions legislatives albaneses de 1992 el Partit Democràtic d'Albània va assolir una majoria aclaparadora i Sali Berisha va ser elegit president i Alexander Meksi primer ministre, iniciant així una nova etapa política a Albània que es va renovar amb la victòria demòcrata a les eleccions legislatives albaneses de 1996.

El col·lapse dels fraus piramidals van provocar les protestes d'Albània de 1996. Enmig de la crisi que s'havia convertit en una guerra civil Berisha va ser reelegit president per un segon mandat el 3 de març de 1997 per un parlament totalment controlat pel Partit Demòcrata,[3][4] però la revolta popular va obligar a dimitir el primer ministre Meksi i es van convocar eleccions, que va guanyar el Partit Socialista d'Albània de Fatos Nano.[5]

Governs de Fatos Nano

[modifica]

Després de les eleccions legislatives albaneses de 1997, Nano va ser nomenat primer ministre pel president Rexhep Meidani, tot i que va haver de tornar a dimitir el 1998 per culpa de les protestes que van seguir a l'assassinat d'un líder de l'oposició, Azem Hajdari,[6] i Nano fou acusat d'haver organitzat aquest assassinat.[7]

Nano va ser nomenat primer ministre per tercer cop el 25 de juliol de 2002 pel president Alfred Moisiu. El febrer de 2004, es van convocar dues grans manifestacions de fins a 20.000 persones, en què es demanava novament la dimissió de Nano per la mala gestió econòmica del país.[8] Nano governà fins a les eleccions legislatives albaneses de 2005, quan fou derrotat pel Partit Democràtic d'Albània, escindit del PPSh acusant Fatos Nano de falta de transparència i de no afavorir la integració europea d'Albània.[9]

A l'oposició

[modifica]

El 3 de juliol el Partit Socialista va perdre les eleccions legislatives albaneses de 2005 i la seva majoria al parlament. Nano va dimitir com a primer ministre i també com a president del Partit Socialista l'1 de setembre de 2005. El 10 d'octubre fou escollit Edi Rama com a president del partit.

Governs d'Edi Rama

[modifica]
Edi Rama en 2024

L'Aliança per a una Albània Europea, encapçalada pel PS i el seu líder, Edi Rama van guanyar les eleccions legislatives albaneses de 2013 celebrades el 23 de juny, convertint-se en primer ministre d'Albània[10] en un govern de coalició amb el Moviment Socialista per la Integració.[11]

Inicialment les eleccions legislatives albaneses de 2017 estaven previstes per al 18 de juny, però després de l'anunci d'un possible boicot per part dels partits de l'oposició durant una crisi política que va durar tres mesos per la implementació del vot electrònic i la guerra contra les drogues, el 18 de maig es va aconseguir un acord entre tots els partits per a canviar la data al 25 de juny.[12] El PS va obtenir 74 dels 140 escons i Edi Rama fou reelegit com a primer ministre.[13]

En setembre de 2019, després de mesos de grans protestes estudiantils Rama va haver de remodelar el govern per donar resposta a les reivindicacions,[14] repetint la victòria en les eleccions legislatives albaneses de 2021,[15] que va ampliar en les eleccions legislatives albaneses de 2025.[16]

Resultats Electorals

[modifica]

Assemblea de la República d'Albània

[modifica]
Elecció Líder Vots % Resultats +/- Govern
1992 Fatos Nano 433.602 23,74
38 / 140
 Disminució131a Oposició
1996 335.402 22,22
10 / 140
 Disminució28 Oposició
1997 413.369 37,71
101 / 155
 Augment91 Majoria
2001 555.272 43,02
73 / 140
 Disminució28 Majoria
2005 538.906 39,40
42 / 140
 Disminució31 Oposició
2009b Edi Rama 620.586 40,85
65 / 140
 Augment23 Oposició
2013c 713.407 41,36
65 / 140
 = Coalició
2017 764.750 48,33
74 / 140
 Augment9 Majoria
2021 768.177 48,68
74 / 140
 = Majoria
2025 856.318 53,27
83 / 140
 Augment9 Majoria

a Respecte el resultat del Partit del Treball d'Albània en 1991. b Dins de la coalició Unitat pel Canvi. c Dins de la coalició Aliança per una Albània Europea.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Elsie, Robert. Historical Dictionary of Albania (en anglès). Scarecrow Press, 2010, pxliii. 
  2. ↑ Nano, Rexhina. Te jetosh kohen (en al), 2008, p. 230. 
  3. ↑ Vickers, Miranda. The Albanians: A Modern History (en anglès). Bloomsbury Academic, 2014-02-27, p. 246. ISBN 978-1-78076-695-9. 
  4. ↑ «1997 Human Rights Report - Albania» (en anglès). US Department of State. [Consulta: 5 desembre 2021].
  5. ↑ Santa Cruz, Angel. «El socialista Fatos Nano se declara vencedor de las elecciones legiaslativas en Albania» (en castellà). El Pais, 30-06-1997. [Consulta: 4 agost 2025].
  6. ↑ Ferri, Llibert «De búnquer a gran portaavions» (pdf). El Temps, 18-03-1996, pàg. 51.
  7. ↑ «Cronologia internacional de juliol a octubre de 1998». dCidob, 67-68, 1998, pàg. 23, 24.
  8. ↑ «Albània: Del comunisme (1945-1991) a la democràcia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  9. ↑ Elsie, Robert. Historical Dictionary of Albania (en anglès). Rowman & Littlefield, 2010, p. 422. ISBN 978-0-8108-6188-6. 
  10. ↑ Robinson, Matt «Albanians hand Socialists a landslide, wait on PM to concede». Reuters, 25-06-2013.
  11. ↑ «El primer ministro socialista Rama hacia un segundo mandato en Albania» (en castellà). Swiss Info, 26-06-2017. [Consulta: 23 novembre 2025].
  12. ↑ «Agreement unveiled, Parliamentary Elections on June 25» (en anglès). Albania Daily News.
  13. ↑ «Albanian Socialists to get parliamentary majority, partial vote count shows». Reuters, 26-06-2017.
  14. ↑ Cherry, Libby. «Emboldened Albanian Students Eye Wider Change» (en anglès). Balkan Insight, 24-09-2025. [Consulta: 28 setembre 2025].
  15. ↑ Kalemaj, Ilir «Parliamentary Election in Albania, 25 April 2021» (en anglès). Electoral Bulletins of the European Union, 1, 5-2021 [Consulta: 11 maig 2025].
  16. ↑ Bytyci, Fatos. «Albania's Rama wins historic fourth term, opposition says vote stolen» (en anglès). Reuters, 13-05-2025. [Consulta: 25 maig 2025].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Socialista d'Albània
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_Socialista_d%27Albània&oldid=36729882»