Patricia Racette

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPatricia Racette
Patricia Racette.jpg
Biografia
Naixement 23 juny 1965 (54 anys)
Manchester (Nou Hampshire)
Formació University of North Texas College of Music Tradueix
Activitat
Ocupació Cantant i cantant d'òpera
Veu Soprano
Instrument Veu
Premis

IMDB: nm2534756 Twitter: PatriciaRacette Instagram: patriciaracette
Modifica les dades a Wikidata

Patricia Racette (Manchester, Nou Hampshire, 23 de juny de 1965) és una soprano estatunidenca que ha actuat durant 25 anys amb l'Òpera de San Francisco (SFO) i com a convidada amb altres companyies líders.

Iniciada en el món de la música de jazz i de cabaret, això no ha estat obstacle perquè Patricia Racette hagi estat aclamada i reconeguda internacionalment també per les seves interpretacions en Madama Butterfly, Tosca, Peter Grimes, Jenůfa, Kàtia Kabànova, i els tres papers principals de soprano a Il Trittico.[1] Ha actuat en els escenaris de La Scala, el Metropolitan Opera, el Royal Opera House i el Gran Teatre del Liceu entre molts altres.[2]

Biografia[modifica]

Racette va créixer a Bedford, Nou Hampshire. Com a adolescent, es va preparar per a la seva carrera com a cantant de jazz i, per això, va assistir a la North Texas State University (més tard la University of North Texas), que va tenir una gran reputació pel seu programa d'estudis de jazz. Allà, es va animar a formar part del grup d'òpera. Mentre encara era a la universitat de Denton, va cantar en la seva primera òpera, Susannah (1955) del compositor Carlisle Floyd, en una petita escola de Fort Worth, Texas. Va tornar a cantar aquest paper amb l'OFS el 2014.[3]

Després de graduar-se amb una llicenciatura en música, Racette va ser escollida per participar en el Merola Opera Program de l'SFO, dissenyat per ajudar joves intèrprets talentosos en el seu desenvolupament com a professionals. Va debutar en l'òpera professional el 1988 a Madama Butterfly, de Giacomo Puccini, i va arribar a ser considerada com una intèrpret especialment important de Puccini i Leoš Janáček.

El 1994 va guanyar el prestigiós Premi Marian Anderson. A partir de llavors va tenir importants papers amb l'Òpera Estatal de Viena, l'Òpera dels Països Baixos, l'Òpera Reial al Covent Garden, l'Òpera de París, la Boston Lyric Opera i molts altres. El 1998, va ser guardonada amb el premi Richard Tucker Foundation.[4]

El 1995 va debutar al Metropolitan Opera en el paper de Musetta a La Bohème de Puccini. Posteriorment va aparèixer moltes vegades, incloent tres actuacions notables: Madama Butterfly, Peter Grimes, de Benjamin Britten, i Tosca de Puccini, per a la sèrie del Met Live in HD. Va crear noves obres, a més dels clàssics.

Gràcies a les seves excel·lents habilitats d'actuació, el poder vocal i la fraseació matisada ha reeixit en pràcticament tots els frols de les òperes clàssiques. També ha donat suport al treball de compositors vius, creant papers en diverses estrenes mundials. Entre els estrenes mundials en què va participar hi ha Cold Sassy Tree (2000) de Floyd; Emmeline (1996), An American Tragedy (2005) i Dolores Claiborne (2012) de Tobias Picker, i The Letter (2009) de Paul Moravec.[3]

Racette és la parella sentimental de la mezzosoprano Beth Clayton des del 1997, quan totes dues varen cantar (Racette com a Violetta i Clayton com aFlora) a la producció de l'Òpera de Santa Fe de La Traviata de Giuseppe Verdi; la parella es van casar el 2005.[3]

L'any 2017, el Conservatori de Música de San Francisco li va atorgar el títol de doctor honoris causa.[2] El mateix any va rebre un Grammy per la seva interpretació de Marie Antoinette en la producció de l'Òpera de Los Angeles de The ghosts of Versailles de John Corigliano.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Recital de la soprano Patricia Racette en el Teatro Real de Madrid» (en castellà). Clásica2. [Consulta: 31 octubre 2018].
  2. 2,0 2,1 Gullo, Patrick. «San Francisco Conservatory of Music to Present Soprano Patricia Racette with Honorary Doctorate at 2017 Commencement» (en anglès). SFCM. [Consulta: 31 octubre 2018].
  3. 3,0 3,1 3,2 Kuiper, Kathleen. «Biografia» (en anglès). Britannica. [Consulta: 30 octubre 2018].
  4. Koymasky, Andrej. «Biografia» (en anglès). [Consulta: 31 octubre 2018].