Pau Muntadas i Campeny

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPau Muntadas i Campeny
Pau Muntadas i Campeny.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 23 d'octubre de 1797
Igualada
Mort 20 d'abril de 1870 (72 anys)
Modifica dades a Wikidata

Pau Muntadas i Campeny (Igualada, 23 d'octubre de 179720 d'abril de 1870)[1] va ser un empresari català.[2] El 1847 va fundar, juntament amb els seus germans, l'Espanya Industrial, la primera societat anònima cotonera creada a l'Estat Espanyol.[3] També va ser propietari de la finca del Monestir de Piedra.[4]

Biografia[modifica]

Va néixer el 1797, a la casa dels Muntadas, al carrer Joan Maragall, 7, d'Igualada.[2] Fou fill de Maties Muntadas i Font, fabricant de draps.[5] El 1828 els Muntadas ja tenien una fàbrica de filatura de cotó al carrer de Tàpies de Barcelona. El 1839 constituïren l'empresa Pablo Muntadas i Hermanos, amb un capital de 145.939 lliures catalanes[1] i fàbrica al carrer Riereta, al barri del Raval de Barcelona.[5] Van adquirir a França una filatura mecànica moguda a vapor, que començà a funcionar als voltants de 1841.[1] Muntadas Hermanos va establir el 1841 un magatzem a Madrid, amb l'objectiu de vendre a Madrid els teixits de cotó que produïts a Barcelona, estalviant intermediaris.[6] El 1843 ja venien a 160 clients des del seu magatzem de Madrid.[6] El 1842 compraren el solar a Sants on posteriorment edificaren la fàbrica.[5]

L'Espanya Industrial[modifica]

L'Espanya Industrial, a finals del segle XIX

El 1847 Pau Muntadas i els seus germans Josep Antoni, Bernat, Jaume, Ignasi, Isidre i Joan constituïren la societat España Industrial, Sociedad Anónima Fabril y Mercantil a Madrid,[3] i li transferiren tots els actius de Muntadas Hermanos.[6] El 1851 l'empresa va tancar el magatzem de Madrid, i va domiciliar-se a Barcelona on tenia les instal·lacions productives. També tenia 2 fàbriques a Sabadell,[5] una d'elles per al tissatge manual.[7]

Els germans Muntadas es destacaren pel seu tracte familiar i paternalista amb els treballadors, interessant-se per les qüestions personals d'aquests, i proveint assistència mèdica durant les epidèmies de còlera de 1854 i 1865 i de febre groga de 1870.[7] Durant l'epidèmia de 1865 instal·laren un hospital a la fàbrica, per als obrers. La casa dels Muntadas estava dins del recinte fabril, fet que reforçava la relació personal amb els treballadors.[7]

Monestir de Piedra[modifica]

Ruïnes de l'església del Monestir de Piedra

L'any 1840 Pau Muntadas va comprar la finca del Monestir de Piedra, situat a l'Aragó, després que quedés afectat per la desamortització de 1835.[4] El seu fill Joan Frederic Muntadas i Jornet va quedar enamorat de l'indret, i el va reformar, afegint camins, accessos i plantes, descobrint el 1860 la gruta Iris, i creant allí el 1867 el primer centre de piscicultura d'Espanya, usant l'aigua del riu Piedra per criar truita comuna i cranc de riu ibèric.[8]

En l'actualitat a Igualada hi ha un carrer anomenat en honor de Pau Muntadas, i una placa a la seva casa natal.[2] La ciutat de Barcelona anomenà el carrer de Muntadas en honor dels germans Muntadas.[1] És enterrat al Cementiri del Poblenou (Dep. II, arc capella 90).

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Maria Antonia Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé, Diccionari Biogràfic d'Igualadins, pàgina 145, ISBN 8423202461
  2. 2,0 2,1 2,2 Ajuntament d'Igualada, Plaques de Personatges i fets històrics
  3. 3,0 3,1 «L'Espanya Industrial». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. 4,0 4,1 «Monasterio de pedra Un caprichoso fluir» (en castellà). El Mundo, juliol del 2002.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Cronologia de l'Espanya Industrial
  6. 6,0 6,1 6,2 Prat i Sabartés, Marc «Fabricar i comerciar a mitjan segle XIX: els casos dels Muntadas i els Batllori». Recerques, 47-48, 2003-2004, pàg. 29-50.
  7. 7,0 7,1 7,2 Carles Enrech Molina, Indústria i ofici : conflicte social i jerarquies obreres a la Catalunya tèxtil (1881-1923), pàgina 102
  8. valdeherrera.com, Monasterio de Piedra