Vés al contingut

Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1626 Modifica el valor a Wikidata
Mataró Modifica el valor a Wikidata
Mort28 setembre 1677 Modifica el valor a Wikidata (50/51 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaprovíncia de Toledo Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe de Toledo
28 febrer 1666 –
← Baltasar Moscoso y SandovalLuis Manuel Fernández Portocarrero →
Inquisidor general d'Espanya
Conseller del Consell Suprem de la Corona d'Aragó
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic (1655–) Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Comandant de (OBSOLET)Coronelia de la Guàrdia del Rei Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióGabriel Adarzo de Santander Modifica el valor a Wikidata
Família
PareEnric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera Modifica el valor a Wikidata
GermansPere Antoni d'Aragó, Antoni d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba i Lluís Ramon d'Aragó Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Pasqual d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba (Mataró, 1626-Madrid, 1677)[1] també conegut com a Pasqual Fernández de Córdoba i Aragó, va ser un religiós català, president del Consell d'Aragó i arquebisbe de Toledo.

Biografia[modifica]

Era fill d'Enric d'Aragó, cinquè duc de Sogorb i sisè de Cardona. Va estudiar a la Universitat de Salamanca, on va ocupar la càtedra d'institucions canòniques el 1649. De la seva carrera eclesiàstica, el 1647 esdevé canonge de la catedral de Toledo i ardiaca de Talavera. El 1651 va ser promotor fiscal de la inquisició i, dos anys després regent de Catalunya al consell d'Aragó.[1]

El 1655 va ser ordenat sacerdot i nomenat cardenal de la corona el 1660. Traslladat a Roma, allà hagué d'intervenir en l'enfrontament entre Lluís XIV i el Papa, per la qüestió de la immunitat diplomàtica. Entre 1664-1666 va ser virrei interí de Nàpols després de la revolta de Tommaso Aniello.[1]

Finalment, el 1665 va ser nomenat inquisidor general d'Espanya i, el 1666, arquebisbe de Toledo, càrrec que ocupà fins a la seva mort el 1677. Durant aquest període va estar implicat en les qüestions de Juan Everardo Nithard, a qui ordenà finalment sortir de Madrid, i en les de Joan Josep d'Àustria i el privat Fernando de Valenzuela, als quals va fer front en nom de la reina Maria Anna d'Àustria. Poc abans de la seva mort es va retirar a Aranjuez.[1]

Referències[modifica]


Precedit per:
Gaspar de Bracamonte y Guzmán
Virrei de Nàpols
1664 - 1666
Succeït per:
Pere Antoni d'Aragó
Precedit per:
Diego de Arce y Reinoso
Inquisidor general d'Espanya
1665
Succeït per:
Juan Everardo Nithard
Precedit per:
Baltasar Moscoso y Sandoval
Arquebisbe de Toledo
1666 - 1677
Succeït per:
Luis Manuel Fernández Portocarrero