Partit de la Restauració del Japó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióPartit de la Restauració del Japó
日本維新の会
Dades
Tipus partit polític
Ideologia política Liberalisme econòmic,
Govern limitat,
Descentralització,
Conservadorisme,
Alineació política dreta
Història
Partit del Sol (2010-2012)
Partit de la Restauració d'Osaka (2010), només la branca nacional
Creació 12 de setembre de 2012
Dissolució 22 de setembre de 2014
Organització i govern
Seu 
Presidència Shintaro Ishihara
Secretari general Ichirō Matsui
Diputats a la Cambra de Representants del Japó
54 / 480
Diputats a la Cambra de Consellers del Japó
9 / 252
Altres dades
Color oficial      Verd

Lloc web [1]
Facebook: nipponishinnokai.kokkaigiindan Twitter: j_ishin
Modifica les dades a Wikidata

El Partit de la Restauració del Japó (日本維新の会 Nippon Ishin no Kai, abreviat com a PRJ) fou un partit polític japonés que existí des del 2012 fins al 2014, fundat i liderat pel batlle d'Osaka, en Tōru Hashimoto i pel Governador de Tòquio, en Shintaro Ishihara.

El 17 de novembre de 2012, Hashimoto i Ishihara van acordar la fusió dels seus respectius partits per crear una "tercera força" que concurrira a les eleccions generals de 2012.[1] En aquells temps, el Partit de la Restauració del Japó va ser l'únic partit d'àmbit nacional amb seu fora de Tòquio. El partit va aconseguir 54 escons a la cambra baixa i 9 a la cambra alta.[2][3][4]

El 28 de maig de 2014, els dos líders del partit, Hashimoto i Ishihara van decidir la dissolució del partit després de moltes diferències internes. Com a resultat d'això, Shintaro Ishihara va fundar amb el seu sector el Partit per a les Generacions Futures.[5] Poc després, Hashimoto es va fusionar amb un altre partit creant així el Partit de l'Innovació del Japó.

Ideologia i polítiques[modifica]

  • El partit tenia un manifest de huit punts anomenat "Les huit polítiques per a la restauració". Aquestes polítiques cobrien més de 200 afers de governament, política econòmica, el benestar social, l'educació, la diplomàcia i l'abandonament de la política del "Japó com amant dels EUA", en paraules de la formació.[6]
  • De forma poc usual per a un partit conservador, defenien el matrimoni homosexual.[7]
  • El partit donava suport a la revisió de la Constitució del Japó, anomenada per la formació com "la Constitució de l'ocupació".[8]

Llista de presidents[modifica]

No. Nom Temps de mandat Imatge
Inici de mandat Fi de mandat
1 Tōru Hashimoto
橋下 徹
Hashimoto Tōru
12 setembre 2012 17 novembre 2012 Toru Hashimoto, March 17, 2008.JPG
2 Shintaro Ishihara
石原 慎太郎
Ishihara Shintarō
17 novembre 2012 19 gener 2013 Ishihara Shintaro 1-1.jpg
3 19 gener 2013
(com a co-president)
31 juliol 2014
Tōru Hashimoto
橋下 徹
Hashimoto Tōru
19 gener 2013
(com a co-president)
31 juliol 2014 Toru Hashimoto, March 17, 2008.JPG
4 Tōru Hashimoto
橋下 徹
Hashimoto Tōru
1 agost 2014 22 setembre 2014 Toru Hashimoto, March 17, 2008.JPG

Resultats electorals[modifica]

Eleccions generals[modifica]

Any eleccions Vots % vots (posició) Diputats +/- Candidat
2012 12.262.228 20,38% (3)
54 / 480
Nou Shintaro Ishihara

Eleccions a la Cambra de Consellers del Japó[modifica]

Any eleccions Vots % vots (posició) Diputats +/- Candidat
2013 6.355.299 11,94% (6)
9 / 252
Nou Shintaro Ishihara

Referències[modifica]