Passiflora alata
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Malpighiales |
| Família | Passifloraceae |
| Gènere | Passiflora |
| Espècie | Passiflora alata Curtis, 1788 |
.svg){kind=icon}
Passiflora alata és una espècie d'espermatòfit pertanyent a la família Passifloràcia, nadiua de la regió de l'Amazones en el Brasil.[1] Els nadius es refereixen a ella com ouvaca que significa estel vermell, a causa de l'aparença de la seva flor.
.jpg)
.jpg)
Característiques
[modifica]És una planta enfiladissa amb fruit comestible i altament apreciat pels habitants locals. Les fulles són ovals o oblongas de 10-15 cm de longitud i 1-10 d'ample. Les fragants flors tenen entre 7-10 cm de diàmetre. Floreixen a la fi d'estiu o principis de tardor. El seu nèctar atreu a abelles, papallones i ocells.
El fruit és com un ou de color groc o taronja brillant de 8-15 cm de longitud i 5-10 cm de diàmetre. El seu pes és d'entre 90 i 300 grams. Aquests fruits es conreen en diverses parts del Brasil on és molt benvolgut.
Taxonomia
[modifica]Passiflora alata va ser descrita per William Curtis i publicat en Botanical Magazine 2: t. 66. 1788.[2]
Passiflora: nom genèric que adoptat per Linneo en 1753 i que significa "flor de la passió" (del llatí passio = "passió" i flos = "flor"), va ser atorgat pels missioners jesuïtes en 1610, a causa de la similitud d'algunes parts de la planta amb símbols religiosos de la Passió de Crist, el fuet amb el qual va ser assotat = zarcillos, els tres claus = estils; estams i la corona radial = la corona d'espines.
alata: epítet llatí que significa "alada".[3]
- Passiflora brasiliana Desf.
- Passiflora latifolia DC.
- Passiflora maliformis Velloso
- Passiflora mascarensis C. Presl
- Passiflora mauritiana A. Thouars
- Passiflora oviformis M. Roem.
- Passiflora phoenicia Lindl.
- Passiflora pyriformis DC.
- Passiflora sarcosepala Barb. Rodr.
- Passiflora tetradena DC.[4][5]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Passiflora alata (TSN 506142) al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. (anglès)
- ↑ «Passiflora alata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 17 març 2013].
- ↑ «En orchidstudium». Arxivat de l'original el 2013-10-17. [Consulta: 24 novembre 2015].
- ↑ Passiflora alata en PlantList
- ↑ «Passiflora alata». World Checklist of Selected Plant Families. [Consulta: 17 març 2013].
Bibliografia
[modifica]
- Brako, L. & J. L. Zarucchi. (editors) 1993. Catalogui of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
- CONABIO. 2009. Catàleg taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
- Forzza, R. C. & et al. et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil.[1] Arxivat 2010-05-26 a Wayback Machine..
- Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (editors) 1999. Catalogui of the vascular plants of Equador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
- Killip, I. P. 1938. The American Species of Passifloraceae [concl.]. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 19(2): 333–613.
- Macbride, J. F. 1941. Passifloraceae, Flora of Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(4/1): 90–132.
- Masters, M. T. 1872. Passifloraceae. 13(1): 529–628,. In C. F. P. von Martius (ed.) Fl. Bras.. F. Fleischer, Monachii & Lipsiae.
- Vásquez Martínez, R. 1997. Flórula de les Reserves Biològiques de Iquitos, Perú: Allpahuayo-Mishana, Explornapo Camp, Explorama Lodge. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 63: i.