Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaPasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Pascual de Aragón cardinal archbishop of Toledo.jpg
Biografia
Naixement 1626
Espanya
Mort 28 setembre 1677 (50/51 anys)
Madrid
Escudo inquisicion.gif  Inquisidor general 


 Arquebisbe de Toledo 

Religió Església Catòlica
Educació Universitat de Salamanca
Activitat
Ocupació Sacerdot catòlic
Família
Pare Enric III d'Empúries
Germans Pere IV d'Empúries, Antonio de Aragón-Córdoba-Cardona y Fernández de Córdoba Tradueix i Lluís I d'Empúries

Escut d'armes Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Modifica les dades a Wikidata

Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba (Mataró, 1626-Madrid, 1677)[1] també conegut com a Pasqual Fernández de Córdoba i Aragó, va ser un religiós català, president del Consell d'Aragó i arquebisbe de Toledo.

Biografia[modifica]

Era fill d'Enric d'Aragó, cinquè duc de Sogorb i sisè de Cardona. Va estudiar a la Universitat de Salamanca, on va ocupar la càtedra d'institucions canòniques el 1649. De la seva carrera eclesiàstica, el 1647 esdevé canonge de la catedral de Toledo i ardiaca de Talavera. El 1651 va ser promotor fiscal de la inquisició i, dos anys després regent de Catalunya al consell d'Aragó.[1]

El 1655 va ser ordenat sacerdot i nomenat cardenal de la corona el 1660. Traslladat a Roma, allà hagué d'intervenir en l'enfrontament entre Lluís XIV i el Papa, per la qüestió de la immunitat diplomàtica. Entre 1664-1666 va ser virrei interí de Nàpols després de la revolta de Tommaso Aniello.[1]

Finalment, el 1665 va ser nomenat inquisidor general d'Espanya i, el 1666, arquebisbe de Toledo, càrrec que ocupà fins a la seva mort el 1677. Durant aquest període va estar implicat en les qüestions de Juan Everardo Nithard, a qui ordenà finalment sortir de Madrid, i en les de Joan Josep d'Àustria i el privat Fernando de Valenzuela, als quals va fer front en nom de la reina Maria Anna d'Àustria. Poc abans de la seva mort es va retirar a Aranjuez.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Gaspar de Bracamonte y Guzmán
Virrei de Nàpols
1664 - 1666
Succeït per:
Pere Antoni d'Aragó
Precedit per:
Diego de Arce y Reinoso
Inquisidor general d'Espanya
1665
Succeït per:
Juan Everardo Nithard
Precedit per:
Baltasar Moscoso y Sandoval
Arquebisbe de Toledo
1666 - 1677
Succeït per:
Luis Manuel Fernández Portocarrero