Partit de la Restauració del Japó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit de la Restauració del Japó
日本維新の会
Dades
Tipuspartit polític dissolt Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaLiberalisme econòmic,
Govern limitat,
Descentralització,
Conservadorisme,
Alineació políticadreta Modifica el valor a Wikidata
Història
FusióPartit del Sol (2010-2012)
Partit de la Restauració d'Osaka (2010), només la branca nacional
Creació12 de setembre de 2012
Data de dissolució o abolició22 de setembre de 2014
Reemplaçat perPartit de la Innovació Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaShintaro Ishihara
Secretari generalIchirō Matsui
Diputats a la Cambra de Representants del Japó
54 / 480
Diputats a la Cambra de Consellers del Japó
9 / 252
Altres
Color     Verd

Lloc web[1]
Facebook: nipponishinnokai.kokkaigiindan Twitter (X): j_ishin Youtube: UCkd0M_PyYNfnBYYrTIqCQ8g Modifica el valor a Wikidata

El Partit de la Restauració del Japó (日本維新の会 Nippon Ishin no Kai, abreviat com a PRJ) fou un partit polític japonés que existí des del 2012 fins al 2014, fundat i liderat pel batlle d'Osaka, en Tōru Hashimoto i pel Governador de Tòquio, en Shintaro Ishihara.

El 17 de novembre de 2012, Hashimoto i Ishihara van acordar la fusió dels seus respectius partits per crear una "tercera força" que concurrira a les eleccions generals de 2012.[1] En aquells temps, el Partit de la Restauració del Japó va ser l'únic partit d'àmbit nacional amb seu fora de Tòquio. El partit va aconseguir 54 escons a la cambra baixa i 9 a la cambra alta.[2][3][4]

El 28 de maig de 2014, els dos líders del partit, Hashimoto i Ishihara van decidir la dissolució del partit després de moltes diferències internes. Com a resultat d'això, Shintaro Ishihara va fundar amb el seu sector el Partit per a les Generacions Futures.[5] Poc després, Hashimoto es va fusionar amb un altre partit creant així el Partit de l'Innovació del Japó.

Ideologia i polítiques[modifica]

  • El partit tenia un manifest de huit punts anomenat "Les huit polítiques per a la restauració". Aquestes polítiques cobrien més de 200 afers de governament, política econòmica, el benestar social, l'educació, la diplomàcia i l'abandonament de la política del "Japó com amant dels EUA", en paraules de la formació.[6]
  • De forma poc usual per a un partit conservador, defenien el matrimoni homosexual.[7]
  • El partit donava suport a la revisió de la Constitució del Japó, anomenada per la formació com "la Constitució de l'ocupació".[8]

Llista de presidents[modifica]

No. Nom Temps de mandat Imatge
Inici de mandat Fi de mandat
1 Tōru Hashimoto
橋下 徹
Hashimoto Tōru
12 setembre 2012 17 novembre 2012
2 Shintaro Ishihara
石原 慎太郎
Ishihara Shintarō
17 novembre 2012 19 gener 2013
3 19 gener 2013
(com a co-president)
31 juliol 2014
Tōru Hashimoto
橋下 徹
Hashimoto Tōru
19 gener 2013
(com a co-president)
31 juliol 2014
4 Tōru Hashimoto
橋下 徹
Hashimoto Tōru
1 agost 2014 22 setembre 2014

Resultats electorals[modifica]

Eleccions generals[modifica]

Any eleccions Vots % vots (posició) Diputats +/- Candidat
2012 12.262.228 20,38% (3)
54 / 480
Nou Shintaro Ishihara

Eleccions a la Cambra de Consellers del Japó[modifica]

Any eleccions Vots % vots (posició) Diputats +/- Candidat
2013 6.355.299 11,94% (6)
9 / 252
Nou Shintaro Ishihara

Referències[modifica]